Capgròs
En Xavier Manté i Bartra (1936-2021) ens va deixar ara ha fet un any, el 20 de març. Home d’idees i de conviccions, però poc donat als convencionalismes, se li dedicà un acte que li hauria agradat. Va ser al cap d’uns dies al Racó de la Pau, un espai que ell mateix havia promogut al Nou Parc Central, al costat de l’olivera que de tant en tant regava i observava.
Allí s’aplegaren família, amics i companys seus per recordar-lo. Persones dels molts àmbits en què s’havia implicat: pacifisme, Tercer Món, cristianisme, catalanisme, política, ecologia, reciclatge, associacionisme. Dolors Fernàndez, en nom de Justícia i Pau, en va referir “el somriure murri, els ulls sempre oberts i tossut. Amb unes conviccions fermes en la justícia i la pau, els drets humans i el diàleg interreligiós en què creia fermament”. Pel que fa a aquest darrer aspecte, assenyalava la implicació d’en Xavier en les trobades “10 minuts de reflexió i pregària” i les de la mesquita, en especial amb la comunitat musulmana Alouadha.
Pilar González-Agàpito, en nom dels amics, explicà la seva trajectòria en diverses activitats. Com quan, de jove, els diumenges portava d'excursió nois de famílies nouvingudes i els feia descobrir la terra i aprendre la llengua. També que era una persona que “sovint aconseguia el que volia i a vegades et sorprenia amb sortides que no esperaves. Li agradava la discussió, i discutia, i discutia fins a convèncer. <Exacte>, era la paraula que utilitzava quan havia arribat allò que pretenia en la polèmica”.
Imma Codina, pel Grup Tercer Món, recordà el seu treball en aquesta entitat i el seu impuls per l’obertura de la botiga del Comerç Just a la Peixateria, una forma de lluitar contra les desigualtats. En acabar els parlaments i els cants es lliurà als assistents una fulla d’olivera i un ocell de paper, una de les aficions d’en Xavier, amb la seva frase recurrent “Que sigueu feliços!”.
En l’àmbit polític, el seu compromís amb la democràcia i Catalunya venia de lluny. A l’època del CC, el grup que liderava Jordi Pujol, quan amb companys com Antoni Civit i Segimon Palacios feien pintades en pro de la llibertat del futur president, un cop realitzada l’acció, es quedava una estona a prop mirant si havia quedat bé. “Tenia valentia i molta sang freda” afirma un altre company de lluites, Cinto Mas.
Com a membre del FOC (Front Obrer de Catalunya), ell mateix m’havia explicat que havia "robat" una multicopista elèctrica de molta qualitat per al partit. Ho va fer amb el jove Joan Jubany (que potser no era del FOC) i la va lliurar al dirigent barceloní Josep M. Vegara davant el Palau Nacional de Montjuïc, passant-la d'un cotxe a un altre. Resultà que en una escissió del FOC s’assabentà que un grup s'havia quedat una part de la multicopista i un altre grup una altra part. Així no podia funcionar.
Sens dubte la seva acció més arriscada va ser la que va protagonitzar davant la façana de Santa Maria cap al 1970. Allí, amb els seus dos fills petits (“molt valents també”, segons Cinto Mas), va arrencar part de les fustes que configuraven l’escut de la Falange (el “Yugo y las Flechas”), que estava acompanyada de la inscripció “Caídos por Dios y por España. Presentes!”. Com a cristià de fe, demòcrata i catalanista no podia suportar veure aquella figura a l’entrada de l’església. Segons el seu amic Agàpit Borràs, no va ser descobert i mai es va saber qui ho havia fet. Ara ja ho podem dir.
Un record per a tu, Xavier.
Comentaris (5)