Capgròs
Quatre alcaldes en quatre dècades d’història mataronina
Els 40 anys de Capgròs han vist a Manuel Mas, Joan Antoni Baron, Joan Mora i David Bote aportar, amb els seus respectius governs, granets de sorra per al projecte de ciutat de la capital del Maresme
En el decurs dels 40 anys d’història de Capgròs, entre 1984 i l’actual 2024, Mataró ha tingut quatre alcaldes diferents. Tots homes, per cert. I tres de quatre, del PSC. Si bé amb la globalització i la interconnexió informativa la cultura política local ha tendit a difuminar-se en el context nacional o general, la figura de l’alcalde segueix tenint un gran pes, projecció i reconeixement. I és per això que encara que hagin capitanejat governs executius col·legiats se sol associar allò que ha passat a la ciutat durant el seus mandats -allò bo, sí, però fins i tot encara més el que pugui no ser tan bo- al nom i cognom del qui seuria a presidència del Saló de Sessions de l’edifici de l’Ajuntament.
El repàs d’aquests 40 anys que anem fent mes a mes ens porta, en matèria de política local, a escrutar l’obra de govern que han abanderat per ordre Manuel Mas, Joan Antoni Baron, Joan Mora i David Bote. Per les novetats contemporànies a cadascun, s’entén, perquè tant la ciutat com la seva governança hi entén més de la continuïtat institucional que per sort va portar la recuperació democràtica i els successius mandats des del 1979 que no pas de bolets concrets que siguin només d’un o d’un altre polític.
- Aquest reportatge, com tots els actes del 40è aniversari de Capgròs, són possible gràcies al patrocini del grup VIMA de residències, ETL Global Maresme, Finques Pous i centres mèdics GEMA.
Manuel Mas
Manuel Mas va ser alcalde de Mataró 21 anys. És el plusmarquista del càrrec. Esdevé batlle el 1983 després que Joan Majó sigui nomenat ministre i per tant continua i protagonitza l’època d’establiment de la democràcia local i una ingent tasca d’organitzar i endreçar la casa (la institució) i tota la ciutat. Són els anys dels fonaments vigents d’organització territorial i urbanística, és l’alcalde que inaugura des del Port al segon cementiri passant pel nou Hospital, la primera biblioteca pública o Mataró Parc i alhora és el ‘pare’ de la coneguda com Nova Ciutat que té en el tombant de segle i al voltant de la Via d’Europa i el Parc Central Nou el seu epicentre. Manuel Mas imprimeix segell propi a la governança, amb regidors molt populars com els ja traspassats Remigio Herrero i Anna Comas al costat. L’alcalde amb més bocí d’història local per parlar-ne amb coneixement i en primera persona. Del singular i del plural.
Joan Antoni Baron
Joan Antoni Baron entoma la responsabilitat de succeir Manuel Mas imposant-se en la cursa interna socialista a Pilar Gonzàlez-Agàpito. Serà alcalde del 2004 al 2011 en un període amb dues coordenades clares: la seva aposta pel tripartit amb ICV-EUIA i ERC com a fòrmula de govern i l’esclat de la crisi financera mundial, amb afectació municipal, a les darreries del seu segon mandat. Baron és un polític accessible amb una idea clara de ciutat. Inaugura el nou Passeig Marítim o el TecnoCampus a més de fer una aposta important per la Cultura amb la potenciació de Les Santes, l’aposta per festivals, l’articulació de la Casa de la Música o la jugada d’unir el Museu Bassat amb la Nau Gaudí. Com alcalde també li toca gestionar un afer recurrent que ha estat durant lustres a mig camí del malson i la capgrossada com és la vinguda de El Corte Inglés. Al costat de Ramon Bassas com a home fort a qui encomana Urbanisme és l’època de tot l’afer de Can Fàbregas i de Caralt que acaba amb la fàbrica trossejada i desmuntada i el terreny empantanegat a nivell judicial i caldejat a nivell polític.
Joan Mora
L’empresari Joan Mora té un racó propi a la història contemporània mataronina: és l’únic no socialista que ha estat alcalde. El seu triomf electoral el 2011 suposa un sotrac en el relat i de fet els quatre anys que presideix la institució local són plens d’intents de marcar un canvi de rumb. Mora i CiU governen en solitari no sense dificultats i han d’afrontar una situació d’alt deute municipal especialment empipadora, que aconsegueixen anar reduint. La seva obra de govern contempla des d’una aposta sonada com la Festa al Cel a l’apliació encara vigent de la Zona Única escolar. També la ressolució del conflicte històric al voltant del Cafè Nou i el seu pati. Li toca gestionar l’ocàs de Caixa Laietana, cosa que fa articulant una unitat d’acció política al costat de tots els estafats per les preferents o apostant per equipaments com l’Espai Gatassa. També talla la cinta de Can Marfà, entre d’altres. Procura donar a la institució un aire diferent en un equip amb gent com Quim Fernàndez i Miquel Rey al costat. Finalment declina optar a la reelecció i CiU ja no torna a tenir la vara mai més.
David Bote
La cara de David Bote, quasi en xoc, quan la nit electoral del 2015 veu que serà el següent alcalde de la ciutat contrasta amb la consistència actual d’una figura molt coneguda i popular. Aquell polític tímid d’ulleres vermelles ha esdevingut un batlle accessible que acabarà l’actual mandat amb 12 anys al càrrec i -ha dit- que encara en voldrà més. L’obra de govern encara vigent de Bote contempla més creixement urbanístic de la ciutat amb la zona del Rengle, Iveco o la Ronda Barceló amb la seva Torre homònima de referència com a exemples. Els executius de Bote s’han fixat en dos tipus de política: una de l’ara com és la inversió en seguretat, la política de benestar animal o la transformació de la mobilitat amb l’Anella Ciclista com a exemples i una del demà. En aquest àmbit més estratègic hi ha l’aposta formativa -ampliació del TecnoCampus, traspàs del Biada, FP- la d’economies com la de les cures i la circular o les innovacions amb la recollida de la brossa.