Capgròs
Les quatre dècades de la gran explosió de Les Santes
La Festa Major de Mataró ha crescut i s’ha consolidat com una de les millors del país a partir d’un esquema i d’un relat concret que és tot un èxit
Si Capgròs consagra els diferents números de la revista d’aquest any a repassar de què han donat els 40 anys de singladura de la revista a la ciutat i a la comarca, en l’especial de Santes està cantat que hem d’analitzar quin ha estat el moviment i evolució de la Festa Major de Mataró des del 1984. A qui no li agradi explosió, que hi posi l’anglòfon ‘boom’, o erupció o quelcom tan artificiós com els focs de baix a mar. Els darrers 40 anys han estat els de la gran consolidació, crescuda i adhesió popular a una festa que, com a model i en molts dels seus actes i relats, no és passa gaire més vella que aquesta revista.
És espectacular com en el decurs de quatre dècades una festa que tot just a inicis de la democràcia començava a caminar amb nous ànims populars ha arribat a ser el que és. Podem agafar des de l’expressió més familiar (l’adhesió i militància d’absolutament tota la canalla i amb ella de totes les famílies) amb els diferents elements de la festa o el fet que actualment es pugui dir que Les Santes són una festa quasi fixa, que li costa molt canviar, que té un model i un relat d’èxit i que senzillament es repeteix cada 12 mesos. Mirar enrere pot servir per identificar els elements principals que han convertit la festa jove i en formació del 1984 en la celebració patrimonial i institucionalitzada del 2024 que radiografiem en sis punts clau..
Aquests reportatges especials, com tots els actes del 40è aniversari de Capgròs, són possible gràcies al patrocini del grup VIMA de residències, ETL Global Maresme, Finques Pous i centres mèdics GEMA.
L’esclat de la Nit Boja
40 anys enrere la nit del 25 de juliol tot just començava a caminar a poc a poc, a ajupir-se comptant a 15, a cremar-se sota el foc i a remullar-se sota l’aigua. La Nit Boja és, probablement, la millor nit com a conjunt de totes les festes majors i ha estat tant l’èxit que s’ha hagut de gestionar amb canvis com la sonorització, la programació alternativa o els controls d’accés. Ara, sense Ruixada, va coixa.
Els grans concerts
Tot i que la música en directe cotitzi certament a la baixa (El fenomen The Tyets l’any passat a banda) per Les Santes han passat diferents dels grans noms musicals del país que hi han trobat una de les seves parades obligades en espais com el Parc Central o el Nou i sobretot a baix a mar. També hi ha hagut grans grups en concerts de pagament. El més excepcional, pel que va ser, Carlinhos Brown a Les Santes 2004.
La família s’amplia
Des del 1984 la ‘família’ de Les Santes s’ha anat ampliant de valent. L’Àliga va arribar el 1987, el Drac el 1991, el 1996 es va fundar la Colla Castellera dels Capgrossos de Mataró i el 2007 el Dragalió. Abans, el 1998, Capgròs regala a la ciutat el Nan d’en Biada que juntament amb els d’en Jonàs i en Mataties són els més nous d’arribar a la comparsa.
Les grans fites castelleres
El 1984 Mataró estava totalment fora d’òrbita castellera, en un món que no arribava a les 20 colles. Quatre dècades més tard la Diada de Les Santes és important i en ella s’hi han vist alguns dels millors castells, els coneguts com de gamma extra. Els han fet els Castellers de Vilafranca, els Minyons de Terrassa i els nostres Capgrossos que han arribat a fer la torre de 9 amb folre i manilles o el 5 de 9 amb folre!
La inclusivitat i en Santi
Una de les novetats més rellevants va venir de la mà de la Fundació El Maresme quan el 2013 es proposa tirar endavant una festa inclusiva que visibilitzi la feina que fan amb els seus usuaris Són les Dissantes, tenen de protagonista la figura entranyable d’en Santi i com a missatge el potentíssim ‘Jo soc com tu’. Cada any és emocionant veure com Les Santes tenen aquest accent social i solidari.
La massificació imparable
Segurament la part que agrada menys a molts mataronins però que és inevitable. Les Santes s’han massificat i han vist com molts actes passaven amb relativament pocs anys de centenars a molts milers d’assistents. Cada cop tiren més, diferents emplaçaments han quedat desfasats i el fet de tanta requesta obliga a una gran inversió en infraestructures i seguretat per fer-les viables.