Capgròs
"Ha arribat l'hora de decidir quin és el futur de PUMSA". L'alcalde, David Bote, es pronunciava d'aquesta manera el mateix dia que havia de donar explicacions per l'enèsim capítol fosc protagonitzat per l'empresa municipal de promocions urbanístiques. Li tocava parlar de nou del desgavell de l'edifici del Rengle que, amb un sobrecost difícil de justificar que va ser investigat per antifrau i amb tota mena d'errors en el procés de construcció, s'ha convertit en un símbol dels mals de l'organisme. L'empresa ha de redefinir ara el seu futur.
A través d'un decret d'alcaldia, s'ha creat un grup de treball integrat per diferents representants municipals amb la missió ja prevista en el pla de mandat del govern sociovergent: “Reformular l’empresa pública municipal PUMSA per tal que es dediqui a la gestió de la rehabilitació urbana i les polítiques d’habitatge, i donant lloc a un nou instrument al servei de la ciutadania". Creada l'any 1989 per l'Ajuntament com a instrument de gestió de les seves inversions en grans iniciatives urbanístiques de transformació de la ciutat, va viure el seu pic d'activitat en els anys previs a la crisi econòmica, liderant projectes com la Via Europa i el Nou Parc Central, el Rengle o Camí de la Serra. Però pel camí es va enganxar els dits. L'ensorrament del sector del totxo la va afectar greument, i avui PUMSA acumula un deute de 44,1 milions d'euros, causa d'enormes maldecaps per a un consistori que porta més de cinc anys sense pràcticament capacitat d'inversió.
La gestió del parc públic d'habitatges serà una de les missions principals de PUMSA
"La ciutat ha anat canviant i PUMSA, com a instrument al servei de la mateixa, també s'ha d'adaptar als moments que vivim", resol l'alcalde, en declaracions a Capgròs. Els anys d'ambiciosos projectes urbanístics a cavall de les grans promotores immobiliàries han quedat enrere; avui gran part de Mataró ja està urbanitzada i els pisos, tot i un repunt important en els darrers mesos, ni molt menys es venen com xurros com abans. PUMSA, evidentment, es troba molt lluny de disposar dels recursos pressupostaris d'antuvi. L'any 2014 es va completar la reforma de l'organisme, que va estar a punt de l'ERE i del concurs de creditors. Després de salvar-ho redistribuint part de la plantilla a altres departaments de l'Ajuntament, Pumsa s'ha quedat amb un total de 41 treballadors. A més, va absorbir sota el seu paraigües Prohabitatge, que gestiona el parc d'habitatges públics de la ciutat, i Gintra, que fa el mateix amb els aparcaments. Precisament la gestió del patrimoni existent és avui el paper que li toca jugar a l'empresa, molt més que la promoció de nous immobles i projectes urbanístics.
"PUMSA ja es va aprimar el que s'havia d'aprimar, llavors o ho fèiem o ens la tancaven. Avui ja no pensem en cap reestructuració de plantilla, però si podem redefinir les tasques que fan", explica la presidenta de empresa municipal, Núria Calpe (CiU). La reorganització anirà per un altre camí, però el govern encara es mostra prudent a l'hora d'indicar quin. Apunten, en tot cas, que una de les prioritats serà la gestió del parc d'habitatges públic, una funció que ha adquirit molta més importància en els darrers anys arran dels problemes d'accessibilitat a la vivenda -onada de desnonaments inclosa- que ha viscut la ciutat fruit de la crisi econòmica.
El govern municipal descarta de moment la desaparició de l'empresa municipal
El que sembla del tot descartat és eliminar la figura de l'empresa municipal, i que les tasques de Pumsa siguin absorbides per l'Ajuntament. "Creiem que per al futur de la ciutat segueix sent necessària, ja que la millor manera d'executar determinades accions és a través d'una empresa pública", afirma l'alcalde. Una opinió que comparteix la seva presidenta. "PUMSA segueix sent un instrument vàlid" constata. Ambdós neguen que descartin la seva supressió pel simple fet que hi hagi una estructura de personal a mantenir. " Al contrari, La plantilla treballa molt i amb un gran coneixement en el seu àmbit, i ens han de poder ajudar a enfocar l'empresa cap a les necessitats que té la ciutat " assegura Calpe. "Hem d'aprofitar tot el seu 'know-how' com a oportunitat de futur", rebla Bote.
Però, per què ha de ser útil per al futur una empresa que en el passat ha comès tants errors com per esdevenir gairebé insostenible, i que ha arrossegat l'Ajuntament cap a una situació econòmica tan delicada ? Els responsables polítics municipals consideren que PUMSA en sí no és el problema; aquest radica en "les decisions que van prendre aquells que dirigien l'empresa", com diu la regidora d'Urbanisme. "Un cúmul de decisions incorrectes, imprudents o poc meditades en un moment d'abundància que han fet que ara estiguem patint un deute que potser s'hauria pogut moderar", afegeix. Tant ella com Calpe matisen que el context del moment moltes d'aquestes decisions "es percebien com a correctes", i que el seu anàlisi, com diu l'alcalde, "ens ha de servir perquè aquests errors no es tornin a repetir".
L'organigrama de PUMSA
PUMSA no és un organisme autònom que va per lliure, sinó una empresa municipal presidida per la regidora d'Urbanisme, amb un gerent nomenat directament pel govern com a càrrec de confiança, i amb un consell d'administració integrat per representants de tots els partits polítics. Per tant, tot el que es pugui imputar de bo i de dolent a les accions de l'empresa municipal també es pot fer, com a mínim teòricament, a l'Ajuntament. "L'Ajuntament planteja i PUMSA executa, és un instrument al servei del consistori", recorda l'alcalde. La regidora d'Urbanisme, Núria Calpe (CiU) és l'actual presidenta de PUMSA. El seu gerent, que alhora exerceix de coordinador de l'àrea de Serveis Territorials, és l'arquitecte Jordi Vallhonrat, que cobra el sou més alt de l'Ajuntament, 85.000 euros bruts anuals.
Comentaris