Què hi fem aquí?

Hi ha llocs a Mataró que semblen maleïts. Can Cruzate, al cor de la ciutat, o Can Fàbregas, el solar de la discòrdia, en són dos exemples molt clars. Llocs en un estat desolador, ruïnós, on s’hi van planificar projectes ambiciosos que mai van fructificar, i que esperen que se’ls doti de nova vida.

Edificis i espais que podrien acollir equipaments socials, culturals i comercials, esdevenir pulmons verds i punts de trobada per als veïns i veïnes, però que per un motiu o altre han quedat encallats en una espècie de llimb. L’Ajuntament i altres administracions, així com promotors privats, intenten trobar-hi sortides, però no els resulta fàcil.

Can Cruzate

Plaça de l’Ajuntament. Al cor de Mataró, per la seva ubicació hauria de ser un equipament cultural de primer ordre, però cap dels projectes previstos hi ha reeixit

És un lloc maleït. La seva ubicació, al cor de Mataró, l’hauria d’haver convertit des de fa molt de temps en un equipament cultural de primer ordre. Però avui és poc més que un niu de brutícia. L’edifici situat entre la plaça de l’Ajuntament i la plaça Gran, ha estat objecte de tota mena de propostes que mai s’han pogut dur a terme. L’any 2006 PUMSA va promoure un concurs d’idees, amb 47 propostes finalistes, que finalment va quedar desert. Des de llavors s’han sentit idees com el de convertir-lo en “el Guggenheim” de Mataró o traslladar-hi la Biblioteca Popular de l’antiga Caixa Laietana. Res d’això s’ha concretat. El Pla d’Impuls del Centre va guardonar un projecte arquitectònic que preveu convertir Can Cruzate en un edifici singular que seria la seu de la Casa de la Cultura Popular. acolliria les figures i comparses, que alhora permetria visualitzar les restes arqueològiques que es conserven a Can Cruzate, i que a més donaria servei i usos vinculats al mercat del Rengle de la plaça Gran.

Llar Cabanellas

Ronda Alfons X el Savi. El projecte de la Fundació que la gestiona per convertir-la en un equipament social rodejat d’habitatges no fructifica

Segurament l’espai en desús més emblemàtic de Mataró. L'immoble, construït l'any 1874, consta de 4.352m2 en una finca de 14.325m2, entre les avingudes Alfons X El Savi i Amèrica. Fins a l'any 2000 va exercir d'asil d'ancians, i des de llavors roman tancat. La Fundació Cabanelles, impulsada per la parròquia de Santa Maria, és l'actual propietària de la finca. Durant la dècada passada es va voler convertir l’illa de la Llar Cabanelles en un gran centre d’atenció psiquiàtrica. El pressupost de 22 milions d’euros, però, no estava garantit i la crisi va fer que el projecte quedés guardat en un calaix. Fa temps que la Fundació Cabanelles hi vol promoure un equipament social per a les persones necessitades de la ciutat,que es complementaria amb la construcció de diversos immobles,  alguns dels quals d'habitatges. Una operació urbanísticament molt complexa que no fructifica.

L’antic Abanderado

Riera de Cirera. L’edifici que va acollir una de les grans empreses tèxtils de l’Estat roman buit des de l’any 2010, a l’espera de ser enderrocat

Abanderado, l'empresa fundada per Pere Sans l'any 1960,  ha estat durant més de cinc dècades un dels grans referents del tèxtil a la capital del Maresme, part fonamental de l'economia de la ciutat fins que el sector va entrar en una crisi imparable. L’any 2010, quan es va acabar el contracte que tenia amb l’edifici que l’acollia al barri de Cirera, va traslladar la seva seu al Rengle (que ha tancat recentment). Ja fa gairebé una dècada, per tant, que l’edifici és buit, pendent de ser enderrocat perquè, al seu voltant, s’hi construeixi un nou sector d’habitatges, equipaments i zones verdes. Al contrari que altres zones pendents d’edificar a la ciutat, que s’han reactivat quan els efectes de la crisi s’han moderat, en aquest àmbit tot segueix igual, sense grues a la vista i amb els veïns dels entorns impacients perquè es desenvolupi el sector. Des de l’AV de Cirera s’ha alertat en nombroses ocasions que el pla de realitzar-hi fins a 600 pisos no és realista.

L’antiga Escola Menéndez i Pelayo

Carrer Rocafonda, 20. Seu provisional de l’Escola de Música, futur institut que no s’ha construït mai, i sense ús previst

L’escola va tancar portes l’any 2011 perquè condicions de l’edifici de l’escola, que és d’una sola línia, feia més recomanable el seu tancament i la construcció d’un nou centre de dues línies que no pas dur a terme una rehabilitació. Els alumnes i professors es van traslladar a l'escola Montserrat Solà. El Ple municipal va aprovar una proposta per cedir a la Generalitat el domini de les finques de l’antiga escola i el solar adjacent amb l’objectiu de construir-hi un institut de secundària. El projecte, però, no es va concretar. L’any 2014 se li va donar un nou ús com a seu central de l'Escola Municipal de Música. El trasllat d’aquesta seu a la Nau Minguell farà que l’edifici quedi de nou infrautilitzat.

Can Fàbregas

Carrer Miquel Biada. El solar on hi havia una fàbrica farinera que va ser desmuntada peça per peça havia d’acollir El Corte Inglés. Però no serà així.

S’han vessat tants rius de tinta a l’entorn d’aquesta antiga fàbrica farinera que tothom a Mataró en coneix la història. Sempre és impactant recordar, però, que l’edifici va ser desmuntat peça a peça i traslladat a un solar als afores de la ciutat, per deixar lliure el solar del carrer Biada; el solar adquirit pel Corte Inglés per construir-hi un equipament comercial que, mil batalles judicials després, de ben segur no es farà. Més de 10 anys després, els terrenys es mantenen buits, erms, un forat de la vergonya mataronina on avui ningú sap dir què s’hi acabarà fent. Un Corte Inglés, segur que no.

La seu de Caixa Laietana /Bankia

Carrer Puig i Pidemunt. Inaugurat el 2007 i abandonat des de fa anys, ara l’Ajuntament en demana la cessió per vincular l’edifici al projecte TecnoCampus

L'edifici es va inaugurar l'any 2007 al polígon de Pla d’en Boet va passar a ser la seu central de Caixa Laietana, que fins llavors havia estat al carrer d'en Palau. Posteriorment Bankia va adquirir Caixa Laietana i des de fa anys l'immoble es troba sense us i abandonat. El pas del temps ha fet que l'immoble, un gegant de de 32.000m2 i amb tres plantes subterrànies, la construcció del qual va tenir un cost d'uns 40 milions d'euros, s'hagin anat degradant progressivament. L’Ajuntament ha demanat a l’entitat financera que li cedeixi gratuïtament l’immoble, de cara a donar cabuda al creixement del TecnoCampus i també per acollir-hi oficines i serveis administratius municipals. Les negociacions segueixen obertes.

Secopal

Carrer Pascual Madoz. La fàbrica s’havia de convertir en un centre de coworking, en paral·lel a la Nau Minguell, però avui segueix buida

Una fàbrica propera, la Nau Minguell, ha tingut un camí tortuós, ja que el deu destí original com a seu d’empreses del sector audiovisual, després d’una profunda renovació de l’edifici, mai va arribar a bon port; ara està previst que sigui seu central de l’Escola Municipal de Música. A l’altra banda de la vorera del carrer Pascual Madoz hi trobem l’antiga Secopal, una fàbrica tèxtil que va tancar portes a principis de la dècada passada i que havia de seguir un camí similar a Can Minguell: convertir-se en un centre de coworking i de negocis per situar-hi petites empreses. Un projecte que, segons es va anunciar l’any 2015, l’havia d’impulsar una promotora privada després d’una modificació urbanística feta per l’Ajuntament i una renovació integral de l’edifici. Però la iniciativa mai va tirar endavant i la Secopal, que té una ubicació privilegiada, segueix avui buida.

Farinera Ylla i Aliberch

Avinguda del Maresme. Havia de ser la seu definitiva del Museu Bassat, però tot apunta que el projecte mai veurà la llum

La farinera Ylla i Aliberch és un complex que uneix fàbrica i habitatges, d’estil noucentista i considerat Bé Cultural d’Interès Local. Situada entre l’avinguda Maresme i la ronda Barceló, l’antic conjunt fabril va ser escollit com a seu definitiva del Museu Bassat d’Art Contemporani. Així ho van acordar l’Ajuntament i la Fundació Carmen i Lluís Bassat, per acollir l’enorme col·lecció d’art contemporani català del publicista. Però l’acord no incloïa ni pressupost ni calendari, i la crisi econòmica l’ha fet, de moment, inviable. Per aquest motiu tot apunta que la seu que havia de ser provisional del museu, la Nau Gaudí al carrer Cooperativa, acabarà sent la definitiva. Mentrestant la fàbrica roman buida, en un sector estratègic per al creixement de la ciutat, ja que tant a la ronda Barceló com al front marítim els espera una profunda renovació urbanística.

Nau Vapor Gordils

Avinguda Maresme amb carrer Sant Agustí. Amb gairebé 200 anys d’història, va ser la primera fàbrica que va tenir el vapor com a font d’energia. Avui pertany a l’Ajuntament no té pla d’usos

Vapor Gordils va ser la primera fàbrica  de Mataró on es va instal·lar un vapor com a font d’energia  per accionar una fàbrica tèxtil. Es va construir l'any 1838 i, després d'un any com a molí fariner, va començar a funcionar com a filatura cotonera, de la mà de la companyia Gordils Dalmau. Actualment l'edifici és un BCIL (Bé Cultural d'Interès Local) i inclòs al Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Mataró amb el nivell "A" de protecció (el màxim). La nau és propietat de l'Ajuntament ja que el seu propietari la va cedir al consistori en el marc de l'operació urbanística del sector. L’any 2014 hi va destinar 300.000 euros per a rehabilitar-la, després que es trobés en un estat molt precari i prop del col·lapse. Però avui, encara que per s’hi s’està desenvolupant el pla urbanístic als seus entorns (amb la construcció de dues torres d’habitatges), la fàbrica no té cap pla d’usos previst. Quelcom xocant tracant-se d’un edifici de grans dimensions, patrimoni històric i amb una ubicació privilegiada.

Triangle dels Molins

Riera de Figuera Major / Riera de Cirera. Solar de grans dimensions, en un sector estratègic. Havia d’acollir la tercera biblioteca i equipaments esportius, però avui és un aparcament improvisat

Corria l’any 2010 quan el govern municipal anunciava els seus plans per al Triangle dels Molins: construir-hi la tercera biblioteca pública de la ciutat, acompanyada d’un gran complex esportiu amb diverses piscines, gimnasos, pavellons i un rocòdrom. El projecte, però, no va ser mai gaire sòlid ni va venir acompanyat de concrecions econòmiques i arquitectòniques. Gairebé 10 anys més tard, la realitat d’aquest solar és la d’un aparcament en superficie enorme, com a mínim prou ben arranjat i il·luminat després que els veïns dels entorns ho reclamessin insistentment. Però un aparcament, per molt necessari que sigui, no pot ser el pla d’usos definitiu per a un espai estratègic de ciutat, en un entorn (barris de Cirera, Molins i Camí de la Serra) mancats d’equipaments culturals i esportius. El govern municipal, però, no ha trobat el desllorigador.

L’antic Actua

Plaça de Can Xammar. Propietat de Pumsa, roman buit després que la llibreria Actua i posteriors negocis no funcionessin. L’Ajuntament hi crearà un espai dedicat als tràmits i a l’atenció ciutadana

Mataró disposa de sis oficines d’atenció ciutadana, però la de l’Ajuntament és la més transitada i ha quedat petita. De cara a ampliar-ne les  instal·lacions, el consistori aposta per crear-ne una de nova a Can Xammar. En concret a l’edifici de l’antic Actua, propietat de PUMSA a Can Xammar. La llibreria/papereria no va fructificar, ni tampoc ho van fer negocis posteriors. El trasllat a Can Xammar implicarà un espai més gran i alhora amb molts més serveis, que s’anomenarà “Espai Mataró”. Un ‘segon Ajuntament’ dedicat a l’atenció ciutadana, que he donar més vida a aquest sector després de molts anys condemnat per la manca d’activitat en el seu edifici principal.

Oficina Central de Correus

Carrer Lepanto. El trasllat al Camí Ral, que havia de ser provisional, ha acabat sent permanent, i l’antiga seu principal del servei avui roman buida.

L’any 2007 s’anunciava que l'Oficina central de Correus, situada al carrer Lepanto, es traslladaria provisionalment a un local situat al número 614 del Camí Ral, molt a prop dels Jutjats. El trasllat, segons es va dir en aquell moment, havia de tenir caràcter provisional i s'allargaria mentre es portessin a terme les obres de reforma de l'actual edifici, antic i està deteriorat, segons fonts de Correus. Però aquesta provisionalitat s’ha mantingut fins a l’actualitat: Correus té la seva seu al Camí Ral i la del carrer Lepanto roman tancada, esperant un nou ús.

Les pistes

Carrer Galicia. Les antigues pistes de pràctiques per a conduir s’han convertit en aparcament públic, però l’edifici adjacent es manté dempeus i sense ús, en estat ruïnós

L’any 2018 l'Ajuntament va acondicionar les antigues pistes de pràctiques per a conduir per convertir-les en un aparcament públic de més de 300 places, a tocar de l'Hospital de Mataró i de Mataró Parc. Un servei molt reclamat per als usuaris de l’Hospital i que va permetre donar vida a aquest espai, sense ús després que les pistes es traslladessin al Rengle. Però hi ha part de les antigues instal·lacions que romanen en peu: l’edifici on s’hi feien els tràmits i les proves teòriques per al carnet. Una instal·lació perillosa ja que no hi ha cap barrera que impedeixi l’entrada al seu interior ruïnós.