La falsa aurora boreal, reflex de la llum d'un hivernacle. Foto: J. M.
La falsa aurora boreal, reflex de la llum d'un hivernacle. Foto: J. M.

Les presumptes aurores boreals al Maresme són reals?

La il·luminació d'hivernacles genera un reflex al cel que en els darrers dies ha confós nombrosos mataronins, malgrat que astrònoms aficionats asseguren que sí que s'han vist aurores recentment des de punts elevats lluny de nuclis urbans de la comarca

Una intensa llum vermellosa i rosada s’ha pogut veure de manera clara durant les últimes dues nits a Mataró i rodalies, mirant cap a ponent. Això ha comportat que molts mataronins i veïns del Maresme central pensessin que eren aurores boreals, coincidint amb el fet que aquest fenomen lumínic, com ha estat notícia en les darreres setmanes, s’està podent observar a latituds inusualment baixes del planeta.

Però en el cas concret de les llums que han cridat tant l’atenció a Mataró durant les darreres hores, la realitat és força més prosaica; són el reflex d’un hivernacle de la zona de Cinc Sènies. Això no vol dir, però, que aquestes pertorbacions causades pels vents solars no s’hagin pogut observar des del terme municipal de Mataró i d’altres punts del Maresme. El grup d’astronomia Cosmos n’ha captat imatges recentment; això sí, des d’un punt elevat com és Can Bruguera, en una nit de molt bona visibilitat, i mirant cap al nord, com pertoca amb aquest fenomen, i no pas a ponent com en l’anterior cas. 

Núvols vermellosos des de Sant Vicenç de Montalt, probablement amb origen en l'hivernacle

Núvols vermellosos des de Sant Vicenç de Montalt, probablement amb origen en l'hivernacle. Foto: Fran Quintana (Cosmos Mataró)

No es poden veure aurores boreals des del nucli urbà de Mataró per la contaminació lumínica

Segons han confirmat el meteoròleg del Consell Comarcal, Quim Serra, i els experts en astronomia de Cosmos, les llums de les darreres nits són en realitat del reflex lumínic al cel dels escalfadors d’uns grans hivernacles, a tocar de l’autopista C-32 entre Mataró i Llavaneres. Serra constata que “ja fa molts dies” que el cel es tenyeix de vermell en aquest sector de la ciutat, fruit d’aquesta activitat agrària. El meteoròleg avisa que l’observació d’aurores boreals des del nucli urbà de Mataró és “pràcticament impossible a causa de la contaminació lumínica”

Hivernacle il·luminat

Hivernacle il·luminat, origen de la confusió. Foto: J. M. 

En cas que es poguessin arribar a veure des de ciutats com la capital del Maresme, afegeix Serra, sempre seria en direcció nord, cap a la zona polar, i no a l’oest, com ha passat en aquestes darreres nits. Sigui com sigui, qui vulgui captar aurores boreals des de la comarca, avisa el meteoròleg, ha de desplaçar-se de nit als punts més alts i allunyats de ciutats i pobles, com ara les serralades del Montnegre i del Corredor, des d'on sí és possible arribar a 'caçar-ne' alguna.

Una aurora real vista des de Can Bruguera

Des de Cosmos coincideixen en apuntar a l’hivernacle com a font de les falses aurores boreals de les darreres dues nits, però matisen que des del terme municipal de Mataró sí que se n’han pogut observar de vertaderes en els darrers dies. La nit del 10 d’octubre diversos membres de l’entitat van poder captar-ne amb fotografies i vídeos des de Can Bruguera, un dels punts més alts de la ciutat. En concret des de l'esplanada del camp de futbol, que per les seves característiques és un bon punt per a l'observació de fenòmens astronòmics (cada agost, per exemple, els membres de Cosmos s'hi instal·len per la pluja de meteorits dels Perseids)

Aurora boreal des de Can Bruguera el 10 d'octubre. Sergi Martín Agudo (Cosmos Mataró)

“És habitual confondre les aurores amb restes de postes de sol, si es mira per error cap a ponent, o bé amb el reflex de la llum d’hivernacles i instal·lacions similars, o de discoteques i festes majors de pobles, per exemple”, explica Diego Rodríguez, president de Cosmos. El que van poder observar la nit de dijous passat des de Can Bruguera, però, no era res d’això. “La perspectiva és cap al nord, i l'horitzó es va mantenir vermell durant tota la nit”, explica. A ull nu és poc més que una taca vermella, però les aurores es despleguen amb molt més detall quan es veuen a través de telescopis o de càmeres, com en el vídeo anterior. “Fins i tot la d’un mòbil, deixant uns segons d’exposició i augmentant la saturació”, apunta Rodríguez. 

Per què podem veure aurores boreals al Maresme?

El president de Cosmos destaca que aquest 2024 és un any de “molta activitat solar” que ha arribat al seu màxim grau a principis d’aquest mes d’octubre, cosa que ha comportat que s’estiguin observant aurores boreals molt lluny de la zona polar, on són molt més habituals. Aquest fenomen de lluminiscència generat pels vents solars, en canvi, són molt poc comunes a latituds com el Mediterrani.

Aurora boreal captada des de Can Bruguera

Aurora boreal vista des de Can Bruguera. Foto: Sergi Martin Agudo (Cosmos)

Quan es veuen des de latituds com el Mediterrani, les aurores són vermelloses

Quan les podem veure des de punts com el Maresme, presenten característiques pròpies. Per exemple, el color vermellós, ben diferent als tons verds i blavosos de latituds molt més al nord. “Com que aquí estem molt lluny d’on es produeixen aquestes aurores, en realitat les veiem de costat i amb molta atmosfera per davant; com que el vermell és el color més resistent, és l’únic que pot travessar l’atmosfera i això el fa visible als nostres ulls”, destaca Rodríguez. Un fenomen similar pel qual el sol es percep vermellós quan el veiem pondre’s.

Des de Cosmos no descarten que, davant aquesta intens període d'activitat solar, el fenomen de les aurores es continuï repetint al Maresme durant les properes setmanes. Això sí, cal saber a on mirar i quan i des d'on fer-ho. "El principal indicador per descartar aurores és que no n'hi hagi molta activitat geomagnètica planetària (Kp), que és un índex públic. Aquests darrers dies el tenim molt baix. A més, aquesta claror hauria de venir de dalt, enlloc de ser un reflex en els núvols, i del nord", conclou el president de Cosmos

 

Comentaris (1)

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • Ronda President Irla,26 (Edifici Cenema) 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telèfon: 93 312 73 53
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive