Capgròs
La realitat socioeconòmica de Mataró és pitjor que la de la majoria de ciutats similars i que la de la mitjana catalana. Així ho estableixen les dades de l'Índex Socioeconòmic Territorial, segons l'Idescat. La capital del Maresme, en base a l'anàlisi de diversos factors socioeconòmics, assoleix un 91,1, sent 100 la mitjana del país. Granollers, Sabadell, Terrassa, Badalona o Rubí aconsegueixen puntuacions superiors a la mataronina.
Concretament, L'IST resumeix les diferents característiques socioeconòmiques de la població resident en un territori i quantifica les diferències dins de Catalunya, agafant el valor de referència 100 per a tot el territori. A més, concentra en un sol valor la informació de sis indicadors: dos sobre la situació laboral, dos sobre el nivell educatiu, un d'immigració i un de renda.
Mataró se sol comparar amb municipis de la segona corona metropolitana, amb els quals comparteix moltes realitats socioeconòmiques. En base a l'IST, surt força mal parat en aquesta comparativa, ja que si bé la majoria de ciutats similars també es troben per sota de la mitjana catalana, gairebé totes superen la capital del Maresme. Sabadell té un 97,1, Terrassa un 97,8, Granollers un 97, Rubí un 98,3 i Badalona un 93,9.
Diversos estudis i estadístiques assenyalen que Mataró és una ciutat més empobrida que el seu entorn immediat i que municipis similars. Per exemple, l'estudi “Segregació urbana i desigualtats intermunicipals” elaborat per l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) de la UAB per encàrrec de l’Ajuntament de Mataró, assenyalava que en els darrers 20 anys a la ciutat hi han augmentat més bosses de pobresa i els problemes socials a gestionar, i han disminuït els recursos per fer-hi front. Una realitat compartida pels municipis metropolitans però que a la capital del Maresme hi deixa una petjada especialment profunda. Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística de l'any 2020, Mataró era la tercera ciutat de més de 20.000 habitants amb la renda per càpita més baixa de Catalunya. També és el tercer municipi de més de 50.000 habitants amb un major índex d'atur.
El Maresme compta amb alguns dels municipis amb valors més elevats. És el cas de Tiana, al top 5, que es completa amb Matadepera, Castellolí, Sant Just Desvern i Sant Cugat. Teià, Alella, Òrrius, Cabrils i Cabrera també superen els 120 punts. Com passa en la majoria d'estudis d'aquestes característiques, es posa de manifest la desigualtat de la comarca entre municipis, ja que especialment els del nord, com ara Calella, Pineda de Mar o Tordera, presenten xifres fins i tot per sota de les de Mataró, una desena de punts inferiors a la mitjana catalana. Tot i així, estan lluny dels municipis del país amb pitjors xifres, que són Barbens (52,9), Salt (60,2), Seròs (65,5), Sant Pere Pescador (65,9) i Ullà (66)
Per comarques, destaquen el Pallars Sobirà, on tots els municipis tenen un IST per damunt de la mitjana catalana, i també la Cerdanya, el Solsonès i el Pla de l’Estany, on 9 de cada 10 municipis el tenen per damunt de la mitjana. A l’altre extrem, tots els municipis de la Ribera d’Ebre i el Montsià tenen un IST inferior a la mitjana catalana i, en el cas del Baix Ebre i la Terra Alta, 9 de cada 10 municipis el tenen per sota de la mitjana.
Comentaris (32)