Que Mataró dediqui un espai a Salvador Allende és la causa que uneix, de moment, a ERC i En Comú Podem i que volen que durant les propers setmanes sumi el màxim d’adhesions. De moment concreten poc aquest genèric d’espai. Pot ser un monòlit, un monument, una plaça o un carrer. Voldrien que es promogués aquest mateix 2023 en motiu del 50è aniversari del cop d’estat feixista de l’11 de setembre de 1973. El dia que va morir el President Allende.
La plaça de l’Onze de Setembre de Mataró ha estat l’escenari escollit per republicans i comuns per presentar la proposta. No vol dir que l’espai s’hi hagi d’ubicar, però podria ser una de les opcions. Allà i amb una fotografia del carismàtic líder socialista de Xile Pim Camprubí i Sergi Morales han llençat la proposta d’aquest espai a la memòria d’Allende, que s’hauria de complementar amb un homenatge aquest 2023 en motiu del 50è aniversari del cop d’estar de 1973 que va fer president durant més d’un quart de segle al dictador Augusto Pinochet.
Camprubí assegura que “avui llencem el guant i esperem que el recullin altres espais. És un tret de sortida per recordar aquell cop d’estat i el que va suposar, per recordar la mort del President Allende i la via democràtica i socialista que va escapçar violentament pel feixisme amb el suport de la CIA”. Al seu torn, Sergi Morales ha assegurat que “ja és hora que hi hagi un espai a Mataró per recordar a Salvador Allende cada onze de setembre i esperem que més enllà de l’espai hi hagi un homenatge en el que volem sumar les entitats memorialistes”.
Recollida d’adhesions
Republicans i comuns presentaran en les properes setmanes la petició registada per a l’espai de record a Allende. No volen concretar més la proposta perquè prioritzen que hi hagi el màxim de consens. Durant els propers dies, asseguren, buscaran que partits, sindicats i persones a títol individual donin suport a la petició. Avui han encès la metxa d’un homenatge mataroní a Allende que hauria d’anar prenent més i més.
Per què Allende?
Sota la presidència d’Allende, el Govern xilè va iniciar el que es va conèixer com la “via xilena cap al socialisme”. Durant el seu mandat, el Govern xilè va accelerar la reforma agrària, va crear del Sistema Único de Salud (SUS), va acabar d’executar un Pla nacional de construcció d’habitatges, va nacionalitzar la indústria del coure (que fins aleshores havia estat en mans d’empreses nord-americanes), va impulsar i reforçar el sistema educatiu públic i es van prendre una sèrie de mesures econòmiques i laborals amb l’objectiu de redistribuir la riquesa del país. El cop d’estat de Pinochet, que va comptar amb la participació de la CIA, va acabar amb la vida de Salvador Allende, i també amb la democràcia a Xile, instaurant una dictadura militar repressiva que va deixar milers de persones assassinades i torturades per la policia, més de mil persones desaparegudes i centenars de milers de persones exiliades.
Pels dos partits “Allende i la Unitat Popular van suposar una esperança que anava molt més enllà de Xile i comptava amb el suport de molta gent d'esquerres arreu del món. Per la radicalitat democràtica del projecte i per la diversitat de les formacions que formaven part de la coalició d’Unitat popular. El cas d'Allende, tants anys després, representa un referent absolut de dignitat i és una mostra extraordinària de la ignomínia del feixisme”.
Comentaris (12)