Revolta per poder dur els fills a l’escola pública de proximitat

“Un procés que hauria de ser bonic com és el d’escollir escola pels teus fills s’acaba convertint en un suplici per culpa del procediment, la falta de transparència i que només et posen pals a les rodes”. Així ho defineix la Diana però podria ser qualsevol de la seixantena de famílies que porten setmanes protestant contra l’Ajuntament de Mataró i la Generalitat de Catalunya per haver quedat fora de les escoles públiques de proximitat del seu barri. Carreguen contra la zona única, contra la baixada de ràtios i contra el bloqueig de places NEE i asseguren que estan desesperades. El que reclamen és senzill però el sudoku d’opcions no els ho proveeix: poder anar a classe caminant i no haver de creuar tot Mataró amb cotxe.

El procés d’assignació de places després de la pre-inscripció escolar per i3 ( l’antiga P3) sol ser un maldecap cada any però de cara al curs que ve 2023-24 s’ha convertit en un autèntic malson. Per això s’han organitzat una seixantena de famílies afectades per una mena de tempesta perfecta de decisions de planificació que porten com a conseqüència que vegin amb gran impotència com viuen a la vora de fins a quatre centres públics i que després del procés els hagin donat vuitenes i novenes opcions, o escoles que n’hi havien seleccionat a l’altra punta de la ciutat. 

Es queixen del que suposa a nivell de mobilitat, logística i conciliació però, més enllà, fan una esmena general: no pot ser que el sistema els convidi a haver d’optar per una concertada (com, expliquen, algunes famílies ja han escollit) per no haver d’anar lluny per anar a escola.

L’Havana i Cirera, principals focus

Segons aquestes famílies, el problema que s’ha generat és perquè mentre la tendència general a rebaixar ràtios se justifica pel descens de la natalitat, aquest no es dona en segons quins barris de Mataró. El sector de l’Havana i al voltant de Cirera, expliquen, es dona el fet que hi ha concentració de famílies amb fills nascuts el 2020 que el setembre han de començar i3. I que essent dos barris plens d’escoles públiques (Montserrat Solà, Anxaneta, Joan Coromines i Angeleta Ferrer els primers; Marta Mata, Maria Mercè Marçal i Antonio Machado els segons) tants veïns de l’Havana i Cirera es veuen exclosos dels centres del seu barri.

“Ens resulta incomprensible i propi de règims polítics desvinculats de la realitat dels seus ciutadans que es pugui donar el cas d’una família que tenint fins a dos centres escolars públics a menys de 50 metres de la seva residència es vegin obligats a desplaçar-se a altres districtes de la ciutat per a escolaritzar els seus fills”, diuen. 

La zona única escolar, principal raó

El que reclamen aquestes famílies, que reivindiquen “que hi hagi punts addicionals per proximitat” és el que elideix d’arrel la implementació de la zona única escolar vigent a Mataró des de fa més d’una dècada. Amb aquesta el criteri de proximitat es barema per igual per a tots els alumnes, visquin on visquin de la ciutat. Revertir la zona única escolar per premiar la proximitat (en la línia del que estableix la llei) és un dels reclams de les famílies que es troben davant el que defineixen com “una situació situació tan irracional”.

Les demandes

La solució que pal·liaria numèricament bona part dels casos d’aquestes famílies passaria, sempre segons el document que han presentat tant a la Generalitat com a l’Ajuntament per quatre possibles vies. 

1. L’establiment d’una ràtio de 20 alumnes per classe, adequant-se a allò que marca el Departament d’Ensenyament en la seva normativa i per tant ometent l’acord entre centres a nivell de Mataró que l’ha rebaixat a 18.
2. L’alliberament de les places Necessitats Educatives Especials no adjudicades el mes de juny, evitant que quedin “congelades” i reconvertint-se en ordinàries ja que segons les famílies algunes de les places NEE no s’acaben omplint al llarg de tot el curs.
3. Afegir una consideració per la proximitat de la residència familiar al centre escolar “que  és també un factor que influeix de manera determinant en la gestió del dia a dia de les famílies”
4. Ampliació de places públiques en forma de noves línies als centres escolars on sigui possible, especialment en les zones amb més demanda, afavorint el dret de les famílies a escollir el model educatiu que desitgen per als seus fills i filles.