Risc d'inundacions al Maresme: les previsions que espanten

Quants cops s’ha dit i repetit que el Maresme és una zona especialment sensible als estralls del canvi climàtic, que els riscos són cada cop majors? Amb tot, el referent a les conseqüències de l’emergència climàtica, l’escalfament global, l’augment de temperatura de l’aigua de mar i la pujada del seu nivell és un fenomen que es repeteix i es repeteix. Les notícies que de tant en tant apareixen són corprenedores, fins i tot les previsions menys pessimistes tenen conseqüències nefastes i l’horitzó que es dibuixa sovint sembla catastròfic. Tot això, a més, amb la difícil mitigació d’aquests efectes. Es fa tard i cal veure quin és el marge de maniobra.

Un d’aquests episodis de recordatori de l’abast del problema va donar-se fa dies amb la difusió del mapa d’afectació de l’escalfament global de Climate Central. Aquest nom correspon a l’organització de científics i periodistes independents que informen i investiguen els impactes sobre el canvi climàtic, és un atles complet del que serà la pujada del nivell del mar amb un augment de temperatura mitjana d’1,5 i 3 graus. El perquè d’aquest doble barem l’expliquen els responsables de l’estudi assegurant que el primer escenari és el menys dolent i pel que caldrien polítiques globals de mitigació (quan els compromisos més generals són sistemàticament vulnerats) mentre que el segon es donaria, també en el decurs de les properes dècades, si no s’atura l’actual situació.

El de Climate Central és el darrer de la col·lecció d’estudis i mapes que preocupen, i molt. Amb raó. Els escenaris que projecten desdibuixen l’actual situació de la comarca. Tres dels punts més sensibles són a l’Alt Maresme, proper a l’àmbit de la Tordera (on ja el Gloria va ensenyar les urpes), a l’àmbit de Mataró i Maresme central o a la part més baixa, essent Premià i El Masnou zones que concentrarien les afectacions més importants. 

No és només veure la línia de la costa com queda. A causa de l’augment del nivell del mar projectat pels sistemes costaners i les zones baixes experimentaran, cada vegada més, impactes adversos com ara enfonsaments, inundacions i erosió costanera. Les estimacions de pujada del nivell del mar a la Mediterrània de mitjana són com a mínim entre 28 i 98 cm per a l’any 2100. En una comarca que no deixa de ser una llengua estreta de territori en paral·lel al mar, no són totes aquestes previsions una realitat que es pugui anar ajornant.

Zones i infraestructures sensibles

Prenent de referència estudis com els de Climate Central, en les seves diferents hipòtesis, és evident que el Maresme com a territori (independentment de les respectives administracions competents) té una sèrie de zones i infraestructures notablement sensibles al canvi climàtic.

• La via del tren: La primera línia de la Península segueix passant vora la línia de mar durant tres quartes parts de la comarca. Les veus que sol·liciten el transport a l’interior van en augment.

• Els Ports i les seves àrees d’influència: Essent òbviament instal·lacions guanyades a l’aigua, els ports esportius de la comarca notarien els efectes. Igualment les seves àrees properes presentarien afectacions.

• L’àrea de l’Alt Maresme: L’àrea de l’Alt Maresme es presenta orogràficament com la més vulnerable, per alçada i disposició, a l’augment del nivell del mar amb modificacions de la línia de costa que se’n poden anar fins als centenars de metres terra endins.

• Noves zones d’edificació: Hi ha àrees en desenvolupament urbanístic com poden ser El Rengle i Iveco-Pegaso a Mataró que podrien quedar afectades. Aquestes àrees, però, no estan seleccionades per la Generalitat en la suspensió de llicències per criteris de sostenibilitat.

L’amenaça climatològica sobre el Maresme no se circumscriu tan sols a l’augment del nivell del mar. L’aigua salada és una amenaça però hi ha una altra aigua amb la que sovint fa pinça, la provinent d’episodis d’alta concentració de precipitacions. Els temporals, les borrasques, els grans aiguats. El Gloria d’inicis del 2019 a la Tordera o el que va passar fa un mes i mig a Alcanar, a l’Ebre, són dos episodis similars que revelen el risc real d’inundacions. En comarca de rierades, un episodi extraordinari pot desencadenar conseqüències catastròfiques. Aquest és l’element d’estudi de l’enginyer Oriol Bassa, en la tesi sobre la conca de la Riera d’Argentona. El que s’hi recull concorda amb mapes de risc oficials com el de Protecció Civil. I dibuixa escenaris realment perillosos.

Recull Bassa en la tesi que “el planejament actual dels municipis de la conca de la Riera d’Argentona no té en compte el risc de les inundacions. Aquesta manca de prevenció implica que, en el cas que se’n produïssin unes de caràcter catastròfic, el nivell de risc seria molt alt”. A partir d’aquí es podria arribar a danys quantificats en fins a 268 milions d’euros. “És evident que cal prendre mesures per minimitzar els riscos i les pèrdues ocasionades per les inundacions, cal ordenar el territori amb l’objectiu de fer-lo més resilient i reduir la seva exposició i vulnerabilitat al risc d’inundacions”, recull el maresmenc

/  Els escenaris que preveu Oriol Bassa a la seva tesi sobre el risc d’inundacions són alarmants. Hi ha zones senceres que podrien ser susceptibles de ser inundades que acullen infraestructures claus o que, precisament, s’estan desenvolupant o s’hi ha d’edificar en els propers temps. No és que els ajuntaments actuin a la babalà, ni molt menys. Però l’adaptació dels planejaments als efectes del canvi climàtic és lenta i la possibilitat que es produeixin episodis meteorològics extraordinaris hi és. “Hi ha ajuntaments que no tenen plans especials i els que sí que els tenen, com Mataró, encara no han adaptat l’ordenament vigent al nou escenari. És important que totes les administracions prenguin consciència de l’escenari i actuar en conseqüència i no tirant la pilota endavant”, diu Bassa.

En el cas de Mataró, l’alcalde i el regidor de Sostenibilitat es van interessar per la tesi de Bassa i es marquen com a termini per tenir el planejament adaptat uns dos anys com a màxim. L’enginyer reflexiona que “que hi ha zones inundables i que el canvi climàtic va a més són evidències, el que cal és prendre mesures i decidir què ubiquem a aquestes zones. La clau és apostar per la mitigació dels efectes i l’adaptació. Hem de crear zones resilients, que es puguin recuperar després d’un episodi extraordinari de pertorbació”.