Rocafonda: un afer inajornable que necessita solucions

Els veïns estan farts, el dia a dia es complica i cada succés o problema és una gota que cau dins un got que fa temps que vessa. Rocafonda és un dels barris populars històrics de la ciutat però fa massa temps que s’ha convertit en sinònim de massa problemes, un territori on es concentren les vulnerabilitats i s’accelera la degradació de la convivència. Els veïns estan més farts que mai i els seus testimonis són colpidors per qui no conegui al detall el que passa en aquesta i altres zones de Mataró.

Fa més de 20 anys que Rocafonda emet senyals de necessitar ajuda però la pròpia gent que hi viu admet que el SOS és ara més escaient que mai abans. La Covid i totes les seves conseqüències han accelerat processos que venen de lluny davant dels quals les administracions no poden fer com si sentissin ploure. Ja no són poques veus intrèpides les que diuen que “aquí hi ha molts problemes”. Són també veus gens sospitoses de voler estereotipar Rocafonda com l’associació de veïns o la comunitat islàmica les que diuen que ja n’hi ha prou. La bandera demanant atenció i solucions fa tant temps que es branda des del barri que segurament ja estigui descolorida però la tendència és a pitjor. 

La pandèmia ha destruït ocupació, ha reforçat l’efecte crida de determinada immigració i ha agreujat la incidència del fenomen de les ocupacions, que malmet la convivència i origina una mena d’àrea de concentració de problemes i inseguretats que corca el cor d’un barri on les diferents procedències dels seus habitants ha estat sempre motiu d’orgull. La segregació territorial que suposa l’empitjorament de Rocafonda respecte altres parts de la ciutat s’eixampla. No ha deixat de ploure sobre mullat al barri.

Molts elements històrics, urbanístics, socials i econòmics desencadenen l’actual situació en la que, fins i tot, hi ha carrers i zones on els propis veïns tenen por d’anar. Por del seu propi carrer o de la seva pròpia escala. A Rocafonda s’hi concentren moltes vulnerabilitats davant les quals no hi ha solucions màgiques però sí que cal fer-hi front amb remeis: davallada del nivell educatiu, alta concentració d’immigració, ocupacions d’habitatges, presència de màfies, tràfic de drogues, inseguretat, efecte crida de perfils conflictius d’altres ciutats. Aquest és el pa de cada dia amb el que han de conviure molts mataronins i bo i ser una realitat coneguda (no exclusiva d’aquesta zona) no ha merescut en les darreres dues dècades cap atenció especial més enllà del Pla Integral que ara s’esbossa i de de la Llei de Barris de la qual ja fa molts anys i van quedar coses pendents.

L’afer Rocafonda és l’afer Mataró i és inajornable d’abordar com a ciutat i com a comunitat.

Les causes de la degradació de Rocafonda

• URBANÍSTIQUES
  La construcció precipitada del barri va provocar una edificiació molt densa, sense gaires espais de relació com places i parcs, manca d’aparcament.
• HABITATGE
  Pisos amb barreres arquitectòniques (en la meitat dels casos) i sense ascensors, ocupacións d’habitatge i noves dinàmiques.
• INCIVISME
  Augment de manca de responsabilitat amb la comunitat i despreocupació per les condicions de l’habitatge i la via pública que generen problemes de convivència. 
• COMPLEXITAT SOCIAL
  L’envelliment de la població històrica s’afegeix a l’arribada de perfils nouvinguts amb noves vulnerabilitats.
• CONCENTRACIÓ IMMIGRACIÓ
  La concentració de la població nouvinguda al barri concentra la població més vulnerable i accentua la segregació social i urbana (guetització) del barri.
• EFECTE CRIDA
  L’arribada de població nouvinguda a la ciutat es concentra en barris com Rocafonda i el Palau. 
• INSEGURETAT I DELINQÜÈNCIA
  L’establiment de màfies al voltant de les ocupacions, el tràfic de drogues i la petita delinqüència té circuits propis establerts al barri

Les possibles mesures d'un pla de xoc

• Intervenció urbanística: Una nova llei de barris que intervingui urbanísticament en el barri és necessària com a programa que inverteixi en la dignificació urbana i incentivi una política d’oxigenació, que contempli enderrocs i creació de nous espais comuns.

• Ajudes a la rehabilitació: La dignificació del parc d’habitatges del barri és necessària per frenar la degradació i la concentració d’habitatge assequible en una sola zona. Polítiques de subvenció pública que freni la fugida per raons habitacionals. 

• Relat social contra la segregació: La dualització endèmica entre la realitat d’alguns barris com Rocafonda i la resta de la ciutat s’ha d’acabar amb un pacte de ciutat contra la segregació i la degradació´i visió externa pejorativa.
• Dinamització comercial: El barri concentra molts baixos comercials desocupats i veu com el comerç tendeix a l’etnització. Una política d’incentius comercials que blindi la varietat, qualitat i proximitat del comerç del barri pot ser útil. 
• Programes d’ajuda escolar: Atenció especialitzada de prevenció del fracàs i l’abandonament escolar, amb extraescolars i programes de reforç d’atenció que serveixin, a més, per significar l’escola com a generador d’igualtat.
• Edifici del Cinc Sénies: L’institut de secundària segueix consolidant-se com un dels centres de referència a nivell educatiu a Mataró però sense calendari concretat sobre el projecte d’edifici, que reforçarà el pol educatiu com a locomotora de barri.
• Treball comunitari: Els agents cívics i el treball comunitari no es pot cicumscriure a programes concrets i finits sinó que requereix d’una política d’intervenció sostinguda que creï complicitats.