“El que em sap greu és el reflex social que suposen algunes de les crítiques”

El seu ja és un dels noms propis de l’any a Mataró. La Sit Cantallops és l’autora del cartell de Les Santes 2022 i ella mateixa es confessava dissabte, just després de descobrir l’esperada imatge de la Festa Major, que s’esperava crítiques i comentaris. Criticar el cartell és un dels esports nacionals de Mataró i a partir de dissabte al migdia les opinions a favor i en contra del cartell han estat protagonistes. A través de les xarxes socials com Instagram, Facebook o Twitter n’hi ha hagut (com sempre) per a tots els gustos però en alguns casos s’ha arribat a un nivell de virulència i agressivitat com feia anys que no es vivia. Emparats en l’anonimat, en molts casos, hi ha hagut comentaris masclistes i insultants. Un esclat masclista, fins i tot.

Tot i que tenia "tota la intenció d'ignorar bona part dels comentaris", Capgròs.com parla amb l’autora Sit Cantallops 48 hores després de presentar un cartell que ha generat, ja de per sí, la primera de les moltes i clàssiques polèmiques relacionades anualment amb Les Santes. 

Com han sigut aquests dos dies posteriors a la presentació del cartell?

Estic súper contenta, me n’han arribat comentaris molt reconfortants, dissabte després de la presentació estava emocionadíssima. No m’imaginava una rebuda així, la veritat. Des d’aquí aprofito per agrair-ho molt.

És un dels cartells més comentats dels darrers anys. Ho buscaves?

Desgraciadament sempre posem el focus en els comentaris menys afortunats. No. Ni ho buscava ni m’ho esperava gens. De fet, al tenir-lo enllestit em criticava a mi mateixa que fos un cartell normatiu, que exclogués col·lectius dissidents, on s’hi representava només la dona blanca fins i tot amb poc espai de dubte a identificar-se com a cisgènere. Posant-hi ara consciència, suposo que esperava així esquivar una mica la crítica i crear una cosa ‘polite’ a ulls de la “majoria”. Però la caverna tenia uns altres plans preparats per a mi. 

Et sap greu com alguns han criticat el cartell?

Sens dubte el que em sap greu és el reflex social que suposen algunes de les crítiques. El cartell només ha evidenciat com de trist és el panorama. De fet, comentaris opinant sobre la composició, la gamma cromàtica, l’estil, la tipografia… N’hi ha poquets, tot i que són sempre benvinguts!

Hi ha masclisme en contra del cartell, en algun dels comentaris?

Molt. I molta, molta missogínia! I gordofòbia. I classisme, fins i tot. Perquè les crítiques han anat cap a elles, cap als seus cossos, l’expressió corporal, la seva línia estètica. Ha molestat la presència i protagonisme de la dona, i ha molestat encara més que se sortís d’un suposat estereotip. Ningú ha dit “apa, a Santa Maria li falta una campana”. Hi ha hagut gent ploriquejant que no hi havia homes, que no entenc gaire a on esperaven que hi fossin, comptant que les patrones de la ciutat són dues dones. Fins i tot he llegit un comentari a Facebook fent apologia a la violació. Tenim entre nosaltres gent que creu que no estar prima és “fastigós”, que s’han pres la llibertat de dotar el cartell d’una ideologia política concreta, que s’han inventat que van “fumades, begudes, passadíssimes”...

No és així, ja ho has explicat…

Res més lluny de la realitat, he dit en repetides ocasions que per mi la de l’esquerra està tranquil·líssima prenent el sol del migdia i la de la dreta està eufòrica perquè s’apropa la festa nocturna. Volia fer palès que tots els actes de Santes, diürns i nocturns, eren igual d’importants. La informació sobre el significat del cartell està a l’abast de tothom a qui li interessi informar-se abans d’opinar.

Què t’ha sorprès més?

El més soprenent han sigut les crítiques dirigides a la representació del pèl. És tant obvi que les persones tenim pèl si no ens l’arrenquem que no contemplava que això seguia sent punt central de controvèrsia. Dient això em sento repetint un discurs passat de moda que ja feia més que superat, donant explicacions i quasi que excusant-me. La mateixa pedagogia de sempre. I dirigida a qui? Alguna persona de les que s’ha atrinxerat en contra del cartell llegirà aquesta entrevista i dirà: “ostres, no ho havia vist així, jo m’he avergonyit del meu cos per no ser d’X manera, que bé que algú s’exposi perquè això canviï, gràcies”? Ho dubto. 

Vas dir que era un cartell de digestió lenta. Confies que aquesta crítica concreta l’acabi digerint?

No. És de digestió lenta perquè compositivament té trenta mil detalls i potser li falla que a primer cop d’ull et costa agafar-te a algun element concret. Però l’única cosa que segurament han de digerir algunes crítiques és el segle en el que viuen.