Que sonin Les Santes!

Tot està preparat. De la mateixa manera que els ciclistes del Tour quan fan una contrarellotge s’esperen dalt de la rampa a que el compte enrere acabi i un xiulet els autoritzi a arrencar, els mataronins portem setmanes amb les forces a punt per quan calgui començar. A França pedalen, a Mataró fem Santes. Cadascú té les seves tradicions però quan el juliol camina cap a la seva fi i la canícula es fa més xafogosa a la capital del Maresme somriem perquè han arribat els nostres dies. I és llavors que tot té sentit i que no ens calen maillots grocs per sentir-nos els millors del món.

Arriben Les Santes, aquesta festa de ritual concatenat que són pràcticament sempre iguals d’un any a l’altre. Com quan rellegeixes un llibre o tornes a mirar una pel·lícula o una sèrie, cada cop li trobes nous detalls. Això són Les Santes, una festa-culebrot que volem calcat quan arriba el moment. Una festa que s’anticipa ja des del moment en que es presenta el cartell o en cada tertúlia de bar o ascensor sobre tot el que sigui criticable. I alhora una cita fixa a partir de l’Estrena del 19 de juliol, del volador d’anar a la Crida del 25 i de totes les cites memoritzades fins l’ocàs de l’alba del 30 de juliol.

El programa destaca per les seves poques novetats

Les Santes són, entre moltes d’altres coses, una biblioteca de sons. De melodies i músiques variades que van des d’instruments tradicionals als moderns, des d’interpretacions a peu de carrer tot fent dansar una figura fins als grans escenaris com els de les Dissantes. El so, musical o no, és el que indica la festa. Cada tro anuncia quelcom, cada batallada a una campana té un significat, cada nota d’una cançó és a fi que l’actre prossegueixi i cada temps de la part ‘baixa’ del Bequetero esdevé un número en el recompte celestial a 15.

Els sonadors de Les Santes

No forma part de la nomenclatura convencional de Les Santes però en aquest Capgròs especial ens volem fixar amb els sonadors. Aquells que fan sonar la Festa. Músics, cantants, campaners, intèrprets. Busquem que sigui aquesta una revista de llegir mentre es para l’orella, un convit a escoltar-se Les Santes i reivindicar la música en directe, d’autor, de més o menys proximitat, el missatge que porta i els actes que bressola amb les tonades que ens podem saber de memòria.

Unes Santes amb poques novetats i algun aniversari. Parlarem un cop més de les noves campanes de Santa Maria que ja s’han convertit en notícia destacada de la temporada i donarem el pes que té i mereix una efemèride com són els 40 anys de l’Agrupació Musical del Maresme. La Banda, la banda de casa que amb les seves camises vermelles fa anys van esdevenir el tremp musical que rubrica molts actes i la benzina sonora que fa rodar els engranatges motors d’alguns dels actes més rellevants de la festa. D’ells i també dels altres músics de colles o dels grups locals que veuen l’aparador de Les Santes com a oportunitat. I també dels qui s’atreveixen a fer-ho una mica diferent i esmenen des de dins o fora del programa aquesta rigidesa tan pròpia del programa.

Aquesta és una revista de Santes, que repassa els dies i els actes, que parla amb protagonistes i desgrana el menú dels propers dies per al gaudi del màxim de gent. Un exercici periòdic cada any abans que s’encengui la traca, que es fixa amb el so i sobretot amb el significat de les músiques. Una revista més per una col·lecció, la de lectures prèvies, que serveix per acabar d’escalfar la veu i deixar-ho tot en solfa per quan de debò passi el que tots desitgem i de cop i volta, puntual i assertiva, arribi la gran hora de sentir sonar la festa.

No et perdis res de Les Santes 2024 i consulta aquí el programa d'actes