SOS perquè no desaparegui l’horta

Cada vegada són menys les explotacions d'horta a Catalunya. Tot i que no hi ha dades concretes de l'horticultura, s'estima que en el conjunt de l'agricultura han desaparegut un 15% de les explotacions en la darrera dècada.  El Maresme és una de les poques comarques on es mantenen explotacions. Per evitar la desaparició definitiva de l'horta –representa només l'1,2% de la superfície agrària a Catalunya– el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació impulsa un pla estratègic per al sector amb l'objectiu de tecnificar-lo i que és converteixi en una activitat econòmica estratègica, d'acord amb el canvi en positiu de determinats hàbits de consum entre la ciutadania. L'estratègia passa, principalment per portar la innovació tecnològica a l'horta i captar talent jove per afavorir el relleu generacional.

Actualment, la producció anual de l'horta a Catalunya és de 245.477 tones de productes frescos. El gruix de les explotacions es concentra a l'àrea metropolitana de Barcelona (Baix Llobregat i Maresme), la zona periurbana de Lleida, el Tarragonès, el Baix Camp i el Delta de l’Ebre. En xifres absolutes, la superfície destinada a l'horta és d'unes 9.200 hectàrees, on hi ha 8.744 explotacions censades. D'aquestes, només el 8,8% poden ser considerades explotacions com a tals, ja que la resta no arriben a les dues hectàrees, que és la superfície mínima perquè una explotació sigui viable. Per sota es consideren explotacions per a l'autoconsum. A això s'hi suma una baixa tecnificació i el retrocés progressiu de la superfície destinada al conreu en els darrers anys. Són les principals problemàtiques que el nou pla director pretén solucionar per dignificar el sector i convertir-lo en estratègic i "extremadament imprescindible", segons ha explicat la consellera del ram, Teresa Jordà.

 "El futur és l'horticultura o el desert alimentari"

El nou Pla Director de l'Horta pren el relleu del darrer document estratègic sobre l'horticultura, de 1987. Més de tres dècades després cal ara identificar les noves necessitats i la nova realitat del sector per definir les polítiques públiques que permetin dotar-lo d'una millor perspectiva de futur. "El futur és l'horticultura o el desert alimentari", exclama Jordà.

El document conté un total de 27 accions distribuïdes en quatre grans eixos: producció, comercialització, medi ambient i formació i transferència tecnològica. Segons detalla la directora de l'Escola d'Enginyeria Agroalimentària de la UPC, Anna Gran, les mesures van encaminades a incidir en el "potencial econòmic i la capacitat per créixer" del sector.

Objectiu joves

Segons Gras, només així es podrà "engrescar els joves" a incorporar-se als estudis d'agronomia i d'aquesta manera facilitar el relleu generacional: "Ells són necessaris per poder provocar un canvi". L'elaboració del pla, a més s'ha fet en "estricta cogovernança" amb el sector per tenir el consens de tots els agents implicats.

Entre algunes de les accions més tangibles que defineix el pla hi ha la creació d'un espai virtual de l'horta, la creació d'un observatori de preus, la creació d'un banc de llavors públic que garanteixi la conservació de les varietats tradicionals o la creació d'una xarxa de centres d'experimentació hortícola.

La seva execució i calendari estarà condicionada al pressupost de la Generalitat, segons ha advertit la consellera, i també a la priorització que facin els experts de la ma del mateix sector. Les diferents línies d'ajudes directes són ara les principals necessitats després d'un 2020 marcat pel temporal Glòria i la covid-19. Jordà ho ha definit com una "tempesta perfecta".