Tots els papers de l'auca als Pastorets

Els Pastorets de Mataró s’estrenen aquest dissabte dia 6 a la Sala Cabanyes i ho fan amb un nou director, el mataroní Marc Molina. Molina va descobrir el món del teatre quan, amb només 12 anys, va entrar gairebé per accident a Sala Cabanyes. Va començar a actuar a Els Pastorets i de mica en mica va anar interpretant petits personatges. Des de llavors, Molina no ha parat i ha participat fent gairebé tots els papers de l’auca, des de follet del pròleg fins a Mataties, paper que va fer durant 10 anys. I és que el nou director d’Els Pastorets de Mataró té una llarga experiència no només com a actor teatral, sinó també com a director i productor. A Sala Cabanyes ha dirigit obres d’èxit com ‘Aventures a la Gàl·lia’ o ‘El Mikado’ i, a més, també és el director artístic de la productora Factea, que compta amb 6 espectacles ja estrenats. “D’alguna manera he intentat que aquesta vocació que tinc i amb la qual vaig començar de ben jovenet es pogués convertir en la meva professió”, comenta Molina. Ara, després d’uns anys una mica desvinculat de l’espectacle, no ha pogut rebutjar una proposta tan especial com és dirigir Els Pastorets de la seva ciutat. “Alguns m’han dit que és un regal enverinat”, bromeja i assegura que “ho vaig acceptar amb molt de gust, jo em quedo amb el regal i deixo el verí apart”.

• Amb una àmplia experiència com a actor i director, amb quin paper et quedes?

La meva primera experiència com a director va ser l’any 2004 amb ‘Aventures a la Gàl·lia’. De cop, fer aquesta funció em va agradar moltíssim i em va aportar més satisfacció que pujar dalt d’un escenari. Em va sorprendre, perquè realment m’agradava sortir a actuar, però vaig descobrir que aquesta vessant m’agradava encara més. Des de llavors em vaig desviar una mica del camí com a actor i, ara que em dedico plenament a això, no trobo a faltar el fet de sortir en un escenari.

• I ara, com assumeixes el càrrec de dirigir una obra com Els Pastorets de Mataró?

És un orgull per a un membre de la Sala Cabanyes poder aportar la seva visió d’un espectacle que he mamat des de fa tants anys. També és molta responsabilitat i comporta moltíssima feina, ja que, fins que no estàs dins, no veus tot l’engranatge que hi ha darrere. Però tot i que enguany ha sigut més difícil perquè hem trepitjat poc l’escenari per les obres que s’han fet, puc dir que Els Pastorets m’han aportat molta més satisfacció que no pas disgustos. I això que encara no hem estrenat!

• T’envoltes d’un equip que aporta una mirada nova a l’espectacle, oi?

Cada canvi de cicle implica aportar novetats, i jo no he volgut ser menys. Des del principi tenia clar com era la concepció que volia de l’espectacle, incidint sobretot en el concepte del pròleg. Necessitava algú que muntés totes aquestes escenes amb una posada en escena de moviments nets, enlloc d’arribar a ser com una coreografia. La Maria Garrida era la persona idònia per fer-ho. Però combino la novetatamb la tradició, ja que a nivell musical tenim un veterà com Jordi Lluch que coneix l’obra a la perfecció.

• Llavors, quines novetats li esperen a l’espectador?

Principalment el pròleg, onhe intentat aquest canvi de conceptuació i que es notés també a nivell visual, amb un canvi de tot el vestuari. D’altra banda, com és un text antic on amb els anys s’han fet moltes modificacions, hem fet una revisió del text per analitzar-ne la mètrica dels seus versos i solucionar uns petits desajustos que hi havia. A més, he intentat mantenir l’estructura dramàtica que penso que funciona i he intentat recol·locaral seu lloc algunes escenes canviades d’ordre.

• Què esperes aconseguir?

Preservar l’essència d’un espectacle, que podríem dir que és com una peça antiga de museu, però alhora intentar-ho portar i adaptar als nous públics i a les noves tendències. És a dir, aconseguir com un terme mig, que tot i que a vegades costa molt de trobar, es fa amb l’objectiu d’arribar als espectadors del segle XXI. I allò primordial de sempre: que l’espectador s’ho passi bé!