Tragèdia a la mar, amb sis pescadors morts, ara fa 100 anys

El greu temporal marítim del dia 20 de desembre de l’any 1923 -fa just un segle- que, a Mataró es va cobrar un total de sis víctimes mortals. El periòdic local Noticiario Mataronés, del dia 2 de gener del 1924, a tota plana i amb caràcters ben destacats- publica els noms de les sis víctimes mortals que foren les següents: Joaquim Barbena i Carbonell, Joaquim Barbena i Canals, Joan Gomis i Carreras, Joan Batlle i Comas, Esteve Mont i Joan Murtra.

La societat mataronina, commocionada, es va bolcar a l’hora de fer donatius en metàl·lic  per socórrer les famílies damnificades. La Societat de Pescadors, per la seva part, va emetre un comunicat que fou difós per la premsa local i que deia:

“La Societat de Pescadors de la ciutat vol demostra son pregon dol i fer-se ressò del de tota la ciutat, fent celebrar  solemnes sufragis per les ànimes dels  dissortats companys. Tindran lloc demà dijous dia 3, a les deu del matí, a l’església parroquial de Santa Maria assistint-hi totes les Autoritats locals. Els socis i famílies de les esmentades víctimes vos hi conviden prometent-vos etern agraïment. Mataró, 2 de gener de 1924.”

La gran nau de Santa Maria s’omplí de gom a gom i els solemnes funerals foren oficiats pel rector de la mateixa, aleshores era el Doctor Josep Samsó i Elias, i amb un silenci sepulcral i amb el cor encongit 

Feia poc més de deu anys (el 31 de gener del 1911, arran del temporal conegut com de Sant Pau, del 31 de gener del 1911), que afectà, sobretot, la costa catalana i també la valenciana amb un balanç, esgarrifós, de 140 víctimes -tots pescadors- desenes d’embarcacions perdudes o danyades de les quals eren del districte de Mataró (el nom de les quals eren “Colon”, “La Havana”, “Antonieta” i “Elena”).

Joaquim Llovet, al seu magnífica llibre Mataró (que hauria de ser a totes les llars mataronines), ens apunta alguns dels temporals històrics, esmentant el del 27 d’octubre del 1882, més conegut en l’univers pescador coma a “temporal de Sant Simó”, en el qual hi perderen la vida 7 pescadors. El de l’any 1891, que provocà el naufragi d’una barca i el de l’any 1895, per haver bolcat el bot salvavides, cosa que costà un mort.

L’ofici de l’art de la pesca sempre ha estat una feina d’alt risc i, a vegades, com el que acabem de recordar -fa just un segle, amb la pèrdua de sis vides humanes. EPD