Capgròs
Juliana Bacardit és una mestra de tota la vida de Mataró. Ha passat per totes les etapes educatives i El Xumet, La Llàntia, el Pla d’en Boet, Satorras i Thos i Codina són alguns dels centres on ha impartit docència. Va començar la seva carrera professional a l’Escola Bressol, una experiència que valora molt positivament i que creu que és un bon aprenentatge per a qualsevol docent que vulgui continuar amb l’ensenyament. Després va entrar a l’Escola Pública començant a P3 i, al cap d’uns anys, va treballar amb el projecte de les aules d’acollida adreçat a Primària i Secundària. “Estic molt contenta del meu camí perquè he après de totes les etapes”, apunta. Tot i que ara ja no imparteix classes, Bacardit segueix molt en contacte amb l’ensenyament i és l’actual presidenta del Moviment Educatiu del Maresme, el MEM.
“La nostra funció és la formació dels docents de totes les etapes educatives, des de l’Escola Bressol fins a l’escola d’adults i llicenciats”, recorda. Amb més de 35 anys de carrera, la professora ha viscut totes les etapes per les quals ha passat l’educació i lamenta el moment actual: “Sóc conscient que hi ha crisi però el Departament ha de prioritzar les partides del pressupost i saber en què les vol invertir i, per a mi, l’educació i la sanitat són prioritats”. A més, comenta que “ demanem i exigim a l’escola bons resultats, però la responsabilitat és compartida i des dels centres estem fent tot i més malgrat no tenir totes les condicions necessàries”.
Com ha evolucionat l’educació en els darrers anys?
El moment actual no es pot comparar amb el de 15 anys enrere. Quan vaig començar tot era molt diferent, després va venir la incorporació d’alumnat nouvinguts, un període interessant i on s’hi van destinar molts recursos. Ara estem en una situació desconcertant. Estem en crisi, però el Departament ha de saber què vol prioritzar. Aquest curs hi ha hagut un augment del professorat però també un augment important d’alumnes, sobretot a secundària. Tenim l’exemple a Mataró, incorporant mòduls prefabricats a dos Instituts. Per tant, necessitem saber quin projecte tenim com a ciutat i quin té el Departament. No podem estar amb incertesa. Als centres educatius hi ha mancances i necessitats, cal refer el sistema de beques, revisar les substitucions, incorporació de tots els docents l’1 de setembre...
Creus que l’ensenyament està antiquat?
Més que antiquat diria que ens cal adequar-lo al moment. Això és el que penso de la LEC. Falta saber cap on volem anar, què cal fer i com. Respecte a la LOMCE, no hi estic gens d’acord i, tal i com ha informat la Consellera, aquest curs es continuarà aplicant la LEC, les proves per competències prevista a 4 ESO i no es portaran a terme les revàlida. Tot i així, la Consellera tampoc ho ha deixat molt clar. Crec que nosaltres hem de tenir la nostra pròpia llei, vinculada a l’entorn i als territoris. La societat ha canviat molt i s’ha d’adaptar la llei amb el moment que estem vivint, hi ha coses amb les quals no pots mirar cap a un altre costat.
Hi ha possibles nous models pedagògics aplicables a les aules?
Hi ha un perfil d’escola que es pot tirar endavant si disposem de mestres, pares i mares amb il·lusió, només així es pot fer. Es tracta d’un perfil d’escola que té ganes de canviar i de poder aplicar nous mètodes i estratègies i on els professors treballen molt bé i s’hi deixen la pell. Malgrat la implicació que suposa, la realitat és que cada vegada hi ha més centres que han apostat per treballar amb projectes nous i amb metodologies més engrescadores per l’alumnat, donat que els resultats que s’obtenen són molt bons.
Com ha afrontat l’escola el repte de la immigració?
S’ha treballat molt bé, s’han dedicat molts esforços, recursos i s’està donant bona resposta. Cal, però, fer un seguiment acurat i un bon acompanyament per assegurar els objectius de l’escola inclusiva, una escola de qualitat, laica, en català i per a tothom. Però aquests requisits no són específics de l’alumnat nouvingut. Cada vegada més ens adonem que el fracàs escolar no té cultura. Cal tenir clar que les aules són diverses, hi ha diferents situacions familiars i diferents capacitats i habilitats que condicionen els resultats acadèmics .
Què n’opines de l’actual proposta del trilingüisme?
No hi estic gens d’acord. Segons la consellera Meritxell Ruiz seguirem amb el model d’immersió lingüística, i jo li agraeixo. El PP i C’s, no volen que l’alumnat aprengui tres llengües, el que volen és carregar-se el català. Ningú pot negar que el programa d’immersió ha donat molt bons resultats i que el català ha estat i és la llengua comuna i d’integració. El català és la llengua de l’ensenyament.
Comentaris