Un futur molt inquietant per al Maresme a causa del canvi climàtic

Mitigar i adaptar-se. Són dues paraules que caldrà anar assumint en els propers anys. El canvi climàtic és una realitat que, a més, arribarà més aviat del que es preveia. I la societat, la humanitat més ben dit, només podrà intentar-ho mitigar –ja va tard- i sobretot adaptar-se a la nova realitat. El tema està sobre la taula després que la jove Greta Thunberg critiqués ferotgement als líders mundials en el marc de la cimera contra el clima. No és fàcil combatre un enemic que pensem que no ens afecta directament i que “ja arribarà”.

Tampoc ho és en una època actual, on la superficialitat i l’egolatria de la societat s’extrapola a presidents de potències mundials com Donald Trump, de qui la seva carrera s’ha basat en aixecar imperis empresarials (i caure en bancarrota en tantes d’altres ocasions) fent ús del capitalisme més salvatge. Un currículum que pot convalidar com a somni americà, però que segurament no és apte per portar la contrària als científics quan diu, perquè a l’hivern fa fred, el canvi climàtic no existeix. Ell, com d’altres líders (casualment tallats pel mateix patró), renega i fa befa de Thunberg. Però els que realment en saben, alerten: el canvi climàtic és real. I ja hem fet tard.

“Fins ara s’entenia que les conseqüències no ens afectarien directament, es podrien minimitzar i trobaríem una solució tècnica per conviure amb el nostre model de vida, basat en gastar tot el que tenim, però ens hem adonat que les conseqüències arribaran més aviat del que pensàvem”. Jordi Bonet, tècnic de canvi climàtic del Consell Comarcal del Maresme, alerta que des del món científic, totes les projeccions que apuntaven a anys vista s’han anat escurçant de manera precipitada, i això afectarà a tot arreu. Inclòs el Maresme. Sobretot al Maresme.

El Maresme, a l’ull de l’huracà

Bonet descriu tots els àmbits que es poden veure afectats a la comarca: “La pujada de temperatures, el nivell del mar, anomalies climàtiques i les conseqüències en la gestió dels boscos; ens impacta de ple perquè tenim molta costa que serà afectada i molt de bosc, a banda d’una població concentrada que patirà les conseqüències de l’increment de temperatura”. Tal i com relata Oriol Bassa, enginyer de Forests i enginyer tècnic agrícola, el Maresme “està a l’ull de l’huracà”, i  exemplifica: “Una gota freda com la d’Ontinyent de fa unes setmanes hauria fet estralls a la comarca; són esdeveniments que es produeixen pel canvi climàtic. Tindrem grans onades de calor amb el que suposa per a les persones més vulnerables, enormes incendis i inundacions més greus; i amb una situació crítica: per molt que ens hi posem ja, només podem mitigar i adaptar-nos. Ja no és reversible”.

Bonet considera que el que s’ha de revertir és el “model organitzatiu actual”, no només “reduir emissions, sinó canviar la nostra forma de vida”. “Tenim fins al 2030 com a termini, llavors les conseqüències poden ser encara pitjors”, descriu. 12 anys no semblen gaires. “Cada vegada que es fa un informe cada sis anys, es compleix el pitjor escenari previst; la humanitat no es comporta mai de manera racional, sinó com si els recursos no tinguessin fi, i això ens aboca a un futur perillós”. Bassa posa nom als problemes que poden afectar el Maresme. “Les inundacions en espais plens de rieres, que tenen un pla director caducat, poden ser molt problemàtiques; hem construït en entorns que no hauríem d’haver-ho fet”, i posa com exemple els entorns de la Riera d’Argentona o el mateix Rengle de Mataró. 

Els experts indiquen que el canvi climàtic serà devastador si no s’actua d’ara fins al 2030

En aquest sentit, els dos experts apunten que hauran de canviar moltes coses tal i com les coneixem. “Treure les vies del tren de la costa i fer-les passar a l’alçada de l’autopista no és un capritx, és una necessitat”, relata Bassa. Bonet apunta: “Si puja el nivell del mar i hi ha temporals més forts i pluges més abundants, la costa serà molt més vulnerable; quan se l’emporti, la voldrem regenerar de manera artificial enlloc d’entendre que caldrà replantejar el model”. I això passa perquè, per exemple, el turisme deixi de ser una font d’ingressos en certes zones perquè l’entorn canviarà de manera irremeiable i afectarà directament la costa que ara atrau visitants. “Hi haurà més talls i més problemes de circulació del tren, perquè no estarà preparat, costarà molts diners arreglar-ho i a la llarga caldrà replantejar una nova ruta”, afegeixen.

Uns boscos desconeguts

Tampoc semblen tenir un futur molt més esperançador els boscos de la comarca. “Els boscos que tenim actualment es trobaran només des de l’alçada de Tolosa (França), i el nostre paisatge serà com l’actual de Màlaga; des de la comarca ja es treballa per preparar-los pel canvi climàtic, perquè si no, si tenim un gran incendi no el podrem aturar amb tècniques humanes”. En aquest sentit, l’augment de la temperatura amb estius més càlids i llargs també tindrà altres efectes. “Deixarem de tenir bolets com fins ara”, com a exemple. I quelcom més dur, que relata Bonet: “L’última onada de calor a París va suposar la mort de 3.000 persones ara fa deu anys, és un exemple clar dels efectes que té una pujada de les temperatures”.

I què es pot fer?

Al voltant del que la societat pot fer per frenar el canvi climàtic hi ha dos camins, no excloents. “Es pot intentar mitigar l’efecte disminuint les emissions i adaptar-nos a la realitat que vindrà”. “Mitigar significa, pel Maresme, treballar menys a Barcelona, entrar menys a la capital en cotxe... Per tant, crear nous camins i vies, potenciant el transport públic o fent carrils de bicicleta ràpids”, relata Bonet. 

Els especialistes consideren que els nostres hàbits i inclús sectors econòmics importants com el turisme hauran de replantejar-se

Considera que altres accions com “menjar menys carn, millorar els aïllaments de les llars i per tant, la normativa en noves construccions; apostar per plaques fotovoltaiques, canviar el model de turisme i fins i tot tenir menys fills, tot i la polèmica que suposa això i també el dilema”. Per acabar afegint: “Ja no parlo ni de reciclatge perquè és quelcom que hauria d’estar tant assumit que espanta veure el poc que avancem; estem en una fase on cal pujar taxes de tal manera que a la gent li valgui la pena reciclar. Posa les bosses de plàstic dels supermercats a 50 cèntims i no a tres, veuràs com la gent pren consciència”. L’adaptació passarà per la capacitat de “resiliència”, el que significa reforçar-se davant fenòmens adversos que seran més recurrents, tot i que també indica un altre punt a tenir en compte: “Hi ha gent vulnerable que no podrà fer-ho”. Per Bassa, està clar que l’adaptació serà clau. “Cal aprendre a conviure amb el canvi climàtic, i això significarà deixar de construir en zones inundables i posar-hi només allò que sigui inundable; naturalment, no blocs de pisos ni zones comercials. També haurem de crear sistemes de defenses compatibles amb el nou món, i oblidar-nos de crear sistemes salvatges sense planificació; això si no volem danys de més de 100 milions d’euros a cada temporal”.