Un gir al model policial centrat en el civisme i la convivència

Les darreres dades en matèria de seguretat no són gaire bones a Mataró. La xifra de delictes va créixer a nivell global durant el 2015, especialment en àmbits com els robatoris a vehicles o a l’interior d’empreses. Però la gran majoria d’avisos que rep la Policia Local no són per fets penals vinculats al que tradicionalment es coneix com a seguretat ciutadana, sinó per qüestions molt més prosaiques, del dia a dia. L’any passat, la majoria de trucades registrades (18,4%) van ser per denunciar molèsties ocasionades per altres persones, seguit de fets com vehicles ocupant guals,  molèsties produïdes per animals o conflictes per activitats a la via pública (terrasses de bars, per exemple). Fins a l’11è lloc no hi apareix una qüestió directament vinculada al a seguretat (classificades com a “actitud sospitosa d’una persona”). La majoria de queixes ciutadanes, per tant, estan vinculades al civisme i a la convivència.

De cara a donar-hi resposta, l’Ajuntament està preparant un nou Pla de Seguretat Local, que substitueixi el vigent. El vol tenir enllestit per a l’estiu, i la seva principal novetat serà precisament la incorporació dels àmbits com la convivència i el civisme, al mateix nivell que les tres potes tradicionals: seguretat ciutadana, seguretat viària i protecció civil. "En els darrers anys els ciutadans ja no valoren tan sols la seva protecció física i la dels seus béns, sinó que cada cop més reclamen que es protegeixin les seves llibertats i drets fonamentals i que es fomenti la convivència cívica i cohesionada", explica la regidora de Via Pública, Núria Moreno (PSC). Per aquest motiu, qüestions com els conflictes veïnals, veïnals, el risc social i la salut pública, els sorolls, les molèsties ocasionades per animals de companyia, el consum i les activitats a la via pública o l'oci nocturn guanyen cada cop més pes. "Volem posar les demandes dels ciutadans per davant de tothom, i avui aquests ciutadans situen com a prioritat la protecció integral de la seva qualitat de vida, no només la protecció personal", insisteix Moreno.

Inseguretat subjectiva
Aquesta nova òptica implica un canvi d'enfocament cap a un model policial i de seguretat ciutadana més proactiu i comunitari, que no es limiti tan sols a donar resposta als fets delictius. El cap de la Policia Local, Mateo Sánchez, afirma que "fins ara el que hem fet és atacar la inseguretat objectiva, ara ens centrarem també en la inseguretat subjectiva". És a dir, aquella que és percebuda per la ciutadania, i que no té per què estar directament vinculada amb els indicadors oficials ni amb els delictes de tipologia penal. "Si les xifres de delictes baixen però el ciutadà se segueix sentint insegur pel carrer, tenim un problema i no hem assolit la nostra missió", destaca Sánchez. La regidora de Via Pública insisteix en aquest sentit que "més enllà de les dades objectives de seguretat, els veïns de Mataró han de tenir la convicció que es troben en un marc segur".

I en què es traduirà tot plegat? En un més que probable gir del model policial. Aquest encara no està definit, ja que es dibuixarà a partir del que marqui el nou Pla de Seguretat Local. Els agents de la Policia Local hauran de poder respondre a aquestes noves prioritats. Sánchez preveu "revisar l'organigrama policial per millorar la qualitat i la proximitat del servei: si ara no hi ha prou policia al carrer ho haurem d'ampliar, i si no tenim una unitat específica dedicada a la violència de gènere o a la convivència i el nou pla ho reclama, les haurem de crear".

Més Mossos d'Esquadra
Més enllà d'això, l'Ajuntament ha de fer front a l'augment continuat de delictes a la ciutat experimentat en el darrer any i mig. Per fer-ho, ha demanat a la Generalitat un major desplegament de Mossos d'Esquadra a la ciutat, ja que considera que actualment Mataró està discriminada en aquest sentit respecte a altres ciutats similars, ja que en el cas de la capital del Maresme no es compleixen amb les ràtios acordades. L'objectiu de l'Ajuntament és comptar amb prous agents de Mossos perquè se centrin en tasques de seguretat ciutadana i poder concentrar així la Policia Local en un treball més comunitari, en àmbits com la convivència i el civisme.