“Una màfia em va donar les claus del pis d’una parella a punt de casar-se”

La vida de la Clenys Castillo es va enfonsar el 7 d’octubre de 2015. Aquell dia la seva parella de fet va morir en un accident de moto a la carretera de Mata. Fins llavors vivien de manera força confortable, a un pis del barri de Cirera pel qual pagaven 700 euros al mes de lloguer. La Clenys, originària de la República Dominicana i amb dos fills d’una relació anterior (una noia de 17 anys i un noi de 12, aquest últim amb discapacitat), treballava com a secretària a l’empresa del seu company. “D’un dia per l’altre em vaig quedar sense res”, recorda la Clenys des del seu actual lloc de residència: un pis ocupat a Cerdanyola Nord. Fa un any que hi viu, amb la seva mare i els seus dos fills, a l’espera que s’executi la demanda de llançament que el banc propietari de l’immoble, BBVA, ha interposat contra ella. El pis on viu és un dels 1.800 d'arreu de Catalunya que l’entitat ha cedit a la Generalitat perquè, a través de l'Agència de l'Habitatge, els Ajuntaments els pugin destinar a lloguer social. Molts d’ells, però, arriben a mans de l'administració quan ja estan ocupats per persones com la Clenys. La mataronina espera poder negociar amb la Generalitat perquè li permeti quedar-se al pis amb  un lloguer adequat als seus magres ingressos: 450 euros mensuals com a cambrera de pis a Barcelona.

La parella de fet de la Clenys va morir en un accident de trànsit i ella es va quedar sense res. Assegura que a Benestar Social no li van donar cap ajuda

El periple fins arribar a trobar refugi en aquest habitatge, en un edifici del carrer Ample, ha estat ple d’incidències per a la Clenys. I la culpa, segons ella, la tenen les màfies a les quals va recórrer quan es va veure “amb una mà al davant i una altra al darrere”. Amb la mort del seu company es va quedar sense feina, sou ni pensió i ajuda de cap mena, i per tant sense capacitat de seguir pagant el lloguer del pis de Cirera on seguia vivint amb els seus dos fills. Va anar a Benestar Social, però assegura que no li van donar cap solució. "Em van dir que hi havia gent esperant una casa des de 2012", apunta. Davant d’això va optar per canals alternatius per buscar-se un lloc on viure, tal i com està fent cada cop més gent a Mataró. “No cal indagar gaire per trobar qui t'ofereixi un pis”, reconeix, tot i que avui assegura que “tant de bo no ho hagués fet”.

En mans de les màfies

La primera experiència ja va ser un desastre. Un home que ja vivia com a ocupa li va dir que en un pis adjacent al “seu”, a Cerdanyola Nord, n’hi havia un altre deshabitat i teòricament propietat d’un banc, on podria entrar-hi. Però això no era pas així. En ple Nadal, el 24 de desembre de 2015, la Clenys s’hi va presentar amb el seu germà i amb l’home que li havia facilitat l'adreça. Van forçar la porta, van entrar-hi però no se’l van trobar pas buit. Hi vivia una senyora, la propietària legal, que evidentment va trucar els Mossos. El germà de la Clenys va acabar detingut per violació de domicili, i encara té el judici pendent. El primer fracàs, però, no la va fer tirar enrere. “Què vols que et digui, necessitava un pis on viure i ningú m’oferia cap solució”, es justifica. Seguint amb les indagacions va contactar amb un dels caps de les màfies organitzades que hi ha la ciutat, un home a qui segons sembla ha acudit molta gent que busca un pis fora de la legalitat perquè no poden o no volen pagar el preu de mercat. “Els Mossos sabien perfectament qui era, em van dir que té les claus de mig Mataró i que havia estafat un munt de gent”, assegura la Clenys.

A canvi d'un únic pagament de 400 euros  li va donar les claus d’un pis de la Via Europa, una finca a quatre vents amb piscina comunitària. “Fins i tot tenia jacuzzi! Però jo no volia cap tonteria d’aquestes, jo només necessitava un sostre”, diu la Clenys. El mafiós li havia assegurat que l'habitatge estava buit, i de fet l’únic que hi va trobar a l’entrar va ser un matalàs nou de trinca. La realitat, però, és que el pis era propietat d’una parella que estava a punt de casar-se i anar-hi a viure, i que abans de traslladar-s’hi ja hi havia guardat tot l’aixovar. El matalàs va ser l’únic que en va quedar després que, segons la versió de la Clenys, l’home robés la resta de mobles i electrodomèstics i, un cop buit, en lliurés les claus al primer incaut que trobés. El  mort el va carregar ella quan una nit el promès es va plantar allà i es va trobar que li havien ventilat el pis sencer i que una estranya hi vivia ara amb els seus dos fills i els seus propis mobles. No li va ser fàcil convence'ls que a ella l'havien enganyada. “Es pensaven que jo era la lladre, i em van perseguir tota la nit per la ciutat, allò era un bogeria”, recorda. Finalment els va lliurar les claus del pis i ella mateixa va anar als Mossos d’Esquadra per denunciar l’home que li havia facilitat el pis, que va ser detingut. Llavors va decidir tornar al pis de Cirera, però la propietària, aprofitant que n’havia marxat i que s’acumulaven diversos mesos d’impagament, va canviar el pany. La Clenys no tenia on anar. Va passar unes setmanes a casa del seu germà, però eren tres adults i cinc nens en un pis de dues habitacions, així que per tercer cop va sortir a “buscar pis”.

"Aquí ningú sap que hi estic d'ocupa, si fins i tot una veïna em va preguntar per què havia comprat un cinquè sense ascensor"

"Aquí ningú sap que hi estic d'ocupa, si fins i tot una veïna em va preguntar per què havia comprat un cinquè sense ascensor", assegura la Clenys. El pis de Cerdanyola Nord portava més d'un any buit quan hi va entrar a viure. Hi va accedir de nou a través d'una tercera persona, però aquest cop la jugada li ha sortit millor. El pis es troba en una cinquena planta sense ascensor d'un edifici antic, però està ben conservat. Sense problemes amb els veïns ni amb cap antic propietari,amb llum i aigua corrent (punxades), en una zona tranquil·la de la ciutat, amb els mobles de la seva antiga llar de Cirera i amb unes vistes  impressionants de la Riera d'Argentona i la Serralada Litoral, i clar, sense pagar lloguer ni impostos de cap mena, la Clenys i els seus dos fills viuen des de fa un any en unes condicions que molts poden trobar envejables. Però el futur és, evidentment, del tot incert, i d'avui per demà pot trobar-se de nou sense res.