Les Matinades desperten i emocionen Mataró de bon matí del 27

Set del matí i primers coets al cel. És 27 de juliol i Mataró celebra la diada de Les Santes fent Matinades. La recuperació d’un d’aquells rituals compartits sense els quals no es pot entendre la Festa Major de Mataró ha tingut avui un pòsit emocional potser major. La ciutat s’ha despertat i s’ha emocionat. No és poca cosa en el marc d’unes Santes sense molts dels moments més viscuts.

L’any passat no n’hi va haver, de Matinades. Se’n van fer de clandestines, sí, i va haver final amb traca de petards a Santa Maria mentre les campanes repicaven a Ofici. Però no hi va haver la confluència d’itineraris, ni l’acceleració del ritme dels coets a mesura que avancen, ni el convit estès arreu de la ciutat (dels extrems al cor) mentre els més i menys mandrosos hi cauen: deu ser que és el dia de Les Santes.

En l’edició dels reinvents i les versions, les Matinades d’aquest any s’han fet sense cercaviles als carrers. Amb itineraris que tiraven coets des del carrer i cases particulars que han obert balcons i terrasses als grups de grallers.

Especialment epidèrmic és el final de Matinades. El compte enrere a les nou del matí. Els diferents grups s’han disposat en balcons i terrasses de la rodalia de la Plaça de Santa Maria i no han parat de tocar el toc propi de Matinades. Una vegada i una altra. Fins el punt de les nou, quan les campanes i els morterets han pres el relleu en l’escomesa de comunicar la bona nova del dia a tota la ciutat. 

En unes Santes sense carrer ni cercaviles, de rituals i sonoritats encapsulades, el garbuix desacompassat entre els diferents tocs ha estat una mena d’esclat evocatiu de Les Santes, en el seu matí més honorable, en una d’aquelles seqüències que si sempre agraden aquest cop han emocionat més i tot.