Menys política, si us plau!

Tinc un amic que abans de presentar-se a les eleccions em va dir –fa anys– que si arribava a regidor renunciaria al sou. Jo li vaig contestar que no ho digués això, perquè quan seria al poder s’adonaria que li haurien passat les ganes de no voler cobrar. O si ho deia, li caurien els seus companys de gremi al damunt.

Ja sé que no es porta la reducció de polítics, càrrecs electes, vull dir, però no seria una mala solució. Si en lloc d’anar acomiadant gent al carrer, persones que necessiten el seu salari per viure, s’hagués començat de dalt a baix, reduint proprocionalment el número de representants polítics a totes les administracions, segur que ja s’haurien obtingut molt bons resultats.

Menys diputats a Madrid i a la comunitat autònoma obligaria a haver de treballar-s’ho més per arribar a pillar poltrona i rebaixaria despeses, encara que segons els polítics no siguin a l’engròs. Potser s’acabaria, també, la figura de l’electe que juga amb el seu ordinador mentre d’altres companys seus parlen de coses que ni li van ni li vénen; si fossin les seves condicions laborals, seguramente, no ho veuria de la mateixa manera.

Si s’ha de retallar l’Ensenyament, la Sanitat, l’Administració i tot el que és públic, que també s’escurci el número de càrrecs de l’Estat que ens representen, de dalt a baix.

Però tots sabem que això no passarà, la tissora és l’arma del polític i el racó obscur en el qual amaga una certa incapacitat per arreglar les coses. Quan treuen personal és perquè és dels altres i acaben col·locant els seus, són les regles del joc més o menys disfressades per la gran hipocresia social.


I les coses, ens agradi o no, al final s’acaben arreglant per si soles, encara que el polític de torn que hi hagi es pengi la medalla. Mentre, però, la gran apretada la pateix la resta, perquè ells continuïn anant a cavall, que és l’esport que en el fons més els agrada.

-