El Nadal a Mataró té mil gustos diferents

El Nadal a Mataró té molts gustos diferents: tants com orígens de la seva població marcadament multicultural. Cal tenir en compte que a la capital del Maresme hi conviuen persones de 120 nacionalitats diferents, i s’hi parlen desenes de llengües. És per aquest motiu que quan arriben dates assenyalades com el Nadal, no hi ha ni molt menys una única forma de celebrar-ho a la ciutat. Especialment a la cuina; l’escudella i carn d’olla és només un dels molts menús protagonistes a la taula. 

 Quan ens parem a analitzar com celebren aquests dies les comunitats d’origen estranger que resideixen a la ciutat, cal tenir en compte que les més nombroses, simplement, no el celebren (o com a mínim no ho fan la majoria dels seus membres). Marroc, Xina, Senegal i Gàmbia són les nacionalitats més nombroses entre la població migrada resident a la ciutat, i en aquests països el Nadal, una festa arrelada en la tradició cristiana, pràcticament no hi té cap pes tot i que en casos com la Xina s’obre camí en el seu vessant més comercial i festiu. Aquestes comunitats tenen el seu propi Nadal, en forma de diades com l’Any Nou Xinès, la Festa del Xai o el final del Ramadà. Altres mataronins i mataronines d’origen estranger, en canvi,  sí que viuen el Nadal amb especial passió, com és el cas dels provinents de l’Europa de l’Est, o bé els llatinoamericans, on la festa es viu amb fervor i on la cuina, com en tota celebració familiar amb cara i ulls, hi té un protagonisme especial. 

El Nadal és una festa arrelada a la tradició cristiana, però a Mataró conviuen moltes altres cultures i orígens. Com ho viuen?

A l’hora de trobar els ingredients necessaris per a cuinar els seus plats típics i sentir una mica menys d’enyorança, Mataró compta amb una xarxa cada cop més extensa d’establiments especialitzat en productes d’origen. Forneries uruguaianes, supermercats llatinoamericans, botiga d’alimentació russa, queviures de Gàmbia i Senegal, pastisseries marroquines, carnisseries halal, talles de cuina japonesa... N’hem visitat uns quants per saber com preparen el Nadal les famílies a les que abasteixen. 

El 'Raconet' de l'Europa de l'Est

UgolOK’. Botiga de productes russos i d’altres exrepúbliques soviètiques. Carrer Pompeu Fabra, 12. Mataró

 ‘UgolOK’ és un joc de paraules provinent d’un mot rus que es pot traduir com a ‘raconet’. L’establiment, ubicat al barri de Peramàs, ofereix des de fa dos anys un ampli ventall de producte gastronòmic de l’Europa de l’est, sobretot rus i ucraïnès, així com d’altres exrepúbliques soviètiques. La Sveta, originària d’Odessa (Ucraïna) i en Fran, el seu marit nascut a Catalunya, donen servei a la nombrosa comunitat procedent d’aquests països que viu a Mataró i al Maresme. “És molt diversa, tenim clients que són treballadors amb recursos força limitats, i famílies molt adinerades que viuen a les urbanitzacions de l’entorn de Mataró”, expliquen. 

Tots ells, però, busquen el mateix: aquells “productes essencials en la seva cuina, que aquí són difícils de trobar”, constaten. Gairebé com al català a qui li treuen la ceba, l’all i el tomàquet per fer el sofregit, a un rus o ucraïnès el deixes gairebé orfe si li prens cereals com el fajol, les conserves de peix, el caviar (aquí un luxe, allà un àpat de diari), els ‘pelmeni’ o les cremes agries. Ara que ve Nadal, a UgolOK tenen molta feina: han de servir els ingredients per a plats com la vinegret (amanida russa basada en la remolatxa, ingredient bàsic en la cuina de l’est),  el verat i l’arengada, el caviar, i pastissos molt populars en aquestes dates com ara el Napoleó (similar al milfulles). I, evidentment, vodka, que es pren durant els àpats, i brandy procedent d’Armènia o de Geòrgia, exrepúbliques soviètiques que en produeixen de qualitat immillorable. 

El record més dolç de l'altra banda de l'oceà

Sol Celeste. Forneria i càtering uruguaià. Ronda de Sant Oleguer 17, Mataró

 “Quan l’enyorança és molt forta, fas el que sigui per recuperar el gust i l’olor de la teva terra”. La Karina Pacheco, uruguaiana resident a Mataró des de fa més d’una dècada, és capaç de recórrer mitja Catalunya per trobar un restaurant on facin les pizzes com les del seu país d’origen. Per això a la forneria Sol Celeste que té a la ronda de Sant Oleguer, que també ofereix serveis de càterings, li arriben clients uruguaians i argentins procedents de llocs com Tarragona o Andorra. “Les nostres empanades i pastissos són difícils de trobar a Catalunya”, relata. 

Els uruguaians, com també fan els argentins els xilens, celebren especialment la nit de Nadal. La seva ‘nochebuena’ particular compta amb alguns plats indissociables d’aquesta data, com ara el pan dulce, una versió del clàssic panettone italià, o el budín, similar al pudding britànic. “Com a mínim aquí els mengem com s’haurien de menjar, amb temps fred, perquè a Uruguai ho fèiem a 40 graus!”, Riu la Karina A Sol Celeste ja els tenen a l’aparador, i la comunitat llatinoamericana sap que a la ronda Sant Oleguer hi tenen un proveïdor infal·lible de dolços que els traslladaran, encara que sigui durant una estona, als gustos i olors de l’altra banda de l’oceà, de les seves terres d’origen. 

Celebrar l'any nou a la japonesa

Umami World. Botiga i taller especialista en productes delicatessen japonesos i internacionals. Carrer Unió, 12. Mataró

La comunitat japonesa no és gaire nombrosa a Mataró, però els productes gastronòmics del país són fàcils d’aconseguir gràcies a establiments com Umami World, a tocar de plaça de Cuba. El motiu és obvi; els fanàtics de la cuina japonesa són incomptables, i cada cop són més els mataronins que no es conformen en anar als nombrosos restaurants del país del sol naixent que hi ha a la ciutat, sinó que volen atrevir-se a cuinar-ne els seus plats a casa. Des de fa un any i mig, Umami World és un punt de referència en aquest àmbit. Es tracta d’una botiga especialitzada en producte internacional, en especial el japonès, on a més ensenyen com cuinar-los a la seva sala taller, a través de cursos impartits per professionals del sector. “Som un punt de trobada entre sabors i experiències o reunir-se amb la família o els amics i gaudir de la bona cuina”, expliquen des de l’establiment

Aquests dies a Umami World estan preparant un taller de mochis, un dels dolços més típics del Japó, base dels postres tradicionals d’aquest país i que se serveix durant la celebració de l’Any Nou, el moment àlgid del seu Nadal.  Els mochis són fets amb una base d’arròs glutinós i aigua, als quals s’hi poden afegir gustos de tit tipus, des de tè verd a pistatxo amb xocolata, oreo, vainilla bourbon o coco i gerds, entre molts d’altres. El mochi és, a més, la base de tota mena de plats, tant dolços com sopes, com ara el kinako mochi, que es basa en cuinar el mochi a la planxa i després bullir-lo per recobrir-lo amb sucre, o bé el zoñí, una sopa que el combina amb verdures i altes aliments secs.

Un gresol de cultures on el Nadal hi té protagonisme

Les mil i una nits. Restaurant libanès. Carrer Pujol, 12. Mataró

El Líban és un dels països més fascinants del món. Un estat petit però amb una història enorme, bressol de civilitzacions i que avui, malgrat haver viscut moments molt complicats durant les darreres dècades, fa gala d’una convivència religiosa i cultural que el fa destacar molt per sobre d’altres estats del Pròxim Orient. Es calcula que hi conviuen fins a 17 religions diferents, i la catòlica és una de les predominants. Per aquest motiu que el Nadal té molta importància entre un gran nombre de famílies; de fet el Nou Testament situa diversos fets de la vida de Jesús en aquest territori. “Jesús va menjar del nostre pa”, explica Abed Chalhoub, propietari del restaurant libanès Les mil i una nits, a Mataró. Cal tenir en compte que els musulmans, com el propi Chalhoub, també consideren Jesús com un profeta, fill de la verge Maria i missatger de Deu. “Al Líban tothom respecta els cristians que celebren el Nadal, tal i com ells ho fan quan fem el Ramadà”, destaca el mataroní, que porta una vintena d’anys a la ciutat al capdavant del seu restaurant, mostrant que una altra de les grans riqueses del seu país d’origen és la seva gastronomia.

El Nadal libanès té un protagonista clar, el pessebre, que es fa a totes les llars. A nivell gastronòmic, Chalhoub explica que cada cop més es va per lliure a la cuina, fent el menú que més agrada a casa. Tot i així, un dels plats més típics és el muglie, arròs amb llet i agua de roses, ametlles, pistatxos, panses i coco.

Els 'Nadals' de les comunitats marroquina i xinesa

Les comunitats marroquina i xinesa són les més nombroses d’origen estranger a Mataró. Segons dades de l’Estudi de Població de l’any 2019 elaborat per l’Ajuntament, a la ciutat hi ha censats 8.453 marroquins i 2.544 xinesos. Això, sense comptar els que ja han adquirit la nacionalitat espanyola, xifra que va en augment any rere any. Per a aquestes dues comunitats el Nadal té, en general, poca rellevància. “A casa no el celebrem, i la majoria dels que venim del Marroc no ho fem”, resol la Fàtima, propietària de la forneria i pastisseria El Merabet, al barri de Rocafonda. El calendari festiu musulmà indica altres celebracions on, en certa manera, es reprodueixen alguns dels rituals del Nadal de tradició cristiana: reunir-se en família al voltant de la taula. “Crec que la data més similar seria l’Aixura, el dia 10 del mes muharram” (el primer del calendari islàmic) relata la Fàtima. “Solem reunir-nos en família, menjar cus cus i llençar petards”, afegeix. Pel que fa als dolços que ella confecciona al seu establiment, delícies fetes sobretot amb mel, cacauet i ametlla, se solen consumir amb fervor en un altre dels grans dies festius musulmans, el del final del Ramadà.

Per als marroquins, una de les festes més similars al Nadal és l’Aixura, que també inclou intercanvi de regals

Chaouy El Bachir viu a Mataró des de l’any 1996, i regenta una carnisseria halal. “El 90% de la clientela és marroquí”, explica, tot i que també hi ha veïns d’altres orígens, així com autòctons, que passen a comprar-hi carn de xai, vedella o pollastre. “Els espanyols solen anar més al detall, volen una part molt concreta per fer un tipus de plat en particular; els marroquins volem carn per fer guisada, i au!” bromeja. Plats com el tajin, amb carn de vedella cuita en una cassola de fang acompanyada de ceba, tomàquet, espècies i ou, sol presidir moltes celebracions familiars. Pel que fa al Nadal, El Bachir explica que sí solen celebrar l’any nou. “Però no té res a veure amb la religió, és simplement trobar-se amb els amics i la família”, afegeix. Compte; el cap d’any musulmà (ras as-sana), el primer dia del mes de muharram. 

On l’any nou és especialment important –de fet és la data més celebrada- és a la Xina, tot i que amb el seu propi calendari: el 2020 serà el 25 de gener. Probablement es repetirà la cercavila que en els darrers anys ha realitzat la comunitat xinesa a Mataró, pels carrers del centre de la ciutat. Per als xinesos residents a la capital del Maresme, un dels establiments de referència on trobar tota mena de productes gastronòmics de la seva terra d’origen és al carrer Joan Larrea, al barri de Peramàs. Regentat per Shaoquin Shu des de fa 8 anys, és un mostrari impressionant de productes indesxifrables per al profà en gastronomia xinesa.

  Els xinesos celebren sobretot el seu any nou, que serà el proper 25 de gener

Shaoquin Shu explica que per any nou actualment moltes famílies opten per anar a restaurants, i que un dels àpats tradicionals és la coneguda com a olla de Sichuan, amb tota mena d’ingredients càrnics i vegetals al voltant de l’olla i que es bullen al moment de consumir-los, amb un sabor molt picant a causa d’un pebre molt especiat.