Nadal

“El Nadal és com un flam que il·lumina els fills d’Adam”, diu la cançó tradicional. I és que voldria avui convidar els qui llegeixin aquest lletres a recuperar, si és que s’ha perdut o rebaixat d’intensitat, el sentit social, familiar i de serenor que sempre, en aquestes dates, ha omplert les llars dels nostres països de parla catalana.

Tot just començat el mes de desembre, però, els carrers i places només conviden al consumisme que ofega una riquesa que ens porta la tradició i la cultura literària que poden desempobrir la nostra personalitat per damunt de qualsevol invitació a les compres i als regals desaforats.

La invasió del consumisme ja es fa palès per la substitució del Bon Nadal, vigent en la majoria de països europeus en llurs respectives llengües, per un diluït Bones Festes. Si aquesta opció vol ser un senyal de laïcitat, malament anem. La tradició ha d’estar per sobre les tendències per continuar sent el que som.

Qui pot negar que el Nadal és amistat, família, retrobament sentiment i serenor. Desconec si encara les escoles han fet un pessebre, en el qual hi ha la dona que renta, la vella que fila i el pastoret... I la cova amb el Naixement. I si s’hi canta la cançó de La llegenda de Sant Nicolau del mestre Llongueres. Sant Nicolau personatge tan desfigurat que ha esdevingut el Papà Noel de l’Europa del nord i de la central. És un afer religiós el pessebre? Tanmateix segons com es miri, però no només això, és una tradició que enriqueix anualment el nostre vivent. És al cap i a la fi humanitat. No podem oblidar la riquesa de les nostres cançons de Nadal plenes de cultura lexical, de filosofia, d’història i de llegendes també. Em pregunto encara, n’ensenyen les escoles de nadales catalanes? Les canten els nens a classe? O es limiten a la cançó de Nadal estrangera en llengua i contingut. O passen de llarg de tot això?

Qui no recorda els versos de Josep M. de Sagarra “I si tot l’any la mesquinesa ens fibla / i l’orgull de la nostra soledat / almenys aquesta nit fem el possible / per ser homes de bona voluntat”?

Ben segur que Nadal serà allò que cadascú voldrà que sigui, amb pastors o nit significada o cap de les dues coses, però la serenor, la senzillesa, el sentit de pertinença al clos familiar i la voluntat de pau i germanor, heretats una generació darrera l’altra no la pot ofegar el consumisme o la negligència ignorant. Seria una veritable llàstima.

Comprometem-nos amb el país, comprometem-nos amb la cultura del poble per damunt d’ideologies i copsem la humanitat de Nadal que engloba tots els homes.

Bon Nadal a tothom.