"Ningú creia que Caixa Laietana els pogués fer quelcom així"

El Cafè de Mar acull aquest dijous, dia 10, la presentació del llibre del periodista Andreu Missé “La gran estafa de las preferentes”. L’acte, promogut per Clack constarà de la projecció de fragments del documental de ‘30 Minuts’ sobre les preferents, fet per la mateixa productora mataronina, i una taula rodona on, a més de Missé, hi prendran part l’exalcalde de Mataró Joan Mora i la regidora i advocada Núria Moreno, entre d’altres. Mataró, per culpa de Caixa Laietana, va ser una de les ciutats més afectades per l’estafa de les preferents, que va deixar atrapades 700.000 famílies a l’Estat. El llibre ajuda a entendre què va passar i qui se’n va beneficiar, en un llenguatge rigorós i alhora comprensible per a tothom. Missé, director de la revista ‘Alternativas Económicas’, compta amb 35 anys d’experiència a mitjans com ‘El Periódico’ de Cataluña i o ‘El País’. El periodista analitza en aquesta breu entrevista la gravetat de l'estafa i les singularitats del cas mataroní.

"La gran estafa de las preferentes" es presenta aquest dijous, dia 10, a les 7 de la tarda al Cafè de Mar, en un acte promogut per Clack

'La gran estafa de las preferents' vol ser sobretot un llibre divulgatiu?

L'objectiu és simplificar un concepte molt complex. Els tecnicismes al final són el de menys, aquí el que es tracta és com s'ha enganyat un gran nombre de gent, com s'han fet volar els seus estalvis, col·locant-los productes sense advertir-los dels riscos que prenien. Sense dir-los que els interessos que els prometien podien no complir-se, que no eren a perpetuïtat, que podien perdre el capital que hi havien dipositat...

I tot això, fet a consciència pels responsables de bancs i caixes

Bé, no es pot dir que fossin conscients que el sistema financer podria col·lapsar com va fer-ho, però sí que està clar que sabien que comportava riscos, i són totalment responsables d'haver col·locat aquesta mena de productes a persones que s'hi jugaven els estalvis de tota una vida, sense dir-los que no era pas tan segur com se'ls estava venent. Aquí hi ha una responsabilitat, està clar.

Sembla, però, que la majoria de persones estafades han pogut recuperar els estalvis i que l'afer s'ha calmat.

S'han acabat les manifestacions, hi ha més calma, però moltissima gent encara n'està pendent. Hi ha jutjats que tenen previstes sentències per al 2017 i fins i tot el 2018 encara. I sobretot, hi ha moltes persones que han quedat molt afectades psicològicament, que han patit molt. I que, de fet, no en volen ni sentir a parlar. Va ser molt dur per a ells, sobretot perquè es van veure estafats per part de persones en qui confiaven.

Les cares familiars darrere la finestreta de la seva sucursal de tota la vida.

Exacte. Els més afectats van ser els petits inversors, i especialment els estalviadors més pobres: gent gran, molt vulnerable, indefensa... va ser una irresponsabilitat molt gran.

A Mataró l'estafa es va patir de manera especialment intensa?

A la vostra ciutat es va produir una concentració molt gran de casos en els barris més humils, com ara Cerdanyola i Rocafonda. Hi va haver casos molt dramàtics. Molta gent va confiar cegament en Caixa Laietana, una entitat centenària, que històricament havia mostrat una gran vocació social, mai s'haurien cregut que els podrien arribar a fer quelcom així. Una entitat que mentrestant vivia en una disbauxa increïble, amb inversions immobiliàries a l'estranger sense cap sentit. I amb un director que a la que es va olorar l'escàndol, es va desprendre de les preferents que ostentaven ell i els seus familiars.

La lluita per aconseguir recuperar els estalvis va ser ferotge.

L'alcalde, Joan Mora, es va posar al capdavant de les protestes, impulsades també per entitats com Estafabanca. Això va ser molt important. També hi va haver algú com Pablo Izquierdo, el jutge degà, que va dictar sentències exemplars que van marcar un criteri a seguir a tot el territori, i un seguit d'advocats que van lluitar molt, com ara el Col·lectiu Ronda o el bufet de Núria Moreno (actual segona tinent d'Alcalde). Aquesta va ser la cara positiva.