Omplim les llars de vida, no de pols!

El 23 de juliol del 2015, el Parlament de Catalunya aprovà per unanimitat, la llei 24/2015 de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, provinent de la Iniciativa Legislativa Popular de la PAH i l’Aliança contra la Pobresa Energètica. Ràpidament el PP la portà al TC i queda en suspens. Seguidament, el Govern català redactà una nova llei similar –la llei 4/2016, del 23 de desembre, de mesures de protecció del dret a l'habitatge de les persones en risc d'exclusió residencial– que també fou portada al TC de la mà del PP, i de la qual s’impugnà diferents articles de la llei.

Després de mesos de deliberació, el Constitucional ha aixecat la suspensió de diferents articles, en concret dels que permet a l’administració l’expropiació a grans tenidors dels pisos buits durant més de dos anys. Concretament permet l'expropiació temporal d'habitatges buits per raons d'interès social, per destinar-los a lloguer, sempre que estiguin inclosos en el registre d'habitatges buits i localitzats en municipis amb necessitats residencials. La resolució del TC, també aixeca la suspensió de la disposició final sisena de la llei catalana, segons la qual es podria desenvolupar un regulació pròpia del lloguer a Catalunya. No obstant, el TC manté la suspensió dels articles; 10.1, 14.8, 16, i 17.1. Entre ells, la obligació de les entitats bancàries a reallotjar les persones o unitats familiars en risc d’exclusió residencial, que han estat desnonades.

A Mataró, el preu del lloguer ha augmentat un 24,7% des del 2014 (segons dades oficials de l’IDESCAT), fet que ha portat a moltes famílies a no poder fer front al pagament. Augmenta el preu del lloguer, però no els salaris. Dels 447 desnonaments practicats durant el 2017 al Baix Maresme, 303 corresponen a l’impagament del lloguer, mentre que 118 són fruit d’un procés d’execució hipotecària. Els preus del lloguer actuals a Mataró, se situen majoritàriament entre els 700 i els 1000€, i suposen més d’un 40% de la renda familiar.

És per això, que davant la greu situació d’emergència habitacional que viu el país i en concret la ciutat de Mataró, la Generalitat i l’Ajuntament de Mataró han d’iniciar d’immediat, l’expropiació d’aquests habitatges buits i posar-los a disposició dels mataronins/es. Tanmateix, a la ciutat hi ha aproximadament uns 6 edificis a mig construir des de fa més de 5 anys, propietat d’entitats bancàries i fons voltors. Cal expropiar-los, acabar l’edificació i posar-los en mans de cooperatives d’habitatge com Sostre Cívic o crear un parc públic d’habitatges de lloguer. És l’hora també, de regular els lloguers del país, davant la ferotge especulació immobiliària que estem vivint.

El govern municipal del PSC, liderat per David Bote, té molta feina a fer d’ara en endavant i sembla ser, que la seva prioritat no és el dret de totes les persones a accedir a un habitatge digne. Aquest fet es veu plasmat en el pressupost dedicat a ampliar el parc d’habitatges de lloguer social, destinat a persones en situació de vulnerabilitat, que és de 660.000€. Una xifra ridícula que no dona resposta a les necessitats dels mataronins/es. La partida que s’hi hauria de destinar és de 3 milions d’euros. L’administració té l’oportunitat de donar respostes immediates i eficaces a les persones, i afrontar la gavíssima situació en la qual ens trobem. És l’hora de pressionar al govern municipal del PSC i a la Generalitat, perquè desenvolupin polítiques socials a favor de les classes populars. Cal una mobilització popular permanent als carrers, per deixar clar que l’habitatge és un dret, i no una mercaderia!