On van a parar els residus que reciclem?

La importància de separar correctament les fraccions per promoure el reciclatge és de sobres coneguda per tothom. La necessitat de generar menys residus i de reduir l’extracció de matèries primeres és cada cop més urgent en un context de crisis climàtica i d’escassetat de recursos. Però la majoria de ciutadans desconeixem quin és el destí dels productes i materials que depositem als contenidors corresponents. Què se’n fa? Com es tracten? I en què és converteixen? Saber-ho ens pot animar a prendre encara més consciència de com de vital és reciclar correctament. Hi ha fraccions com el vidre o el metall que tenen un cicle de vida gairebé infinit. Amb el paper, el plàstic i l’orgànica és diferent, però segueixen sent molt reaprofitables. Us ho expliquem en detall, de la mà del Consorci de Residus del Maresme.

Residus orgànics. El procés de reciclatge de la fracció orgànica fa que el residu esdevingui compost, que se sol utilitzar com a abonament orgànic en l’àmbit de l’agricultura i de la jardineria. A banda de fer de fertilitzant, altres usos que té el compost són en l’àmbit del paisatgisme, o bé per fer de barrera a l’erosió, així com per reparar els sòls.  

El reciclatge d'orgànica també permet generar biogas, energia molt preuada

Catalunya genera aproximadament mig milió de tones de matèria orgànica a l’any, que es tracten en una xarxa de 26 plantes específiques repartides arreu del país. La majoria són instal·lacions de compostatge, on el tractament biològic es fa injectant oxigen per degradar la matèria orgànica. Quatre d’aquestes instal·lacions, en canvi, són de metanització, on s’aplica un procés de digestió anaeròbia que, a banda del compost, també permet obtenir biogàs. Aquest sistema, fins fa pocs anys poc habitual pel seu elevat cost i complexitat, s’està estenent ja que la generació d’energia d’origen no fòssil cada cop és més preuada. La fracció orgànica recollida al Maresme va a la planta de Granollers, una de les quatre que permeten obtenir tant compost com biogàs

Envasos plàstics. Solen ser l’element més problemàtic de reciclar, tenint en compte que dels residus del contenidor groc, de mitjana, se’n recupera tan sols el 60%. Aquests envasos han de complir amb tota una sèrie de requisits per protegir el contingut, sobretot en el cas que sigui alimentari. Resistència mecànica i a la tracció, protecció d’altes i baixes temperatures, barrera de gasos, vapors, oxigen, llum i color, que sigui estanc, imprimible... Tot plegat obliga a que molts d’aquests envasos siguin multicapa, amb materials com el poliestirè, la poliamida, l’alumini i altres pel·lícules metal·litzades de gruixos mil·limètrics. Aquests envasos són molt necessaris per garantir l’arribada de productes arreu del món, però són molt difícils de reciclar, ja que només un percentatge molt petit dels mateixos és recuperable.

El reciclatge de brics resulta molt complex, amb parts que no són recuperables

Un exemple és el cas dels brics. Formats per un 75% de cartró, un 20% de plàstic i un 5% d’alumini, el procés de recuperació és complex i tan sols es pot reciclar una part del cartró. Tanmateix, són envasos tan implantats en el nostre sistema de consum de productes bàsics, que es fa difícil trobar una alternativa. En canvi, els envasos monocapa i rígids, com ara els de gels o detergents, sí que són més fàcilment reciclables, tot i que el cicle de vida del plàstic és molt més curt que del vidre. La planta de reciclatge de plàstics de Les Franqueses del Vallès rep 60.000 tones d’aquest material a l’any, de les quals només el 50% es poden convertir de nou en envasos de PET com els originals, mentre que la resta de material recuperat, de pitjor qualitat (com per exemple aquells plàstics que no hem separat a casa), es destina al tèxtil, a productes de polièster o a mobiliari urbà, entre d’altres.

El procés de reciclatge a les plantes especialitzades passa per la retirada d’impropis, la trituració, el rentat i l’assecatge, que dona com a producte final una escama, en el cas del PET (la tipologia de plàstic més habitual) o de bola esfèrica, si es tracta de polietilè. La resta es converteix en “plàstic mix” del qual se’n pot fer diferent tipus de mobiliari urbà, com ara els topalls que separen els carrils bici de la resta de la calçada.

Metalls com l'alumini, ben reciclats, tenen un cicle de vida molt llarg

Metalls. Molt més agraïts que el plàstic a l’hora de reciclar. De les famílies més habituals (acer, alumini, coure i inoxidables) l’alumini és el més fàcilment reciclable, motiu pel qual s’empra de forma cada cop més habitual. D’una llauna d’alumini se’n pot acabar fent una altra, així que el cicle de vida és gairebé infinit. El reciclatge consisteix en una màquina fragmentadora que tritura els metalls fins convertir-lo en peces petites, en la separació òptica per qualitat dels materials, i en la fosa per convertir-los en lingots, preparats per a ser reutilitzats.

Paper i Cartró. El seu ús, un cop separat, depèn molt de la qualitat del material. El cartró d’alta densitat i duresa té un valor molt alt de mercat, mentre que el paper tipus diari o cel·lulòsic és molt menys reutilitzable. El procés de reciclatge es basa en un sistema de polpat, on el paper i el cartró es barregen amb aigua en dipòsits fins a generar una pasta de paper que s’asseca, es passa per uns rotllos de grans dimensions fins que s’obté una capa fina reutilitzable.

Vidre. Juntament amb el metall és el material més noble a l’hora de ser reciclat, amb un cicle de vida plenament circular ja que d’una ampolla llançada al contenidor verd se’n pot fabricar una ampolla nova. El  reciclatge consisteix en una neteja per eliminar etiquetes i brutícia, trituració fins convertir-lo en pols i un procés de fosa que permet obtenir vidre de nou.

El valor de mercat dels productes reciclats

El sector del reciclatge industrial està molt globalitzat, deslocalitzat arreu del món, en especial pel que fa al tractament dels materials de menys qualitat. Fins fa pocs anys, el 50% dels residus plàstics que es recollien a Europa es reciclaven fora del continent. La Xina era un dels principals receptors de plàstics, ferralla, paper cartró i altres materials amb poca sortida industrial, fins que fa tres anys va fer un canvi radical en aquest àmbit, establint criteris de qualitat molt més estrictes. Això va obligar els països europeus a buscar altres mercats, quelcom que va provocar una caiguda de preus d’aquest tipus de materials, fins tocar fons l’any 2020, quan fraccions com el paper i el cartró tenien un valor pràcticament negatiu.

El preu del transport i de les matèries primeres s'ha disparat

Arran de la pandèmia, de la invasió russa d’Ucraïna i d’altres factors, els preus del transport internacional i de les matèries primeres s’han disparat en els darrers dos anys, quelcom que ha canviat les regles del joc d’aquest sector. Algunes matèries primeres secundàries, que a principis de 2020 tenien valor gairebé zero, s’han incrementat de preu des de la segona meitat de 2021, revaloritzant els residus fins a màxims històrics. El paper cartró voreja els 150 euros per tona, mentre que el polietilè d’alta intensitat ha multiplicat el seu preu per 100.