Una oportunitat per a la Prades

La setmana passada vaig assistir a dos esdeveniments aparentment diferents però que guarden relació pel que fa a la revitalització de la ciutat i al paper que ha de tenir el planejament urbanístic pel que fa a la promoció de la diversitat urbana. D’una banda, la xerrada  “Urbanisme social” com a acte de cloenda de l’exposició de la Fundació Iluro “CIUTAT JARDÍ: PASSAT, PRESENT I FUTUR” , a càrrec dels urbanistes Sebastià Jornet i Agàpit Borràs. De l’altre, un concert al conjunt industrial de Roca Umbert de Granollers. 

Val la pena fer una reflexió sobre quin ha de ser el paper dels conjunts industrials que encara sobreviuen dins del teixit urbà de la ciutat. Concretament em vull referir als sectors de Can Fugarolas i la Prades, actualment delimitats com a sectors de remodelació pel planejament urbanístic. Sector 5-04 Colón-Toló i Sector 5-05 Maresme-Toló, respectivament. Per tant, en perill de desaparició.

Així doncs, i en relació a dita diversitat, cal revisar el resultat d’altres operacions de transformació que, en forma de Plans Especials de Millora Urbana, Plans especials de Reforma Interior o, inclús, Sectors de Desenvolupament en Sòl Urbà que han servir per transformar sectors com Can Gassol, El Verdet, Can Marot, Can Xammar, entre d’altres.

És cert aquestes intervencions han fet possible la renovació de l’espai urbà (carrer), l’adequació de carrers i la creació de places. No obstant, des de la perspectiva de la diversitat el resultat és força més discutible. Gairebé en tots els casos, aquest procés de transformació ha consistit en la substitució (enderroc) de les edificacions industrials anteriors per un monocultiu d’edificis residencials i plantes baixes comercials, majoritàriament buides. Quina ha estat, doncs, la seva aportació a la diversitat urbana?

Fa enveja comprovar que Granollers ha estat capaç d’incorporar l’activitat “informal” de la Roca Umberto com un projecte de ciutat. Un projecte capaç de reutilitzar i incorporar uns entorns obsolets preexistents a la seva dinàmica i diversitat urbana. Per tant, també, més sostenible des del punt de vista ambiental, però inclús des de la perspectiva social i identitària dels ciutadans.

En aquest context, torno sobre Can Fugarolas i La Prades, la xerrada de l’Ateneu el concert a la Roca Umbert de Granollers; i el paper del planejament en tot plegat. Sens dubte, un dels canvis des de la perspectiva del urbanística “que ve” consisteix en ser capaç de reconèixer el que funciona i detectar les potencialitats de les preexistències, formals i socials, de la ciutat. D’una banda, circ, música, artistes, audiovisuals formació, co-working. Una comunitat de més de 3000 persones que, en major o menor intensitat, donen vida a la ciutat. De l’altra, 10.000m² edificats amb un potencial enorme per acollir-hi multitud d’activitats i funcions, inclús un aparcament.

En concordança amb la proposta guanyadora d’Impuls de Mataró, no hauríem de deixar passar l’oportunitat per recuperar Can Fugarolas i la Prades com a pol d’atracció, d’activitat i diversitat de la ciutat. Només cal anar-hi i reconèixer el seu potencial, la seva atracció, la seva presència, el seu caràcter. Les crisis immobiliàries sempre són una oportunitat per parar i repensar la ciutat. Si us pla, no ho convertim en un altre bloc de pisos amb baixos comercials (buits).