Orgull i emancipació

Fa anys vaig veure una escena de la sèrie United States of Tara: l'adolescent que estava descobrint la seva homosexualitat es deixa convèncer per un amic d'anar al parc a fer cruising. L’amic, que accepta encantat ser “el gai”, va de seguida amb un noi amb qui havia quedat. El protagonista, però, temerós, es topa accidentalment amb el veí, un home que va viure la revolució sexual. El veí deixa de practicar sexe amb el desconegut amb qui estava i, preocupat, agafa el noi i l'acompanya a casa. De camí, el noi li diu que no sap com ser gai i ell li respon, fent referència a la seva generació que no tenia més opció, que no hi ha res especial per ser gai i que, més encara, no cal que vagi al parc a desfogar-se amb el primer que passa.

Són dates de l'Orgull i aquesta escena m'hi ha fet pensar. L'esquerra actual, imbuïda pel pensament feminista hegemònic, es posa les mans al cap en veure dones cosificades i no para de parlar del patriarcat per tot arreu, que s'ha de destruir (deconstruir, diuen) pels rols que imposa, entre altres coses. Però, curiosament, no critica la cosificació ni estereotipització dels cossos masculins en aquesta celebració, no s'alarma per la sexualització de tot ni es planteja l'orientació d'aquesta  reivindicació. Vist en perspectiva, hi ha una profunda contradicció, però plantejar-ho seria xocar contra l'identitarisme actualment en voga en el progressisme que caracteritza el pensament de tal manera que evita qualsevol reflexió mínimament crítica i tot ho considera una ofensa.

Però l'escena que he narrat ens ensenya una cosa molt important: apoderament no és el mateix que emancipació. El pensament identitarista hegemònic pateix, però, aquesta profunda i desgraciada confusió: suplanta la segona per la primera. La confusió es produeix per la intensitat de l'individualisme: el punt de partida i referència és un mateix, la seva subjectivitat i la seva felicitat. L'apoderament es pot assolir, així, a través del consum mateix. En efecte, el consum ens dóna l’aparença d'igualar-nos i així ens permet imitar el model cosificat (i sexualitzat) que hem vist (i que es reprodueix i es ven), de tal forma que ens fa passar l'enveja, la ràbia o la vergonya. Ara bé, així es difon una imatge que interioritzem i, doncs, estereotipem i ens convertim en una marca de nosaltres mateixos. I això no és res de nou: el circuit de les mercaderies, instrument clau d'alienació social. El pitjor: es lloa i promou, fruit de la desgraciada confusió. Tornem a l'escena: la revolució sexual no era això.

Al cap i a la fi, es tracta d'orgull de ser humans dignes, ni més ni menys, no orgull d'un individualisme arrogant que anuncia amb qui es va al llit. Això no té res a veure amb l'emancipació, autèntic principi de canvi social. No ho perdem mai de vista.