Pacificar l’N-II per transformar el Maresme

“Al Maresme hi ha coses que, fins que no arriba el dia que passen, et semblen que mai es faran realitat”, afirma el president del Consell Comarcal, Damià Del Clot. El també alcalde de Vilassar de Mar es refereix a fites com ara l’alçament de les barreres del peatge de la C-32, l’any 2020, que va fer que molts maresmencs es freguessin els ulls incrèduls després de 40 anys pagant religiosament per l’autopista més antiga de l’estat. Un “miracle” similar es viurà, si tot va bé (i així ho sembla), amb la reforma de l’N-II, una carretera que ha fet d’eterna barrera entre els municipis costaners i el mar, a més de ser una font de pol·lució i d’accidentalitat. La tan anhelada pacificació de la via, que implicarà una transformació radical de la mateixa ja té finançament per al tram entre Cabrera i Montgat, 60 milions d’euros per part del departament de Territori de la Generalitat, i un document de treball sobre el qual el govern català no s’ha volgut pronunciar en aquest reportatge, però que està aconseguint el consens dels ajuntaments i les entitats del territori. “Les línies mestres estan traçades i els compromisos s’estan complint” celebra Del Clot.

“No s’està avançant tan ràpid com es va prometre, ni amb la participació ciutadana que caldria, però s’estan fent moltes coses que sí cal valorar positivament”, afirma Pau Arona, de la plataforma Recuperem el Baix Maresme. L’entitat, nascuda en temps post-Covid, ha estat clau amb les seves mobilitzacions per conscienciar el territori, inclosos els seus ajuntaments, de la necessitat de transformar l’N-II. “Hem reivindicat que el Baix Maresme, amb gran densitat de població, recuperi un espai públic privilegiat com és el litoral, ara mateix colonitzat per l’N-II”, assenyala Arona. A banda de diversos actes públics, com ara talls festius de la carretera, la plataforma ha mantingut converses amb els grups polítics municipals perquè els ajuntaments aprovessin declaracions institucionals per exigir a la Generalitat la pacificació de la Nacional. Clams que han estat escoltats per l’administració catalana, que a finals de 2021 va anunciar l’inici dels tràmits per “millorar la integració urbana” de la carretera.

El tram entre Cabrera i Montgat és el que està més definit; a la resta queda més feina per fer

Un any més tard, les obres encara estan pendents de licitar, perquè abans cal consensuar l’avantprojecte que la Generalitat ha presentat al territori. El document de treball que el departament de Territori ha fet arribar als ajuntaments ha estat objecte de debat i de propostes de modificacions, però com diu el president del Consell Comarcal, les parts implicades en veuen favorablement les “línies mestres”. Aquestes passen per la reducció de la carretera a dos carrils per a vehicles a motor -un per sentit- i la creació d’un carril bici bidireccional al costat de muntanya, per facilitar l’accés de bicicletes i VMP a la trama urbana dels municipis.

La Generalitat no s’ha pronunciat sobre l’estat del projecte, però ajuntaments i Consell Comarcal són optimistes

A banda de l’ampliació de voreres, també hi ha previstes diverses rotondes per millorar la connexió del vial amb els propis municipis. A més, als entorns de les estacions de Rodalies la carretera quedarà com a plataforma única, reduint la velocitat del trànsit rodat per fer més fàcil i segur l’accés als usuaris. Aquesta reforma s’aplicarà entre Cabrera i Montgat de manera uniforme, tant en el pas de la carretera pels nuclis urbans com en els trams entre municipis. Mataró queda a banda, ja que la titularitat de la carretera és municipal i l’Ajuntament està avançant el seu propi projecte en línia amb el que estableix la Generalitat. De Mataró en amunt es treballa a una altra velocitat, ja que encara queden força passos a fer per acabar de definir la pacificació de la carretera.

Des de Recuperem el Baix Maresme es veu aquesta proposta amb bons ulls per diferents motius. “Valorem molt positivament que els municipis del Baix Maresme passin a tenir vies ciclables i per a vianants que els connectin entre ells”, explica Arona, que també assenyala com a molt important que el projecte es mantingui en els trams periurbans. Aquest fet, destaca, és imprescindible perquè l’N-II deixi de ser una carretera ràpida exclusivament per a cotxes i passi a ser una via cívica integrada, un “carrer més” dels municipis, que alhora faciliti la connexió entre els mateixos però de manera pacífica, privilegiant el trajecte a peu o sobre dues rodes. “També és vital la pacificació dels entorns de les estacions, que actualment són molt hostils”, explica el portaveu de l’entitat, que com a usuari de Rodalies a Vilassar de Mar ha estat testimoni de diversos accidents, un d’ells un atropellament mortal, al sortir de l’estació de la vila.

La proposta implica una gran reducció del trànsit rodat per l’N-II, que es desviarà a l’autopista amb nous accessos

Per al president del Consell Comarcal, la transformació de l’N-II és “una aposta política irreversible i que aportarà molts beneficis al territori”. La llista que en fa és llarga: “Ens unificarà com a comarca, ens donarà accessibilitat a la franja marítima, ens dotarà d’una via ciclista per connectar la comarca, pacificarà el trànsit, reduirà els accidents mortals i en definitiva ens oferirà una via lenta i passejable integrada als municipis”. Tot plegat, assegura, serà “una millora substancial per a la mobilitat, per la lluita contra el canvi climàtic, per al nostre comerç i restauració, per a l’oci i per a la cohesió territorial”.

El projecte comportarà, evidentment, una reducció molt notable del trànsit motoritzat a l’N-II, el qual ja ha disminuït d’ençà l’eliminació dels peatges a la C-32 però que es manté molt elevat. “És legítim que els usuaris de la carretera mostrin una certa preocupació davant del que suposarà el projecte per a la seva mobilitat”, afirma l’alcalde del Masnou, Jaume Oliveras. El suport del municipi a la iniciativa, però, ha quedat claríssim des del primer moment, ja que el setembre de 2021, abans que s’anunciés la inversió pressupostària de la Generalitat, el seu Ajuntament va presentar un espectacular vídeo que recreava com quedaria l’N-II pacificada al pas per la vila, com una veritable façana marítima, amb voreres àmplies, carril bici, zones enjardinades i espais d’interacció social.

Cal fer els nous accessos a la C-32 en paral·lel a la pacificació de l'N-II, o la mobilitat col·lapsarà

Per a Oliveras, a l’igual que manifesten tots els polítics del territori consultats, és clau que el projecte es mogui en paral·lel a la creació de nous accessos a l’autopista C-32, que amb la transformació de l’N-II esdevindrà l’única via ràpida de connexió entre els municipis. “És imprescindible que se segueixi avançant i s’implementin amb la celeritat prevista”, assenyala Oliveras. La Generalitat va anunciar l’any 2021 que tenia previst invertir 120 milions d’euros fins al 2026, amb la construcció de sis nous enllaços amb l’autopista a Alella/Masnou, la carretera de Teià, Premià de Mar, Cabrils/Vilassar de Mar, Canet de Mar i Calella, així com la finalització dels enllaços de Llavaneres i Pineda de Mar.

Més enllà de la desviació del trànsit cap a l’autopista, l’alcalde del Masnou també celebra la manera com es portarà a terme la pacificació de l’N-II. “Ens obre expectatives molt interessants”, resumeix. Per exemple, poder disposar d’un carril bici pla per moure’s d’una punta a l’altra del municipi, quelcom impossible a causa del continu puja i baixa dels vials interiors. Per al Masnou, el projecte és la punta de llança d’una gran reforma urbanística del centre de la vila.

Per a municipis com El Masnou, el projecte és l'inici d'un gran canvi urbanístic a tota la població

“Serà un canvi radical en la configuració del municipi –afirma l’alcalde- ja que s’acompanyarà de l’obertura del Pati de Casino com a plaça ciutadana i l’establiment un eix ciutadà per a vianants mar-muntanya, entre el front marítim i el Parc Vallmora”. Aquest potencial transformador s’estén a tots els municipis que creua la carretera. “Per a nosaltres l’N-II sempre ha estat una barrera física i mental que durant molts anys ha significat soroll, pol·lució, sinistralitat i impossibilitat de tenir més superfície d’espai públic a la franja marítima”, explica l’alcalde de Vilassar de Mar i president del Consell Comarcal.

No tot són, evidentment, flors i violes. Des de la Plataforma Recuperem el Baix Maresme, malgrat la seva satisfacció general, es mostren preocupats amb diferents punts de la implementació del projecte. “Ens fa por que es vagi més ràpid amb els nous accessos a la C-32 que amb la reforma de l’N-II”, explica el seu portaveu, que assenyala que com a moviment ecologista i per  a la preservació de la comarca “creiem que l’objectiu no ha de ser motivar més desplaçaments en cotxe, sinó en altres mitjans”. Els accessos només es poden fer, segons opinen, en compensació a la transformació de l’N-II d’una via ràpida en una de local, o bé “tindrem una C-32 sense peatges, amb accés més fàcil i ràpid, quelcom que només incrementarà la contaminació i el creixement urbanístic d’una comarca ja de per si prou massificada”, diu Arona.

Recuperem el Baix Maresme reclama més participació veïnal

Des de la Plataforma també recalquen que caldria facilitar informació sobre el projecte als veïns, per involucrar la ciutadania en tot el procés i també perquè aquest guanyi més adeptes. I, sobretot, reclamen que la iniciativa ha d’anar en paral·lel a l’augment del transport públic a la comarca. En aquest sentit, assenyalen la línia de bus C-10, que connecta Mataró (des de l’Hospital) amb Barcelona per l’N-II. “Si millorem la seva freqüència i l’accessibilitat, visibilitat i seguretat de les seves parades, pot ser una línia clau per ajudar a reduir la dependència del vehicle privat a la comarca”, recalquen.

En aquest nou context la línia de bus C-10 pot guanyar protagonisme

La plataforma també es mostra molt engrescada amb la possibilitat d’aprofitar la reforma de l’N-II per convertir els entorns de les estacions de Rodalies en punts intermodals on conflueixin diverses opcions de transport públic que connectin els municipis de mar i de dalt. Possibilitats i perspectives múltiples que s’obren gràcies a un projecte que, si es duu a terme amb l’ambició pressuposada, tots els actors implicats creuen que té una capacitat real per transformar profundament el Maresme.

Mataró, a la seva manera, ja fa anys que intenta pacificar l’N-II. El tram més “domesticat” de la mateixa, entre l’estació i el carrer Sant Antoni, ja inclou voreres ampliades a les dues bandes, diversos semàfors i una mitjanera arbrada. Aquest sector es transformarà encara més amb la nova rotonda d’accés al pas soterrat del Cargol, que es començarà a construir en les properes setmanes i que se sumarà a la rotonda ja finalitzada a l’alçada de Sant Simó. En els dos casos forma part de les obres que la Generalitat es va comprometre a realitzar quan es va formalitzar el traspàs de la titularitat de la carretera a l’Ajuntament, l’any 2019. Des de llavors, l’objectiu ha estat que l’N-II esdevingui “un carrer més” de la ciutat.

“Hem de formar part d’aquesta nova via però hem de ser curosos amb les nostres singularitats i ha de ser compatible amb la mobilitat del centre” (David Bote, alcalde de Mataró)

Ara ha arribat l’hora de plantejar com s’alinearà la carretera al seu pas per Mataró amb el projecte de pacificació de la mateixa previst per al baix Maresme. El vial s’haurà de transformar notablement a la capital, però des de l’Ajuntament tenen clar que no es pot fer exactament de la mateixa manera que als municipis restants. “Tenim una realitat diferent que cal contemplar”, assegura l’alcalde, David Bote, que assenyala que “hem de formar part d’aquesta nova via però hem de ser curosos amb les nostres singularitats”.

“No és un projecte fàcil de resoldre, però és una oportunitat per millorar la qualitat del nostre espai i la manera com ens movem” (Núria Moreno, regidora d’Urbanisme de Mataró)

Les diferències entre Mataró i la resta de municipis que creua la carretera són òbvies i notables en àmbits com la quantitat de població, les xifres de trànsit o les necessitats mobilitat. Des de l’Ajuntament temen que la pacificació de la via implementada com al Maresme Sud generi colls d’ampolla i problemes d’accessos a la ciutat, en trams clau com ara la plaça Miquel Biada, davant de l’actual estació. “Ha de ser compatible amb la mobilitat del centre”, afirma Bote. La regidora d’Urbanisme, Núria Moreno, afegeix que “no és un projecte fàcil de resoldre”, però el veu com “una oportunitat per millorar la qualitat del nostre espai i la manera com ens movem”.

El sector Iveco-Pegaso

L’N-II també és un eix clau en un dels grans sectors pendents de desenvolupament a la ciutat, el d’Iveco-Pegaso, que ha d’ajudar a connectar el Centre i l’estació amb el TecnoCampus i el Rengle a través del front marítim. L’alcalde assegura que la pacificació de l’N-II anirà “en paral·lel” a la urbanització d’aquest sector, on els promotors estan interessats en impulsar habitatges ja que és una plaça molt llaminera