Pere González: 'Ha arribat l'hora de donar el relleu als joves'

- Vostè deixa la direcció aquest any després de quasi trenta anys...

- Sí, vaig començar l'any 1978 i plego aquest any perquè crec que a Mataró hi ha diverses persones capaces de dirigir la Missa de les Santes i que en un moment o altre s'ha de plegar. Fa anys que els mestres Torra i Arenas ens van donar el relleu a en Josep Canals i a mi i ha arribat l'hora que jo doni el relleu als més joves, perquè prefereixo que la gent em recordi d'aquesta manera que sóc ara que no pas d'aquí a quatre anys, que en tindré 71 i no sé com pot anar. En cas d'emergència, però, jo estic disposat a fer el que sigui.

- Amb el seu adéu comença un canvi generacional...

- Exactament, ara dins la roda de mestres queden en Lluís Carné, en Josep Canals i en Francesc Cortès. Suposo que ara se seguirà la roda i d'aquí a quatre anys, segons el que decideixi l'administració de Les Santes, es pot escollir un altre director.

- Quins tocs ha volgut donar a la Missa d'enguany?

- Jo generalment penso que aquesta missa s'ha de fer operísticament, és a dir, una mica lleugera. Les àries i les peces que canten els solistes han de ser com àries d'òpera i el cor ha de sonar com un cor d'escenari. I intento portar-la d'aquesta manera. Musicalment és una peça amb un valor important. Quan mossèn Manuel Blanch la va compondre el 1848, era l'època de màxima expansió de la música italiana i tenia influències com Rossini. La missa té un caràcter bastant propi de la seva època: de litúrgia no en té massa. I crec que portar-la litúrgicament seria un error, s'ha de portar operísticament.

- Quines novetats hi ha en l'edició d'aquest any?

- La novetat més important és que el solista tenor, Josep Ruiz, interpretarà una pregària després de la comunió. Ell feia temps que ho volia fer, ho vam demanar a la junta de l'administració de Les Santes i van dir que endavant. És una cosa especial, que aquest any es farà per primera vegada. I la peça és molt bonica, es diu Caminaré i parla de Déu i de la Verge.

- Creu que els mataronins donen prou importància a la Missa de mossèn Blanch?

- Jo crec que sí, perquè la basílica cada any s'omple de gom a gom i hi ve gent de tot Catalunya a escoltar-la. És una missa que fa més de 150 anys que s'interpreta, que em sembla que deu ser un cas únic al món, amb més de 150 cantaires al cor, quaranta músics a l'orquestra i cinc solistes. És una cosa importantíssima que hem de fer que duri per sempre.

- I a fora de Mataró és prou coneguda?

- L'any 1978, precisament, amb motiu del 75è aniversari de l'Orfeó Mataroní la vam cantar al Palau de la Música, però és clar, sense un permís, només es pot interpretar el 27 de juliol a Mataró.

- Quin futur li veu?

- La missa no està en perill ni molt menys. Beethoven, per exemple, és del segle XVIII i encara ara es toca música de Beethoven i aquesta missa pot passar igual: alguns fragments s'han tocat en concerts. Però la missa és, sobretot, tradició. Mossèn Blanch la va escriure expressament per aquest dia.