Els darrers dies ha començat a ploure. Pluges generalitzades però fins i tot aquestes “pixadetes” han semblat gran cosa després de mesos, molts mesos sense pluja. De fet la situació general a Catalunya ja fa temps que té preocupada a molta gent. Preocupada la pagesia, preocupada la ramaderia, preocupats els ambientòlegs, els biòlegs. I en avís a la pròpia Agència Catalana de l’Aigua (ACA).

És l’ACA la que té l’autoritat per veure les reserves d’aigües dels diferents sistemes hídrics, està atenta als pantans i arribat el cas pot decretar mesures. El primer gest ja l’ha fet: estem en prealerta per sequera. Primer dels quatre estadis semafòrics amb els que es marca la gravetat de la manca d’aigua. A Mataró, Aigües de Mataró és l’empresa pública que gestiona tot el referent a l’aigua però òbviament els estadis d’alerta venen dictats de més amunt ja que tenen poc sentit en un municipi concret, corresponen més a tot el sistema d’abastiment. Hi ha preocupació però no alarma.

Les reserves del sistema d’abastament Ter-Llobregat estan per sota el 60%

L’ACA va declarar el passat 20 de febrer l’estat de prealerta als embassaments del sistema Ter Llobregat, a la capçalera del Llobregat i a la unitat de Prades-Llaberia per la sequera. Des de principis de febrer, quan les reserves dels embassaments del Llobregat i del Ter es van situar per sota del 60% es van començar a activar de manera automàtica mesures per reduir el ritme de descens dels embassaments, incrementant la producció de les dessalinitzadores, que actualment funcionen al 85% (abans del llindar de prealerta, el règim de producció era del 30%).

Què vol dir prealerta?

En l’escenari de prealerta no hi ha previstes restriccions i les mesures van encaminades a ampliar l’ús de recursos no convencionals (dessalinització). També es prepara la possible activació dels pous de sequera i l’aigua regenerada, a més de comprovar els plans d’emergència amb els ens locals i les entitats d’abastament d’aigua i de la preparació dels primers bans municipals.

L’ACA alertava que els indicadors de sequera pluviomètrica, que fan referència únicament a la pluja caiguda en els darrers 12 mesos respecte els valors normals, segueixen empitjorant. 4 de les 18 unitats d’anàlisi de l’àrea se situen en estat de sequera pluviomètrica severa i 10 pugen a extrema arran de la falta de pluges dels darrers mesos.

Cal recordar que l’Any 2007 hi va haver un episodi de sequera que va afectar a tota l’àrea Metropolitana. A la ciutat, durant aquell episodi es van fer restriccions de reg en parcs i jardins i de les fonts ornamentals.

La gran sequera de l’any 2007 va ser el darrer cop que a Mataró es va haver de regular l’ús d’aigua en fonts ornamentals o altres usos no prioritaris

Poc acostumada a la nomenclatura oficial, la ciutadania pot preocupar-se de saber que estem en “prealerta” per sequera. La paraula alerta és contundent i el prefix pre no aconsegueix esmorteir l’impacte que genera. Hi ha raó per preocupar-se’n? Sí, perquè no és una situació aconsellable i no, perquè l’escenari de restriccions a l’ús de l’aigua és prou llunyà en el temps. Hi ha mesos perquè les pluges ho arreglin.

Aigües de Mataró especifica que hi ha un mínim de sis mesos entre un estadi d’alerta i el següent

En el pitjor dels casos, amb una persistència de la sequera i un dèficit de pluges que seguís el patró dels darrers mesos les primeres restriccions arribarien d’aquí a sis mesos. Mai abans. Aquest mig any entre un canvi d’estat i un altre el garanteixen els serveis tècnics d’Aigües de Mataró preguntats per Capgròs.

Per tant estem parlant de ficció i a futur, però com que tot està protocol·litzat ens podem fer a la idea de com es procediria en el cas que la situació seguís sent igual i les reserves de tot el sistema baixessin del 40%.

Quan es poden produir restriccions?

En l’estat actual, tots els usos d’aigua tant de particulars, com públics com d’empreses estan garantits. En estat de normalitat i prealerta cap dels usos corren perill. La fase de prealerta no comporta limitacions, però s’inicien accions preparatòries en clau interna per Amsa i l’Ajuntament. És en decretar-se l’alerta per sequera quan arribarien les primeres restriccions. El pla estipula que les primeres restriccions s’apliquen sobre l’ús de l’aigua en neteja de carrers, reg de jardins i fonts ornamentals, entre d’altres. És en l’estat d’excepcionalitat quan es restringiria l’ús de l’aigua per a usos no prioritaris i s’aplica la reducció del consum. Si s’arribés a l’estat d’emergència s’iniciarien mesures restrictives intenses i generalitzades.

L’horitzó de restriccions en el consum d’aigua si la sequera va a més afectaria menys a la ciutat, que té un consum mig baix

Mataró gasta poca aigua, en comparació amb altres municipis i contrades i per això si s’arribés al cas de restriccions al consum decretades per l’Agència Catalana de l’Aigua, aquesta atorgaria a la ciutat una dotació que estaria per sobre del consum actual. És el que es desprèn de les dades que facilita Aigües de Mataró: el consum mitjà és de 100 litres per habitant i dia i la dotació que li tocaria a la ciutat en una situació de sequera seria de 150.

Les raons de per què Mataró consumeix menys aigua que la que li tocaria si s’arribés a restringir la quantitat són diverses. Òbviament hi ha altres municipis amb més terres agrícoles de reg, més usos industrials o més piscines i d’altres grans consums d’aigua que no pas la capital del Maresme. Però més enllà d’això també cal veure com la ciutat compta amb recursos naturals propis, en forma de pous i mines. De fet, el 20% de l’aigua que es consumeix no prové de l’abastiment d’ATLL (Aigües Ter-Llobregat) sinó que prové d’aquests recursos propis de la ciutat.

El Pla d’Emergència en Situació de sequera que facilita Aigües de Mataró, descriu quins són els consum màxims de Mataró i les dotacions de litre/ habitant/dia per les situacions de normalitat, prealerta, alerta i excepcionalitat i emergència.  L’ACA va elaborar el PES i Amsa l’ha adaptat, redactant el Pla d’Emergència en Situació de Sequera, on es reprodueixen aquestes dotacions i les posa en el context de l’abastament de Mataró.

Les dotacions màximes en cas de restriccions per Mataró seria de 155 litres per habitant i dia. Per tant es pot dir que estem molt per sota del mínim que se’ns demana en situació. “Podríem dir que, a Mataró es consumeix menys aigua del que ens marca la situació de sequera perquè el consum mig domèstic està al voltant de 100 litres habitant i dia”, expliquen des d’Aigües de Mataró.

Aigües de Mataró té el seu propi decàleg de recomanacions per a l’estalvi en el consum d’aigua

Els consells per estalviar aigua són tot un clàssic però sembla que només ens en recordem quan hi ha necessitat. És com allò de recordar-se’n de Santa Bàrbara quan trona, els consells els hauríem de tenir presents sempre però sembla que només quan no plou valguin el seu pes real. En tot cas, si no n’hi ha prou amb l’espantall de la sequera, també el fet d’estalviar econòmicament amb la factura de l’aigua hauria de ser prou motiu i prou al·licient, en un moment d’encariment d’altres costos i subministraments, com per fer-hi un cop de cap.

Òbviament, a més de l’estalvi ecològic també es possibilita l’estalvi econòmic

Països com Alemanya o Àustria, on el clima no està afectat per les sequeres periòdiques del clima mediterrani, han optat des de fa temps per solucions orientades a l’estalvi d’aigua. Aquestes solucions passen per l’ús d’aigua de pluja o de pou per al reg, mecanismes estalviadors, etc. Altres, com Israel i l’estat de Califòrnia (EUA), que tenen un clima semblant al nostre, han avançat molt en tecnologies d’estalvi.

Si l’estalvi d’aigua es presenta com una necessitat primordial davant de l’escassetat del recurs, és perquè la nostra societat ha pres consciència que el respecte del medi ambient garantirà que les generacions actuals i futures puguin gaudir d’un consum d’aigua que satisfaci les necessitats sense renunciar a la qualitat de vida