La prosperitat passa per l’economia circular

“No em puc definir com a expert en economia circular, però els projectes que hem impulsat en els darrers anys hi estan totalment vinculats”. Pere Merino, enginyer químic i emprenedor mataroní amb una llarga i exitosa trajectòria en l’àmbit empresarial, té clar que l’aposta ferma per la circularitat ha d’estar al capdavant de tot nou model i estratègia. És a dir, un sistema de producció (i també de consum) compartit, solidari i basat en la reutilització de materials i productes existents tantes vegades com sigui possible, fins a arribar al “residu zero”. Un model contraposat a l’economia lineal, que obvia l’impacte futur de les accions que emprèn.
Merino és el comissionat de Ciutat Pròspera del projecte Mataró Agenda Urbana 2030, un procés de reflexió on es vol comptar amb tota la ciutadania i agents del territori per definir la ciutat que volem per a les generacions futures. En aquest marc, se celebrarà el debat ‘Economia circular: de la necessitat a l’oportunitat’, el dimecres 5 d’octubre a les 18h a l’Espai Mataró Connecta. La prosperitat passa, en bona part, per establir un nou model productiu molt més sostenible, en un context d’escassetat de matèries primes, de crisis logística i d’encariment de preus de l’energia. “Hem arribat a un punt en què no ens queda més remei que canviar de model” resol el mataroní.
La de Merino és una de les veus més autoritzades per parlar dels avantatges i de la conveniència d’apostar per l’economia circular, però també de les dificultats que això comporta. Entre els seus darrers projectes emprenedors, destaquen els panells solars ecològics, reciclables i sense emissions; el reaprofitament dels residus de cel·lulosa de la indústria paperera; o l’impuls de la construcció “quilòmetre zero”. “En tots aquests casos, cal tenir una visió a llarg termini, acceptant que el retorn no serà immediat”, resol Merino.

L’Espai Mataró Connecta acull un debat sobre economia circular al territori, dimecres 5 d’octubre a les 18h

L’impuls de projectes d’economia circular des del sector industrial privat és ple de reptes. “Si vols ser circular, ho has de ser en tots els elements, tant la producció com el model de negoci”, destaca el mataroní. Això implica fer una gran inversió inicial en el disseny del producte que tingui en compte tot el seu cicle de vida; descartar l’ús de qualsevol matèria primera tòxica o no reciclable; renunciar als productes que s’hagin d’importar de l’altra punta del món... Tot plegat els posa en situació desavantatjosa respecte als productes de la competència tradicional, on la prioritat és l’elaboració més barata possible per maximitzar beneficis. “No hi pots competir directament, però sí que pots ser aliat de la gran indústria per ajudar-la a canviar, ara que és imprescindible fer-ho. És una via de suport mutu”, destaca Merino.
Convertir-se en aliat dels grans “players” de cada sector (la majoria dels quals arrosseguen velles inèrcies que els impedeixen sortir dels models productius clàssics) per portar-los pel camí de la transformació cap a la circularitat és un dels rols que Merino considera clau en el moment actual. “La circularitat és comunitat, un model on no pots deixar de tenir en compte els interessos i necessitats de l’altre”, resol l’emprenedor.

Proposta de projecte “transformador i visible” a Mataró

Merino considera que Mataró té les bases perfectes per impulsar projectes d’economia circular realment transformadors. Una administració que hi creu, com demostra el projecte Mataró Agenda Urbana 2030, equipaments de futur que seran vectors clau en aquest àmbit, com el Parc Circular Mataró-Maresme, actors com el Consorci de Tractament de Residus i iniciatives pioneres com la Càtedra d’Economia Circular del TecnoCamups.
“El que ens cal ara és un projecte comú que integri tot plegat, que tingui molta visibilitat, que sigui transformador i que arrossegui la resta d’agents cap aquesta nova dinàmica”, afirma Merino. L’emprenedor té clar que hauria de centrar-se en la transformació dels barris més empobrits de Mataró, rehabilitant els seus habitatges per dignificar les condicions de vida dels seus veïns. Aquests haurien de sentir-se partícips del projecte, que empraria processos de construcció sostenibles i més artesanals, de kilòmetre zero, emprant matèria com la fusta que actualment abunda als boscos catalans. Els constructors locals també s’hi haurien d’involucrar, amb propostes com ara tallers per formar a les comunitats. “Clar que és complex, perquè cal una inversió inicial potent i, sobretot, lideratge” resol Merino.

“Ser circular no vol dir ser més car, sovint es tracta d’optimitzar recursos”

Entrevista amb Sònia Llorens, Directora de la Càtedra d’Economia Circular i Sostenibilitat del TecnoCampus, que vol ser referent en docència, recerca i transferència de coneixement d’aquest àmbit a l’empresa, l’administració i la ciutadania

Quin és el rol de la Càtedra d’Economia Circular del TecnoCampus?
És un projecte pioner a l’Estat i una aposta estratègica per empoderar els agents del canvi. Generem coneixement en economia circular des de l’acadèmia i el posem al servei de l’empresa, la indústria, l’administració i la ciutadania, per contribuir a la resiliència del territori i incorporar aquest vector en la seva estratègia comuna.

“Les empreses han d’apostar per la circularitat per una qüestió de pura resiliència”

Qui són els agents del canvi?
Un dels més importants la indústria, que ha de transformar el seu model productiu pel bé de tot el sistema, però també ho han de fer per benefici propi. Han d’entendre que cada cop hi haurà més demanda de productes i de serveis més circulars, i una regulació cada cop més estricta pel que fa al malbaratament de material o la circularitat de recursos emprats. Els problemes d’abastiment de matèries primeres i l’encariment de l’energia també els obliga a fer passos en aquest sentit.

“L’administració ha de promocionar la compra de productes i serveis més circulars”

Quines reticències trobeu en el món econòmic per fer aquest pas?
Hem de comunicar millor que el concepte d’economia circular implica ser sostenible a nivell mediambiental però també econòmic i social. Que quan es parla de ser circular no implica automàticament gastar més diners; sovint es tracta d’optimitzar recursos i processos productius, quelcom que va molt lligat als costos. Ser circular no sempre és ser més car. L’altre repte és que el nostre teixit productiu està format per pimes que sovint ho tenen més complicat per seguir el ritme que les grans empreses, hem d’impedir que se’ns quedin pel camí.

Quin és el paper de l’administració?
És clau per impulsar la transformació a través de la creació dels marcs regulatoris que exigeixen implementar models de menor impacte ambiental, o per exemple promocionant la compra d’aquells productes o serveis més circulars (la “compra verda”.) Dos factors que empenyen el món empresarial a apostar per la circularitat.

“La ciutadania ha d’exigir a la indústria que la proveeixi de productes i serveis sostenibles”

I com hi involucrem a la ciutadania?
Té un paper molt important com a consumidor, ja que pot exigir a la indústria que la proveeixi de productes i serveis sostenibles. Amb el ciutadà cal sobretot transparència informativa; vivim en plena època del ‘greenwashing’, on tot es ven com a verd i ecològic, però és imprescindible separar el gra de la palla.

Quin potencial té l’economia circular al Maresme?
Molt gran. Tenim molts agents implicats, com ara el Consorci de Residus, el TecnoCampus, l’Ajuntament de Mataró, Aigües de Mataró, el Consell Comarcal, i projectes com el futur Parc d’economia Circular, que farà de palanca de transformació del territori i també pot ajudar a generar nous llocs de treball qualificats. I el Maresme té una singularitat com a territori: té mar, té ciutats i té massa forestal, a més de sectors amb potencial de circularitat com l’agroalimentari, el tèxtil, el turístic, el químic o el sanitari. Partim d’una molt bona base.