Una altra torre i el pilar (sí, el pilar de l’Herre)

Una altra torre i el pilar. Un castell immens i un altre d’esquifit. Tot l’arsenal desplegat i una navalla fina i esmolada. El múscul del bon moment casteller i la fiblada de l’absència, més present que mai. En un altre Tots Sants per emmarcar en la seva particular col·lecció, els Capgrossos de Mataró van fer ahir el segon triplet de 9 de la setmana després del de Girona, però va ser el colofó final amb forma de pilar de 6 el que els va tornar a despullar emocionalment. Altre cop en aquella cantonada de ‘la més castellera’ s’hi vivia força més que un castell.

El pilar de 6 és el primer dels considerats de mèrit, dels difícils. Un castell de nivell de 8. Si és obvi que en tots els castells les peces de cada posició han de ser disposades amb perícia, el pilar és la taifa dels especialistes. Cosa dels que assagen un dia més, dels que són escollits. De tota la colla són les fites però encara més d’ells, la gestació. Els Capgrossos van fer per Les Santes, mig per sorpresa, el pilar de 6. En aquell, força bregat, a la nostrada plaça de Santa Anna hi anava la Roser Herreros. L’Herre l’havia barrinat, demanat i pencat durant anys i panys, sense resultat. No li tocava fer-lo a ella fins aquest any. Va ser un pilar catàrtic especialment per ella. El va xisclar, celebrar i plorar. Un mes i mig més tard ella se’ns escapolia. La llenya irreparable del 8 de setembre.

Ahir els Capgrossos van tornar a fer el pilar de 6. Altre cop mig per sorpresa. La diada havia estat bona, el procés de moral i motivació de les peces de l’espadat el demanaven. Si hi havia esma s’havia d’intentar i si s’intentava s’havia d’aconseguir. La mateixa cantonada del Reno, de la Plaça de la Vila de Vilafranca del Penedès (‘la més castellera, se’n diu) que havia viscut els castells més carregats d’emocions dels castellers blaus -els primers castells de 9 sense la Mariona, les torres de 9, el 3 de 9 postpandèmic-  tornava a convocar un intent que anava força més enllà del nombre de persones per pis o de pisos d’alçada. 

Aquest és el pilar de 6 que els @capgrossos han completat per arrodonir la seva millor actuació de l'any!#castells #castellers pic.twitter.com/cR85RoVZBh

— ElMonCasteller.cat (@ElMonCasteller) November 1, 2023

Al balcó còmplice que tenen els Capgrossos a la vora, una camisa penjada talment com si fos l’Herre en aquella torre de 9 del 2014 que va animar -lesionada- com ningú era un reforç del record compartit. I a dalt del pilar, l’alineació per sota del de Les Santes i la Maria (havia de ser la Maria) al lloc de l’Herre. Seria allò de la frase feta de quan s'alineen els elements si no fos que el principal element del pilar no hi és. I segueix fent massa mal.

A l’hora del castell el pilar va ser lluitat. També com el de Les Santes. Però es va descarregar, també com el de l’Herre. Va ser completar-se i tota la colla es va com aclaparar. Plorant, amb un aplaudiment llarguíssim correspost per la resta de plaça. Un altre acte d’amor compartit. Tan primet que és, el pilar i tan gros que va ser ahir. 

La segona torre de 9, suada

Abans de la catarsis del pilar de 6, els Capgrossos van repetir els castells fets a Girona amb l’afegit de fer-ho a Vilafranca. Si la Plaça del Vi és com un teatre, ‘la més castellera’ té més hàbit de temple. Impressiona, té tel·lúria. Si algú juga a les set diferències, podrà dir que les tres rondes de castells van sortir una mica pitjor que tres dies abans però en la cosa aquesta efímera de pujar els uns a sobre dels altres les sumes no són sempre de resultat calcat. 

Els blaus van obrir plaça amb un 3 de 9 amb folre fort, sense estridències i van avançar a la segona tanda la torre de 9. En van fer un mal primer peu que sort que van arriar avall perquè la soca tendia a flam. Hi havia nervis. Els temples impressionen. A la segona sí que va anar amunt gràcies a una soca reforçada pels Verds. L’aliança històrica sempre respon. La rapidesa de la torre la va salvar perquè així com la de Girona va anar controlada, a la de Vilafranca li van aparèixer mermes a diferents nivells. La batalla de les manilles va ser intensa a la part de la baixada, l’estructura de tronc va girar-se i els quints van haver de fer pompis perquè no s’esberlés avall. Va ser sacsejada i patida. Va ser molt suada. Però va ser. La tretzena. La 12+1 pels que són llepafils de la sort. Un altre cop a Vilafranca. Una passada.

Que anés a la segona ronda havia obert la possibilitat que a la tercera ronda hi anés un segon gamma extra. El que tenia més números era el 9 de 8 però la tècnica va preferir el 4 de 9 amb folre. Va repetir esquema del 3. Sense el precedent de Girona en diríem meravelles. I per tant val dir que va sortir ben bé. Potencial capgròs a Vilafranca abans del pilar de 6 més emotiu de tots.

Els Verds tornen a fer-ho

La diada de Tots Sants a Vilafranca va tornar a ser tot un esdeveniment. Quatre colles fent-hi el seu màxim, una sola llenya en quasi quatre hores i els Castellers de Vilafranca encarregant cromo i pòster d’un altre invent seu per a la col·lecció castellera: l’immens 9 de 9 amb folre que els va caure després de carregar. Abans i despres, poderosos, van firmar el 3 de 10 i el pilar de 8 emmanillats. Els Xiquets de Tarragona, la colla amb la camisa més maca del món casteller, van fer el 3 i el 4 de 9 folrats i el 7 de 8. El mateix 7 que va servir als Castellers de Sants per anar més enllà del doblet de 8 bàsic per primer cop aquest any. Tothom com un gínjol.