Anuari 2024: L'any de les campanes de Santa Maria a Mataró

L’any acaba com va començar, amb les campanes de Santa Maria al seu lloc a punt per ser repicades -per Nadal, per Les Santes, durant tot l’any- en la ciutat amb el grup de campaners voluntaris més antic de l’estat. Però pel camí aquest 2024 han passat moltes coses i la ciutadania s’ha amarat de cultura campanera com mai abans: la raó, el procés de restauració de les campanes litúrgiques del campanar que van baixar-se, van ser dutes a restaurar i a fondre un nou bronze -la Carme- i van tornar a punt per tornar-les a tenir a lloc per la Barram de Les Santes. Un projecte finançat per l’Ajuntament, la Generalitat i les aportacions populars ha permès tenir un campanar renovat i coherent històricament que, com a instrument, pot tornar a funcionar com ho havia fet un segle enrere.

L’any de les campanes ha servit per evidenciar que la connexió dels mataronins amb aquestes és especial. Les operacions amb grua per baixar-les i tornar-les a lloc van ser tot un esdeveniment, la notícia del projecte va sortir arreu i l’exposició dels bronzes a dins de la basílica i els actes de presentació a fora van ser molt seguits. El grup de campaners que va fundar l’enyorat Lluís Hugas, a més, s’està formant per repicar-les millor. 2025 seguirà sent any de campanes!

El llogarret del cinema urbà reneix amb força

 2023 va acabar amb una notícia cultural alarmant que, per sort, ben aviat d’aquest 2024 ja es va poder revertir. Parlem del Foment Mataroní i de la seva programació de cinema. La fallida de l’antiga concessionària va amenaçar amb fer apagar el darrer projectar urbà -Mataró Parc a banda- que queda a la capital del Maresme però la pròpia entitat ho va remuntar amb un nou equip i sistema i, a més, la cosa ha estat com un revulsiu. Dit i fet, gràcies a una de les millors collites cinematogràfiques dels darrers anys al país, amb ‘El 47’ o ‘La Casa en flames’ d’espolets i al bon fer de la programació, el Foment tanca un dels seus anys amb més públic. Una vida recuperada per a un vell equipament.

Mataró, al mapa de l’art i pensament contemporanis

 Mataró ha estat és una de les 12 ciutats de la regió metropolitana que ha acollit la Biennal d’Art Manifesta 24, un esdeveniment nòmada de pensament, de cultura i d’art contemporani. La Presó, seu del Mataró Art Contemporani va ser una de les seus on va destacar el mataroní Domènec, amb el projecte ‘Un segle d’arquitectura europea’ i una instal·lació específica al pati de l’edifici; i la barcelonina Eva Fàbregas amb el projecte ‘Exudates’. A més d’aquests dos creadors, programats directament pel M|A|C, s’hi van poder veure quatre peces videogràfiques provinents de la Fundació Han Nefkens.  El Manifesta15 ha estat un èxit a nivell global amb un total de 200.000 espectadors. 

Aposta reforçada pel cicle de Nadal i Reis

 Després de força anys on els canvis eren mínims, sembla que Mataró ha fet un cop de cap amb el seu cicle de Nadal i s’ha decidit a invertir-hi com el que és: una celebració ciutadana que arriba a molts milers de persones, especialment amb els Reis. 2024 arrencava amb una Cavalcada trista, sota la pluja i sense carrosses històriques però s’acaba amb un desplegament important: un nou Tió -d’aspecte curiós, tot sigui dit de pas- amb un ‘bosc’ a la Fira de Nadal, espectacles itinerants, un mapping, una nova personatge, més llums i estrelles, fins a quatre carrosses noves anunciades per la Cavalcada i un salt pressupostari important. Se sap que Nadal i Reis tiren i s’ha d’aprofitar. 

Repte pel 2025: Can Fugarolas mereix una solució de ciutat

Can Fugarolas, un espai clau per a la cultura i la comunitat de Mataró, torna a estar en el punt de mira després de l’intent de desnonament del passat 10 de gener. Aquest episodi, tot i ser aturat per l’assemblea de col·lectius que hi treballa, ha evidenciat la urgència de trobar una solució estable per a la seva continuïtat. L’assemblea de Can Fugarolas ha anunciat la seva intenció de comprar l’espai, amb l’objectiu de garantir-ne la preservació i evitar que l’equipament caigui en mans de l’especulació immobiliària. Per fer-ho, s’estan explorant vies de finançament social i es mantenen converses amb la Sareb per intentar retirar la petició de desnonament als jutjats.

Paral·lelament, l’Ajuntament de Mataró ha expressat la voluntat de col·laborar en aquest procés estudiant una modificació urbanística que faciliti l’operació. Aquesta solució podria incloure la incorporació d’habitatge social al projecte, sempre respectant una filosofia contrària a l’especulació. La pilota es troba ara en dos terrenys: el judicial, amb la necessitat d’aturar els processos en curs, i el polític, amb la possibilitat que una decisió urbanística a mida garanteixi la continuïtat d’aquest espai cultural i social tan valuós per a la ciutat.

Més enllà de les negociacions, el futur de Can Fugarolas és també una qüestió de model de ciutat. L’espai, situat al barri de l’Havana, ha esdevingut un referent de la cultura i l’economia social a Mataró, reunint projectes que aposten per la col·laboració, la sostenibilitat i l’arrelament al territori. La seva pèrdua no només suposaria un cop dur per a les persones i entitats que hi treballen, sinó també per al teixit cultural i comunitari de la ciutat. És per això que l’assemblea fa una crida a sumar esforços per preservar Can Fugarolas com un exemple de gestió col·lectiva i d’espai obert a tothom.

Els últims mesos han prosseguit les passes a l’interior del col·lectiu, ja fora d’amenaces més evidents. S’està gestant -i no és pas fàcil- el que serà el punt fnal: una solució de ciutat. 

Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp

• Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
• Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta