La clau que obre els millors panys de Mataró

Pilar Gonzàlez-Agàpito és especialment insaciable com a escriptora de llibres sobre Mataró. Meticulosa com ella sola, amb el seu darrer llibre ja són 12 els volums amb els que ha recorregut la ciutat actual i ha gratat tanta història com ha pogut, temps enrere. La novetat, ara, és ‘Cases singulars de Mataró’ i té el mèrit i l’oportunitat de permetre al lector d’entrar on la gran majoria mai no ha pogut: és la clau que obre literàriament els panys que amaguen cases més senyorials i històriques de la capital del Maresme. Un recorregut apassionant.

• Pilar Gonzàlez-Agàpito presenta aquest dijous 30, al Col·legi d’Apararelladors, el seu nou llibre.
• Té previstes més presentacions i una passejada divulgativa, en els propers mesos.

Després de parlar-nos de comerç, d’indústries, de mercats, de negocis, la mataronina fa la passa i armada com ho fa sempre (amb paciència, passejant, preguntant, insistint…. a la més analògica de les maneres) es proposa de fer un passa endins de moltes façanes que, amb més o menys evidència externa, amaguen històries apassionants al darrere, a l’interior. Retratant els casalots, Gonzàlez-Agàpito retrata com són les famílies adinerades mataronines i pot parlar amb coneixement de causa d’aquest tret tan mataroní de -com a norma general- amagar la riquesa. “Hi ha façanes discretes que, buscant i preguntant, resulta que són autèntics casalots. La norma general de la gent que s’enriqueix amb el vi, les potatoes, el gènere de punt o els indianos és la discreció, és no ensenyar, és que no es vegi enfora: la lògica de la gelosia o les xafarderes, vaja”, raona la mataronina. 

Pilar Gonzàlez-Agàpito ens rep a la Casa Coll i Regàs. Un exemple disruptiu amb aquest costum d’austeritat de fora. “Té diferent que és de les que també projecte enfora el luxe, com és normal en d’altres ciutats com Reus on les cases com aquesta són molt més comunes”. A Mataró no, a Mataró hi ha esgrafiats, pintures, grans salons, arquetes, elements de gran valor però quasi sempre sota teulada. El luxe, per la classe benestant i gràcies. 

Els grans casalots de la noblesa local

El llibre parla de cases on fa segles que hi viu la mateixa família i d’històries d’altres que s’han anat canviant i perdent. Traça cronologia enrere del que ha pogut documentar i descriu cases de bé amb oratoris, capelles o grans luxes interns. Les fotografies antigues que ensenya són, en molts casos, d’aquelles que captiven.  “Les cases senyorials tenen la part pública i la privada, a més del pis del servei. A la part pública hi ha el despatx de l’amo i també les habitacions de rebre, amb moltes cadires. Són cases que esdevenen punt de trobada de la noblesa mataronina, fins i tot acollint balls”, explica l’escriptora.

Hi ha casalots com Can Sisternes que es remunten al segle XIV, hi ha carrers especialment distingits com poden ser el d’Argentona o el d’en Moles. Estira la història de Can Boada, que protagonitza la portada del llibre i que és una construcció heterodoxa pensada quasi com a casa de cap de setmana. Les Esmandies, Cal Bisbe Mas, el que serà Can Cruzate, can Palau o Can Serra, l’actual Museu de Mataró… el llibre combina topònims que en l’actualitat són vigents amb d’altres que s’han perdut. Gonzàlez-Agàpito els recorre i descriu com eren. El viatge és apassionant i retrata un Mataró històric amb una classe benestant que el configura. Hi ha històries familiars apassionants.

El llibre, la Pilar el va concebre en ple confinament per la Covid-19. Des de llavors ha caminat, mirat, preguntat, esperat, buscat, llegit, escoltat, escrit… tot un procés analògic i genuí que la converteix en una documentalista de primera. Una clau que obre panys d’història comuna. Ja en van 12.