Confit: la confirmació dels mataronins Boom Boom Fighters

Si et diuen que un grup que es diu Cookah P & Boom Boom Fighters és de casa nostra, potser penses que la globalització ha anat una mica massa enllà. Després penses en que per exemple els The Tyets ningú sap ben bé com es diuen i penses que són els signes dels temps. Però avui de qui toca parlar és d’aquest nom que el primer cop que el llegeixes sembla les lletres del paraulògic desorganitzades però que poc a poc van sent de la família. I a la família de la música maresmenca hi ha novetat.

Els Boom Boom Fighters acaben de publicar el seu segon disc: Confit. Per la gent d’edat i tradicions, els confits són un dels elements més esperat de batejos i comunions però pel jovent la cosa és més metafòrica. Confit és el disc, també el darrer single publicat (que si l’escoltes queden engaxat al “confit, no és àcid ni speed” de la tonada) i és l’arma amb la qual el grup fa la passa llarga per pujar a la primera divisió de la música d’aires i fums jamaicans feta al país. Si amb un disc i quasi sense promo van arribar a fer una gira notòria, enguany amb el Confit, la potent ‘Propaganda pel fet’ assumint el management i la creixent requesta del gènere, l’èxit sembla una conseqüència bastant plausible d’assolir.

De Mataró i de l’Empordà

El grup es defineix a si mateix en una de les cançons del disc: “One from Empordà, two from Mataró: en qüestió de ritme tenim plug i connexió”. Serveixi el vers i l’aiguabarreig de llengües i codis lingüístics per entendre què fa especial aquest grup i la seva proposta. El tal Cookah P és un cantant que ha picat molta pedra (en sentit metafòric, direm) cantant a sound systems i es coneix l’ambient, el món i la musicalitat jamaicana en profunditat. Del reggae canònic al rocksteady, l’ska al dancehall, al que estira tot el que canta amb una veu nasal i un ritme espetegant propi d’aquest gènere. Ell és qui canta i els dos mataronins, en aquest cas, en “Dubmas selector” i en “Fité Selassie” hi posen la música, són els productors que se’n diu ara. Si s’hi afegeix un evident aire de venir a passar-ho bé i fer-ho passar bé (que són dos processos diferents de subjecte, que es retroalimenten si s’encerta) tindríem els ingredients enumerats per entendre el gust del disc i d’un grup del que se sentirà a parlar molt.

En certa manera ells canten ‘Confit’ però no estan ni al bateig ni a la comunió. Aquest disc és la confirmació.

El que es diu del disc

El millor que pot fer qui vulgui amarar-se de tot el que transmeten aquests tres elements és posar-se la seva música. Comprar el disc o escoltar-se’l a les plataformes. En la seva promoció, que seria d’on faríem copiar i enganxar si no haguéssim parat l’orella abans, es diu que tenen “un so del sXXI i una actitud festiva i efervescent que ens arriba com una alenada d’aire fresc ben necessària amb la que està caient”. 

La prosa també recalca d’en Cookah P ”que es passeja amb mestratge i flow exquisit per cadascun dels talls que li serveixen el seus guerrers rítmics. Cookah P a més s’ho canta fàcil i amb gantxo, trenant líriques festives, generacionals, àcides i sempre amb una fuetada de crítica social embolcallada amb humor i bonhomia” i del disc que està “pensat per ballar, executat amb el fervor, frescor i valentia que només el jovent té i que segurament es convertirà en clàssic de la discografia del grup i del gènere a les nostres contrades”.