La família, sigui com sigui

Després de l’èxit remarcable de ‘Poncia’ que pel gener va encetar l’actual cicle de la programació del Monumental, la segona proposta ha estat ‘Austràlia’, una peça escrita i dirigida per Israel Solà. Ell és fundador i director habitual dels muntatges de La Calòrica, una de les companyies que està més en voga dintre del panorama teatral català  i que acostuma a fer un ús intens de l’humor com a mètode per abordar qüestions lligades a problemes reals de la societat actual. 

A ‘Austràlia’ Solà s’ha estrenat com a autor i el seu text l’ha produït la Sala Flyhard, un espai de petit format situat al barri barceloní de la Bordeta que des del 2010 ha esdevingut una factoria constant d’obres de dramaturgs catalans contemporanis que després poden continuar el seu recorregut per d’altres teatres.

Discordances vitals

El que ‘Austràlia’ ens explica són les facècies de tres germanes. Tot comença quan la Laia, la mitjana, demana a l’Elena, la més jove, que li cedeixi un òvul per a poder quedar-se embarassada, ja que sembla ser l’única via amb possibilitats d’aconseguir-ho, després d’altres procediments fracassats. Com que la Laia viu al país que dona nom a l’espectacle, cap allà que van l’Elena i la germana gran, la Mercè, que s’entesta a acompanyar-la.

L’operació a què s’ha de sotmetre l’Elena per fer la donació de l’òvul requereix un tractament que s’allarga unes quantes setmanes i durant aquest període, per fer temps entre visita i visita a l’hospital, totes tres aprofiten per viatjar per la gran illa oceànica. Aquesta convivència temporal sobrevinguda serà una travessia per records i malentesos del passat que les farà aterrar en un present que contraposa les circumstàncies existencials de cadascuna. Entre discordances i retrets emergeixen desitjos, pors i frustracions en la manera de trampejar el dia a dia o en la d’acarar reptes vitals ben d’avui, des dels condicionants de la maternitat, la diversitat de models familiars o els límits ètics de la reproducció assistida convertida en negoci. 

Però com que el to d’humor és el que lubrica el desenvolupament dramàtic de la peça, al triple protagonisme femení li va bé el contrapunt del paper d’enze que juga l’Andy, el marit de la Laia. Només parla anglès i és l’esquer perfecte dels embulls lingüístics reduplicats que afegeixen comicitat a moltes situacions.

Resolució domèstica

En un espai escènic senzill i ben il·luminat, un parell de bancs serveixen per simular qualsevol dels indrets on s’anirà situant l’acció, que avança encadenant seqüències que són com flaixos.

Les tres actrius protagonistes, Meritxell Huertas, Carme Poll i Ester Cort, i l’home- estaquirot, Brian Lehame, estan bé en les interpretacions respectives, en la mesura que  s’acomoden al que l’obra es proposa. Amb recursos planers, recurrents i de recepció fàcil, vol oferir una història domèstica que apunta diversos temes d’actualitat amb algunes pinzellades suggeridores, però sense indici de més calat argumental. Perquè, al capdavall, la resolució implícita de l’equació és molt d’estar per casa: la família, sigui com sigui, és l’aixopluc més fiable.   

D’aquesta manera Israel Solà aconsegueix l’èxit de la seva ‘Austràlia’, bastint una comèdia sentimental i casolana.