Mataró va viure ahir el seu divendres de Carnestoltes més concorregut en molts anys… precisament en l’any en el que no hi havia actes oficials programats. No se sap què és causa i què conseqüència però el fet és que una gentada va sortir als carrers del Centre a veure i participar del que passava. Fora de programa, l’esperit del Carnestoltes popular va mostrar múscul.
Se sabia que passarien coses però a banda de l’èxit assegurat de la Portabardellada hi havia dues incògnites, dos misteris, L’un, què farien els Botargues que són la guàrdia reial d’en Pellofa i que havien anunciat que es mantindrien fidels a la cita consuetudinària del divendres. L’altre, què seria el pregó que havia convocat aquest grupgrup conegut com Nou CCC que demanava de ser davant de l’Ajuntament a quarts d’onze. Tres convocatòries, sumant-hi la del correbars, en una mateixa nit. I tot plegat a l’expectativa.
A l’hora de la veritat els dos misteris es van convertir en una accions simbòliques i contestatàries del fet que l’Ajuntament de Mataró hagi eliminat tot el divendres. No sortia a programa però la gent se’l va fer seu.
Els Botargues, fidels a la cita
Els Botargues van sortir en comitiva de la Presó, com si hi hagués el pregó convocat, com si haguessin de rebre en Pellofa. Amb to més greu que la gresca que desfermen i torxes van anar fins al davant de l’Ajuntament on van llegir una intervenció en la línia de com s’havien expressat setmanes enrere en un comunicat conjunt amb la Momerota.
L’estampa impactava, amb els Botargues arrenglerats davant l’Ajuntament. “I aquí estem, envoltats de silenci, quan ara mateix hauríem de sentir el soroll de la Festa”, van dir per passar a criticar “la tisorada com sempre a la cultura” i i criticar l’accent infantil que Cultura va dir que hauria de tenir la figura d’en Pellofa. Respecte el tomb de la figura també van ser contundents assegurant que “ els de l’AjuntaFems tenen por d’allò que els pugui dir en veu alta algú a qui no poden controlar? Au va, feu un bon pet tots plegats! Aquesta festa descafeïnada no es mereix el nom de Carnestoltes, sort dels Portafardells!”.
El no-Pellofa omple a vessar la Peixateria
Els Botargues van fer cap a casona però al cap d’una estona hi havia la convocatòria d’aquest Nou CCC. I certament a les 22.30h al davant de l’Ajuntament hi havia moltíssima més gent que en cap pregó de Carnestoltes dels darrers anys. Una comparsa feia de les seves al davant de la Casa Gran i amb una momeroteta de nyigui-nyogui escopint espurnes, la banda dels Escura-cassoles i les ganes de veure què passaria es va fer corrua fins a la plaça de la Peixateria. En el divendres apòcrif dels simbolismes, el pregó fora de programa es faria al lloc on se simbolitza, el Dimecres de Cendra, precisament el final de la festa.
La Peixateria era plena, costava d’entrar-hi. I allà hi va aparèixer un autoanomenat no-Pellofa que va fer el discurs com si el fos. I no s’hi va estar pas per poc.
Es va presentar assegurant que “D'en Pellofa sóc la irreverència i els collons se m’han inflat veient com la seva herència l'Ajuntament s’ha carregat” i que “m’han dit que hi ha censura, que el Pellofa de Mataró avui, com en dictadura, no podrà fer el seu pregó” i després de repartir crítiques a tort i a dret va acabar amb un clam explícit: “Desperta, Mataró! Fora sociates de l’Ajuntament: volem el Pellofa més cabró” i no, van dir anticipant-se al Pellofa que ha d’aparèixer a la Rua “això que ens han fotut sense crítica ni sense res que més que un Rei sembla vingut de la família del Super 3”.
La Portabardellada sempre triomfa
Al costat de les dues excepcionalitats del dia, les postres van ser les de sempre: la Portabardellada. A l’hora convinguda i amb la fidelitat assedegada dels seus habituals, els Portafardells van comparèixer i van iniciar el seu recorregut plaça a plaça, ballada a ballada, versot a versot. A la Peixateria sempre el fundacional i descriptiu, després els de l’any. Crítica habitual a l’Ajuntament (pel Carnestoltes, per la Teixidora) i un cabal de molta gent que col·lapsava literalment cada bar col·laborador.
I la Portabardellada també és la gent, majoritàriament disfressada amb motius d’allò més variats. El concurs de disfresses el van guanyar uns que es feien passar per l’empresa de seguretat que l’Ajuntament contracta per a tot. Eren impagables.
A quarts de tres s’ha acabat el sarau. Amb els valents anant a prosseguir la festa i la gran majoria recollint per a l’endemà. El Centre de Mataró, en l’any que l’Ajuntament havia buidat el divendres, ha estat ple durant hores. Les ganes de gresca no depenen del programa.
Comentaris (1)