Pau Riba ha mort aquest diumenge als 73 anys víctima d'un càncer de pàncrees que li van diagnosticar fa pocs mesos i que ell mateix va fer públic. Músic, poeta i escriptor, és autor d'una vintena de discos d'entre els quals 'Dioptria' (1971), considerat la primera referència del rock en català i el millor àlbum del segle XX en aquesta llengua. Riba, maresmenc d'adopció després de més de 40 anys vivint a Tiana, un lloc que sempre va definir com un punt intermig entre Barcelona i poder estar envoltat de natura.
El cantant ha mort després d'una llarga carrera com a músic i amb incursions en el món literari, sempre com un vers lliure dins de l'escena cultural. Hippy confés, Riba va viure uns anys a Formentera abans d'instal·lar-se a Barcelona i fundar, a finals dels anys 60, el Grup de Folk. Poc abans, els Setze Jutges -d'Espinàs, Serrat o Maria del Mar Bonet- no l'havien acceptat com a part del 'grup' en considerar que no hi havia prou coincidència estilística.
Tot i el seu perfil alternatiu, Pau Riba ha estat un nom propi en l'ecosistema cultural català, amb reconeixement popular i presència sovintejada –i col·laboracions- als mitjans de comunicació. Va fer alguna incursió en el món de la interpretació principalment als anys 80 i 90, i va dirigir dos espais culturals a TV3 i el Canal 33.
L'artista va tenir bona afinitat amb artistes de la seva generació i posteriors com Pascal Comelade i Albert Pla, amb els quals va col·laborar en diverses ocasions. També va col·laborar en els inicis del grup de dos dels seus cinc fills, Pauet i Caïm (Pastora). L'aliança amb els gironins 'Orquesra Fireluche –un conjunt instrumental amb instruments de joguina- ha estat clau en els últims anys de la seva vida, tal com havia explicat ell més d'una vegada. Amb ells va publicar dos àlbums, el darrer dels quals aquest mateix 2022, i seguia actuant-hi fins fa pocs dies.
Escriptura
Net de Carles Riba i Caterina Arderiu –per part paterna-, Riba també va cultivar l'escriptura. En concret és autor d'una quinzena de títols, entre els quals diversos poemaris la novel·la 'Ena' (Quaderns Crema, 1987), alguns reculls d'articles, assaigs i, els dos darrers, un sentit homenatge a la seva mare -'Sa meu mare' (Ara Llibres, 2014)- i la seva visió sobre el cosmos a 'Història de l'univers' (Males Herbes, 2021). De fet, Riba tenia a punt un altre llibre sobre la història de la música del segle XX, "és a dir, sobre l'electrònica", tal com n'havia parlat en una ocasió.
Comentaris