“Pintar suposa originar la vida, establir un ordre en l'espai en què es veu representat”

Aleix Prats Perelló és el protagonista de l’exposició del mes de febrer a Espai Capgròs amb ‘Ultramar’. Aquesta mostra es podrà veure del 27 de gener al 23 de febrer en aquesta sala patrocinada per Clínica Badia d’Oftalmologia. Prats atén a Capgròs per contextualitzar una exposició i una obra caracteritzada pel domini i el protagonisme del color blau.

Per qui no et conegui: qui és l'Aleix Prats i com arriba a Espai Capgròs?

Escau que em presenti com un pintor, amant de la llum i el color. Però més enllà de les meves paraules, tot allò que m’inquieta i m’apassiona i en definitiva em defineix ho trobareu més ben representat en la meva pintura. Resulta un privilegi poder posar en pràctica i representar de forma alliberada qüestions que s’escapen a les paraules i només es poden entendre a través d’estimar allò que veiem o imaginem. Deixant de banda les declaracions d’amor, m’identifico com un habitant d’un micropoble de la comarca del Priorat (Tarragona), La Bisbal de Falset; amb tots els avantatges i inconvenients que suposa viure en la quietud del medi rural, però que sens dubte em facilita una constant fascinació per la natura. Tot i això, ja fa anys que he emprès una incursió en el medi urbà, des de les ciutat de Lleida a Barcelona per emprendre una extensa formació acadèmica com a modelador 3D, il·lustrador i actualment com a pintor a la Facultat de Belles Arts.

Arribo a l’Espai Capgròs després de ser convidat l'exposició Patrimoni a Ca l’Antiga (El Masnou), on conec al Pere Pascual, crític d’art mataroní, que em convida a participar en aquesta captivadora iniciativa d’exposar a l’Espai Capgròs.

Quines exposicions destacaries que hagis participat anteriorment?

Les exposicions que destacaria en que he participat amb anterioritat, són les més recents. Resulten les més representatives d’un pintor en constant formació i evolució. Entre elles destaco l’exposició col·lectiva amb el Círculo Nueva Pintura a La Puntual (Sant Cugat), que vaig compartir amb companys professors i la meva actual parella i futura convidada a l’Espai Capgròs, sense ella dubto que estigués exposant aquí ara mateix.

Com descriuries el teu estil? Tens influències o artistes amb els que t'emmirallis?

És difícil d’encaixar la meva pintura en un estil ja que rebo influències de multiplicitat d’artistes, camps interdisciplinaris com la música, la literatura de ciència ficció o la ciència mateixa, i gran varietat d’estils pictòrics que es situen entre l’abstracció i la figuració. Però és probable que el que més s’hi aproximi és el Surrealisme Abstracte, partint de grans mestres com Max Ernst, Paul Klee, Miró, Kandinsky, Joaquim Mir, Joan Ponç o Leonora Carrington, entre d’altres.                                                    

Com has plantejat aquesta exposició?

L'exposició la titulo “Ultramar”. Ultramar mot llatí que significa més enllà del mar. Una selecció de pintures on el blau n’és el caldo fèrtil. Un color que poc a poc a anat prenent protagonisme en la meva pintura. Tot fent referencia al pigment blau ultramar, a la seva profunditat i valor simbòlic al llarg de la història de l’art, i a la seva important presència als ecosistemes marins i més enllà d’aquests. Un intent de relacionar allò que capten els ulls i allò que la imaginació tracta de definir.

Pintar suposa originar la vida. Establir un ordre en l'espai en què es veu representat. Tant la pintura, el foc, el cosmos o aquest text mateix són una prova d'un sistema d'organització que augmenta el caràcter caòtic de l'univers. I això no fa més que anar en augment, fins al punt que tot aquest caos esdevingui en equilibri i per tant perdi tot l'interès. Em captiva acostar-me a la meva pintura a través d'aquestes consideracions. Estableix un vincle racional, el que contrasta amb el mar eteri, vaporós i ambivalent en el que sovint es veu submergida la meva obra.

Com és el teu procés creatiu? Què hi ha de tu darrere de cadascuna?

Parteixo del buit en cada obra. Aboco traços, taques i caos de forma indiscriminada. Intento gestionar el vèrtic provocat per la infinitud de possibilitats en cada quadre. Sovint a través d’un element que justifica tota la obra. Un eix que exerceix una força gravitacional que permet l’órbita de volums, llums i ombres. En ocasions aquest element suposa la substància, el caldo on naveguen cada una de les decisions preses. El mar fèrtil que dicta les lleis d'un nou món.

Soc una víctima més de la inabordable ritme de la contemporaneïtat, dels meus vicis, manies, temperament; de la il·lusió de navegar entre un mar de possibilitats, sentir-me original i talentós... En ocasions, per reunir tot allò que m'envolta i em fa feliç; en altres, per fer-me tocar de peus a terra, ajudar-me a ser una mica més humà.

La meva pintura parteix de la naturalesa però poc a poc en crea una de nova. Amb la seva pròpia lògica i ecosistema.  Un ecosistema de gestualitats, posteriors al moviment, impuls de la intenció. Palpitacions que configuren realitats interiors, predecessores de tot objecte o forma.

Què t'agradaria que experimenti la gent que et vegi i et conegui gràcies a aquesta exposició?

Sovint sento que l'activitat pictòrica es veu desbancada per certes qualitats del nostre entorn. Interaccions, composicions, superposicions, etc. que generen una bellesa totalment imprevista i més rica del que les persones podem representar. Però llavors penso que això és més aviat al contrari, la meva responsabilitat com a pintor/artista es transportar aquesta experiència a la meva obra per tal de dignificar allò que considero que li dona sentit a la vida i establir vincles entre aquells que ens captiva una mateixa mirada al món. Una mirada d’amor cap a la natura; punt de partida cap a la imaginació i la fantasia.