Les Santrash: un fenomen cada cop més gran

És probable que si llegeixes aquest reportatge i tens a partir de certa edat cap amunt, puguis arribar a no entendre pràcticament res del que s’intentarà descriure-hi. Ens pensem que de Les Santes en coneixem tots els detalls, tots els ingredients de la recepta, tots els secrets però, ai las, resulta que com ha passat sempre el jovent intenta fer la seva pròpia passa. Molt abans que es posés de moda l’adjectiu ‘disruptiu’, fa 11 anys, va néixer en un garatge una festa alternativa, fora de programa i de cotilles lògiques, que la darrera dècada ha enriquit el panorama artístic local sense que aquest ni altres mitjans li hagi fet cas. I amb la majoria de ciutat que no en sap ni ase ni bèstia. Aquesta és la història de les Santrash, la festa que enguany i per primera vegada, es farà a l’aire lliure. 

No és fàcil descriure les Santrash ni acabar d’entendre de què van o en què consisteixen, però alhora com a moviment té una mena de magnetisme que enganxa, que crida, que absorbeix. Les Santrash van néixer un 26 de juliol de fa 11 anys com una festa d’amics en un garatge. L’Steve Jobs va iniciar l’imperi on saparquen els cotxes, però a Mataró la cosa no va anar de màquines sinó d’una farra. 

D’una bogeria de joventut que ja el primer any va acabar amb la Policia Local trucant a la porta i preguntant-se què hi passava allà dins. Què coi era tot allò i què hi feia tanta gent entaforada, amb el volum alt i entre músiques estranyes i un to humorístic que sempre s’ha mantingut. De fa 11 anys podem fer el salt a l’actualitat. 

Què són les Santrash?

Molts dels grans segueixen sense saber què coi són les Santrash però en canvi hi ha tot de jovent que les coneix, que les segueix per Instagram, que les espera. Fora del programa hi ha un dels seus grans al·licients quan arriba la Festa Major.

L’Oriol i en Genís són dos dels 11 membres del grup que tiren endavant des de fa més d’una dècada una festa que sense aparèixer al radar oficial ha vist desfilar milers de persones i ha programat desenes i desenes de grups i artistes. Gent que canta, gent que pinta, gent que fa teatre, humor o el que sigui. Descriure les Santrash és un exercici curiós. “Un poti pot genial on pots trobar el mateix que quan mires en una brossa i hi ha des d’una cadena d’or a l’embolcall d’un preservatiu. És un espai per a tot tipus de música on passen coses estranyes, on es toquen moltes disciplines i tot va embolcallat d’humor”, arriben a perpetrar com a definició. El que és evident és les Santrash ofereixen quelcom que a Mataró no existeix i que fa falta. I es pot dir que la broma d’una amics “que ens ho podíem permetre” (tenen clar) s’ha allargat en el temps. Aquest 26 de juliol als Jardins de l’Escorxador es viurà la primera edició a l’aire lliure. Després de migrar del 26 al 29 tornen al dia original i després de passar pel citat garatge, pel Casal, pel local de Capgrossos o per Can Fugarolas arriba el moment d’un espai de ciutat. Que a ningú li estranyi si el proper divendres 26 els Jardins de l’Escorxador s’omplen.

D’aquella primera festa en un garatge a les següents van anar passant coses, de la mateixa manera que de la cinquantena d’assistents originaris es va passar a un ‘sold out’ absolut les darreres edicions. Com si fos un airbag que es dispara a deshora, el fenomen Santrash s’ha anat inflant amb diferents punts d’inflexió. Cap de tan paradigmàtic com el fet que aquesta festa alternativa és l’ecosistema on va començar a brollar un grup que és bastant conegudet: The Tyets. 

La primera cançó i el primer concert d’aquell duet va ser a les Santrash i es deia exactament de la mateixa manera. Ja llavors van començar a arrossegar i en cada edició des d’aquella vegada la taca d’oli es va anar estenent. Avui en dia i mentre el gran públic ho desconeix, els que promouen Les Santrash reben desenes de propostes de grups que hi volen ser i ells configuren un cartell intens, procuren fer pujar dalt de l’escenari al màxim i més variat de propostes i veuen com la seva proposta arrela entre un públic jove que veu com allò que potser els tira més -per to, per generació, per actitud- no té cabuda en la programació oficial de la Festa Major.

Les Santrash formen part d’aquesta mena de contracultura de Santes, si parlem d’aquestes dates o de Mataró si ens mirem tot l’any. D’aquest situar-se al marge, per ser proclius a fer el que bonament vulguis. I tot i que ja han tingut els primers filtrejos amb l’Ajuntament -i compten amb el suport de Joventut, com a entitat que són, però no de Cultura- de moment es volen mantenir fora de programa. Com la Cursa a Pèl o d’altres tradicions i actes arrelats i no reconeguts. Les Santrash es financien amb la barra i funcionen com a entitat que promou aquesta festa i alguna altra al llarg de l’any. Aquest any els van trucar perquè assumissin l’alternativa a la Ruixada al Parc Central. Van dir que no. Que ells volien fer les Santrash i és el que faran.

Però què fan?

Les Santrash com a grup i com a fenomen és procliu a perdre’s, en l’humor, en el meme o en la filosofada però a l’hora de la veritat no deixen de ser uns promotors d’una festa de bell nou d’un any per l’altre que combina una quinzena d’actuacions seguides. Les d’aquest any són les més ambicioses no només per fer-se a l’aire lliure i per a més gent, també perquè es proposen ser el mascaró de proa de tota una escena a nivell local. “Com sempre hi haurà grups de per aquí, grups coneguts amagats i una proposta artística molt heterogènia en disciplines. No pararan de passar coses i veiem com som els primers de programar a gent de Mataró aquí per Festa Major”, diuen. Les propostes van des del Gregotecno de Marc Vilajuana als Pacha Musta, grups com Lamental, presència del propi Mohamed L’Ghacham, l’ahbitual dosi d’en Pesseta, espectacles visuals o la primera vegada a la capital del Maresme d’Iluro b2b, un fenomen amb milions de reproduccions.

“És que a Mataró si rasques hi ha molta gent amb talent i ganes de fer coses i sense espai ni projecció és com si no existissin. Les Santrash han de servir juntament amb altres mogudes per fer que la ciutat deixi d’estar d’esquenes a tota aquesta gent i tota aquesta creació”, raonen. I és per això que tenen un pla.

LA PROGRAMACIÓ

La festa es farà als Jardins de l’Escorxador el 26 de juliol a partir de les 19h i comptarà amb una programació molt variada.

•  Kler
•  Gladiator
•  Paula Coca
•  Dissabte Kalp
•  Scenio
•  Lamental
•  Pacha Musta
•  Marina Campos
•  Gusset
•  Gregotechno
•  Ypnosi
•  Iluro b2b
•  Dj Paella

Un to i un llenguatge propis

Si algú que no coneix les Santrash en comença a saber a través de les xarxes és probable que no entegui massa res. Arriben a escriure i parlar amb un llenguatge curiós plens de jotes i xeixs… quelcom realment difícil de seguir. Funcionen a cop de meme, només fan que bromes i seria fàcil prendre’ls per ximplets. “No sabem ben bé d’on ve aquesta manera de parlar i aquest llenguatge, el que és clar és que seguim sent un grup d’amics i que intentem ser transparents de manera que tot deriva i al final escrius d’una manera sense saber-ne el per què però la gent t’identifica per la mofa que fas”, raonen els seus impulsors. Exemple del seu to, el cartell d’aquest any. Una bèstia aixafant la Torre Barceló. Les Santrash com a fera derruint el símbol de la Mataró oficialista.

L’exit de Santrash és ’indicador del que segurament falta a la ciutat. “Hi ha molta gent que fa moltes coses a Mataró i que saben que l’Ajuntament que programa en base a catxets i propostes d’agències mai no els programarà. Nosaltres fem una programació on aquest teixit pot entrar i per això agrada i tira. Potser l’ideal seria que això fos un acte oficial però no tenim clar que això no ens fes perdre la llibertat, que és el millor que tenim. Si mai no som com hem estat no serem les Santrash i nosaltres som quatre colegues que ens estem fent els guais des del privilegi de poder-ho fer”, diuen. Parlen estrany però raonen amb clarividència, els nanos.

L'operació Iaia Anita, a mig termini

A Mataró tothom té clar què va ser la Iaia Anita. Amb aquest nom es coneixia el forn on treballava una assassina fa anys, un cas mediàtic i mediatitzat. Doncs precisament amb aquest nom s’han batejat (coses de l’humor) l’entesa entre diferents entitats i grups que al llarg de l’any es poden trobar en situacions similars. És encara una mena d’entesa sense formalismes, però sota el paraigües de Iaia Anita hi volen establir col·laboracions algunes de les mogudes d’arrel popular més importants del calendari mataroní. S’hi miren d’entendre les pròpies Santrash amb l’Oca, el Ball de Carnestoltes, les festes alternatives de Molins, l’associació Marrinxa o el Vermutech.

És un camí que comença però els impulsors de les Santrash tenen ganes que “realment hi hagi una programació al llarg de l’any fidel a com és la ciutat i no que sigui el reflex d’una generació que no és la nostra i que sempre és exactament igual”. Hi ha un punt d’incontinència i rebel·lia que, a nivell d’agitació cultural, sempre és benvinguda. La Iaia Anita potser serà una plataforma, potser un grup, o un punt de trobada. El Mataró Off (fora de programa, fora de beneplàcits, fora de favors) s’activa i es tenen ganes de moure les plaques tectòniques de la cultura. I el terratrèmol Santrash ja fa temps que belluga com a fenomen.