La torre de 9 més emotiva de totes

Els Capgrossos de Mataró no oblidaran mai el 29 d’octubre del 2023, el dia que van anar a Girona, es van guanyar intentar la torre de 9 després de dues rondes i quan la van plantar van tocar el cel descarregant-la. 5 anys després de l’última, aquesta torre és ben diferent que les 11 fetes abans. Va ser la més emotiva de totes perquè tenia dedicatòria clara. Crits, llàgrimes, mans al cel. Tot va explotar prop de les dues de la tarda a la plaça del Vi. Tot duia enlaire, amunt. Tot remetia a l’Herre. I a en Ferran, i a la Marta. I a tots els Capgrossos que s’enyoren encara més aquests dies que la camisa no tanca de tan fort que batega el cor.

Dels Capgrossos i la seva capacitat de reinventar-se, d’ensortir-se’n, d’assumir l’inassumible i de seguir caminant més val no escriure’n gaire perquè no hi ha paraules a l’alçada del que són i fan. La colla, garrotada a garrotada, es recupera i encara estabornida i farta de l’infortuni hi torna, hi torna, hi torna. A Girona, sense esperar a Vilafranca, aprofitant els seus cordons, l’ajuda de les altres colles, el silenci còmplice d’una plaça genial i l’empenta de tants i tants sentiments va arribar la torre de 9. La que per Les Santes va ensenyar la pota. La clau que obre el cel de gamma extra a la colla. El castell de la perfecció estètica que s’enfila esbelta i portentosa molt amunt. La que plasma que això va de tothom i requereix excel·lència des de l’anxaneta fins al darrer cordó de la pìnya.

💙 El que hem viscut amb aquest castell a la Plaça del Vi a Girona ha sigut emocionant ❤️‍🩹

Així han descarregat els @capgrossos el seu 𝟐𝐝𝟗𝐟𝐦 👇🏽#castellsenxarxa #castells #castellers pic.twitter.com/KUBfRsdhSj

— Castells en Xarxa (@CastellsEnXarxa) October 29, 2023

Amb dedicatòria

La torre de 9 és màgica perquè és ràpida quan sonen gralles però es fa pregar en el muntatge. La concentració dels Capgrossos ahir era total i absoluta. El cap de colla, Víctor Payerol, havia arengat la pinya a fer-ho bé. “Fem-ho per ella (l’Herre) i per tots els que hi ha allà dalt”, va dir. I a partir de llavors no va començar un castell, va començar un homenatge. Un acte d’amor col·lectiu. I, per tant, va anar bé.

Havia de ser a Girona. L’assaig de divendres havia donat bones vibracions i la Plaça del Vi, en la diada de les Fires de Sant Narcís, és un jardinet on neixen flors a cada instant. Les tres colles s’ajuden i l’entorn propicia ambició. Dins de l'edifici de l’Ajuntament de Girona s’hi amaga un teatre preciós però la història que acaba bé, escènicament perfecta, ahir va ser a fora a la plaça. Els Capgrossos abans havien brodat tant el 3 de 9 com el 4 de 9 folrats. Un escàndol, dues estampes, molt de múscul. I a la tercera venia la torre. Havia de ser a Girona.

El sostre de la colla és que els manca gent regularment i, per tant, pinyes com la que requereix la torre de 9 són més difícils de trobar que bolets al bosc quan no plou. Però se sabia que, de tronc i canalla, l’estructura de la torre era òptima. Per allà no fallaria. A l’hora de la veritat, conscients de la bala única que hi havia per disparar, les tres bases (pinya, folre, manilles)  van mostrar un alt nivell de compromís amb l’èxit. Tot i les moltes novetats i que a dins de la caldera es va patir, de fora quasi que no ho va semblar. La carregada va ser ràpida i la descarregada, conseqüent. Van patir sobretot una banda del folre i les manilles però hi va haver ofici, sentiment i convicció per tornar-la a fer. La seqüència té tot el mèrit d’aquest món, va acabar bé i les emocions es van desfermar. Castellerament, la torre de 9 va ser un exercici de sinceritat.

Després de la torre  tot van ser abraçades, petons, crits i plors. La festa va ser llarga. El cel és blau i hi brillen les estrelles capgrosses.