I tota Europa va cantar i va ser feliç gràcies a Peret

Aquest 6 d’abril es compleix mig segle d’una efemèride europea amb protagonisme local, 50 anys exactes del dia que més gent va estar pendent d’un mataroní. El 6 d’abril del 1974 el mataroní Pere Pubill Calaf va participar com a representant d’Espanya al popular Festival d’Eurovisió. Va cantar-hi (tocant la guitarra amb el seu ventilador i amb els seus palmeros) una de les seves cançons més mítiques, ‘Canta y sé feliz’ igual de vitalista que d’encomanadissa. Va quedar classificat en novena posició. La victòria va ser per Suècia, per  a uns tals Abba i el seu himne generacional ‘Waterloo’.

Peret, forçat a participar-hi, va quedar novè el dia del Waterloo d’Abba

Tot i que pugui ser, juntament amb la seva aparició a les cerimònies dels Jocs Olímpics de Barcelona 92, el cop que més gent arreu del món va veure’l a ell i a la rumba de la que n’era el Rei, el propi Peret va explicar anys després que el d’Eurovisió no havia estat precisament el seu episodi biogràfic preferit. Ens hem de situar en l’Espanya del 1974, penútlim any de vida de Franco. L’any de l’execució de Salvador Puig Antich, que torna a situar a l’ull de la crítica europea i mundial la dictadura feixista que governa el Caudillo mentre a la veïna Portugal, només dues setmanes després d’Eurovisió, els clavells simbolitzen la revolta democràtica.

El context és important perquè Peret acaba anant a Eurovisió forçat i mig a contracor. El règim l’escull i l’apreta quan el rumbero vol esquivar el compromís. Les autoritats juguen la carta de la mili que no ha fet: Peret representarà Ràdio Televisió Espanyola a Brighton tant si vol com si no vol. 

Peret Reyes, Joanet Calabuch, Toni Valentí, juntament amb la Selva i la Payoya l’acompanyen a escena a ell i a la guitarra. A aquella època la música s’interpretava en directe, no com ara. Peret, del que circulen reportatges ple divertits d’aquells dies a Brighton, imnnova amb un micròfon al pit, on brilla una corbata cridanera. D’aquella interpretació se n’ha parlat molt. Automàticament ‘Canta i sé feliz’ va esdevenir un èxit d’aquells anys i acabaria sent per sempre una de les seves cançons més estimades. Una anècdota menys coneguda és que va ser precisament aquell dia, a Eurovisió, que Peret va lluir per primera vegada a la seva vida un perruquí. 

Peret, víctima d'un boicot?

Dècades més tard, el 2009, Peret va explicar a EFE que creia que l’execució de Puig Antich havia influït en què moltes delegacions “boicotegessin” Espanya. “No vull dir que ABBA no guanyés justament, perquè ho va fer. Portaven un estil molt nou i un aspecte molt modern, però a mi em va perjudicar el clima polític del moment. En aquell moment ni tan sols em veia amb ganes de participar en això”, opinava el cantant.

Amb placa però sense carrer

La seva carrera va continuar brillant amb una sèrie d’èxits que van consolidar la seva posició com a Rei de la Rumba. A Mataró hi té una placa al carrer de la Palma però encara cap nom de carrer o equipament. Un oblit per a tota una llegenda, el mataroní més universal de tots, nascut als corrals i que descansa també eternament a la capital del Maresme de la que sempre es va sentir part.

Peret va ser el gran popularitzador d’una rumba catalana que va néixer, segons  cantava el Gato Pérez en la seva cèlebre ‘El Ventilador’ amb “cuatro modernos y dos viejos sabrosones”, que “juntaron rumba y flamenco y le dieron nuevo sabor al ritmo de los gitanos del Somorrostro hasta Mataró”.  

I un dia d’abril del 1974 va arribar a Eurovisió. No va guanyar però el missatge d’un capgròs elegant, únic i persuasiu va calar per a sempre més: siguem feliços.