El repte: fer de Mataró una ciutat més saludable

La salut no és tan sols qüestió d’anar al metge. No es pot circumscriure només a equipaments sanitaris, a atenció mèdica, a fer front a les malalties i dolències quan aquestes ja han aparegut. És una qüestió que cal afrontar de manera global, anant molt més enllà de l’atenció sanitària, i analitzant qüestions com la mobilitat, l’urbanisme, la contaminació, els hàbits de vida o les facilitats i el tracte que donem a persones grans, infants i altres col·lectius vulnerables. Una qüestió cabdal que, com a tal, protagonitza el primer debat obert amb la ciutadania dins del Mataró Agenda Urbana 2030, un procés de reflexió compartida sobre el futur ciutadà impulsat per l’Ajuntament que s’està duent a terme a la capital del Maresme

El primer debat de Mataró Agenda 2030 se centra en els reptes de la ciutat en matèria de salut

El debat tindrà lloc el proper dimarts, dia 31 de maig, amb el títol “La salut més enllà de l’atenció sanitària. Els reptes de Mataró amb horitzó 2030”. En aquesta jornada s’abordaran les diferents polítiques públiques en la salut de la població i els reptes de Mataró en aquest àmbit per a la propera dècada, amb projectes clau com ara el CareCityLab que s’està construint al sector del Rengle. La conducció del debat a càrrec de la comissionada d’aquesta àrea, Carolyn Daher, coordinadora de la Iniciativa de planificació urbana Medi ambient i Salut de ISGloblal. També hi participaran Emili Burdoy, Director d’Atenció Primària del Consorci Sanitari del Maresme; Helena Díaz, Treballadora Social del CAP Rocafonda; i Josep Lluís de Peray, Consultor de Amb Salut, encarregat de l’elaboració del Pla Local de Salut. Un acte on tothom hi pot participar i que tindrà lloc a les 18h al nou Espai Mataró Connecta, a la plaça de la Muralla 21.

Un procés de reflexió compartida

El debat de dimarts vinent s’emmarca en el projecte ‘Mataró Agenda Urbana 2030’, que té com a objectiu detectar i establir quins són els principals reptes als que la ciutat ha de donar resposta de cara al futur a mig i llarg termini. En un moment de canvis i innovacions constants, i amb crisis com la Covid, la guerra d’Ucraïna, el canvi climàtic i l’augment dels preus de l’energia i de les matèries primeres, és necessari establir un anàlisi profund i global, de cara a concretar estratègies i missions per afrontar un futur ple de reptes i incerteses per a ciutats com Mataró.

‘Mataró Agenda Urbana 2030’ es presenta com un procés de reflexió compartida orientat a la innovació i a l’aprenentatge, que compta amb experts en cada una de les matèries que s’aborden. Aquestes s’alinien amb els principals reptes de futur de la ciutat:  Ciutat Inclusiva; Ciutat Intel·ligent i Connectada; Ciutat Resilient; Ciutat Saludable i Ecològica i Ciutat Pròspera. Per cadascuna de les dimensions definides s’han realitzat, durant els mesos d’abril i maig, fòrums amb els 5 comissionats i amb la participació d’una cinquantena de persones expertes en els diferents àmbits de treball i que tenen vinculació amb la ciutat de Mataró.

Les reflexions sorgides es poden consultar al web www.decidimmataro.cat

D’aquests fòrums han sorgit diferents reptes amb l’objectiu de definir quina ciutat volem amb la mirada posada a l’horitzó 2030. Aquestes reflexions es poden consultar al web www.decidimmataro.cat on també es poden fer aportacions perquè tot es pugui incorporar en el Pla d’Acció de Mataró Agenda Urbana 2030. La clau és ara comptar amb les aportacions de la ciutadania; els mataronins i mataronines les poden fer a través del mateix web, o bé participant directament als debats sobre els temes específics, el primer dels quals tindrà lloc aquest 31 de maig. Els propers debats se celebraran durant els mesos de juny i juliol.

Carolyn Daher és la comissionada de l’àrea de Ciutat Saludable del projecte Mataró Agenda Urbana 2030. Un càrrec idoni per a ella, ja que està considerada un referent a nivell internacional en l’àmbit de la salut pública. Coordinadora de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut a l’institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), amb títols universitaris en mediambientals, Salut Pública i Intervenció Psicosocial, , Daher és experta en analitzar com el disseny urbà pot afectar la salut de la població.

Quin impacte tenen els models urbans en la salut de les persones que hi viuen?

Les ciutats son els sistemes més complexos que tenim i cal gestionar-les de manera holística i transversal. Sobretot pel que fa a la salut dels seus veïns i veïnes: segons l’OMS, el 70% de les malalties cròniques venen provocades per factors externs a la genètica de les persones, és a dir, que tenen origen en el seu context social, laboral, econòmic, educatiu... Hem d’entendre que intervenir en els models urbans pot ser una intervenció en matèria de salut pública molt potent. Si aconseguim que els nostres ciutadans tinguin hàbits de vida més saludables i visquin en entorns menys contaminats, estem prevenint l’aparició de tota mena de malalties. Si ens ho mirem en termes purament econòmics també és clau, ja que ens estalviaríem moltíssima despesa pública en el tractament de patologies evitables.

“Els veïns no han de fer un sacrifici per adquirir hàbits saludables; el propi entorn urbà els ho ha de propiciar com l’opció més accessible i lògica”

Vostè defensa que el model d’espai públic urbà és molt disfuncional.

No podem viure així, no ens ho podem permetre, ni per economia ni per qualitat de vida. La majoria de l’espai urbà està ocupat avui pels vehicles privats. Asfalt, carreteres, pàrquings, contaminació de l’aire, soroll, manca d’espais verds, temperatures massa elevades, barreres urbanes per als vianants... És un model distorsionat, que ens condiciona totalment, i que no és ni democràtic, perquè els conductors no són pas la majoria de la població. Sacrifiquem els béns comuns pels interessos d’uns pocs.

Qui té la responsabilitat de canviar el model actual?

El que no és viable és exigir al ciutadà que dugui tot el pes del canvi. El discurs segueix sent massa individualista, es reclama a cada persona que modifiqui els seus hàbits alimentaris, que faci més exercici, que deixi el cotxe a casa... I clar que és necessari, però per a moltes persones canviar aquests hàbits resulta massa costós i gens sostenible. És molt més eficaç i lògic que sigui l’administració qui transformi l’entorn dels veïns, que els faciliti fer aquests canvis. És injust reclamar als ciutadans que mengin més sa quan no poden trobar menjar sa al seu voltant. Les ciutats pròsperes d’avui són aquelles on els veïns i veïnes no han de fer un sacrifici per adquirir hàbits saludables, sinó que el propi entorn els propicia que l’opció més saludable i de major qualitat de vida sigui la més accessible i lògica per a ells. Per dir-ho d’una altra manera, a Copenhaguen tothom va en bici perquè els resulta el model de transport més ràpid, segur i econòmic, no perquè tothom sigui conscient que cal reduir l’emissió de diòxid de carboni.

“La majoria de l’espai urbà està ocupat avui pels vehicles privats. És un model distorsionat que no pot seguir així”

Per què hi ha canvis que generen tant de rebuig entre la ciutadania, com ara les limitacions als vehicles privats?

És molt difícil estimular els ciutadans a deixar d’utilitzar el cotxe, perquè es concep com un dret adquirit i molt arrelat; si no poden utilitzar-lo quan i com vulguin, se senten atacats, privats de la seva llibertat. La clau és combinar incentius i desincentius, fer més complicat poder anar en cotxe a tot arreu i aparcar on sigui, però també oferir una alternativa que sigui millor, que comporti que el vehicle privat sigui una opció menys eficaç i agradable. Però aquesta alternativa ha de ser real, no pots exigir a la gent que agafi el tren o l’autobús si no hi ha prou freqüències, o la bici sense carrils específics que siguin segurs. Cada cop que es prioritzen carrers o zones per a vianants, o es limita el pas dels cotxes, sembla que hagi de ser una catàstrofe, però després els suposats danys mai es produeixen. Va passar el mateix amb la prohibició de fumar a interiors, s’havia d’acabar el món i avui en dia, un cop comprovadíssims els beneficis per a tothom, seria impensable tornar a enrere. La situació és molt similar amb els cotxes, es tracta d’una qüestió de salut pública.

“Mataró s’ha marcat com a objectiu ser una ciutat cuidadora, però per assolir-ho ha de ser més equitativa”

Aquest rebuig comporta que els ajuntaments i altres administracions s’ho pensin dues vegades abans d’aplicar aquests canvis tan necessaris.

La gent no vol canviar els seus hàbits i és legítim, però no podem seguir així. Les administracions han de ser valentes, i han d’entendre que transformant l’espai públic i el model de ciutat poden aconseguir uns beneficis en matèria social, de salut i d’economia molt grans. És una oportunitat única. Però els ajuntaments no poden fer-ho sols, s’han d’alinear els esforços amb la Generalitat i la resta d’administracions. Tampoc és fàcil per als consistoris fer actuacions tan rellevants i que generen tanta controvèrsia en un moment històric de massa polarització política, de desinformació, on primen els interessos electoralistes i les visions a massa curt termini. A un alcalde com el de Mataró li diria que, davant de polèmiques com les de l’anella ciclista, sortís a la palestra a defensar que està implementant projectes com aquests per la salut de les persones. Que, com a alcalde, és el responsable de l’espai públic i que aquest ha de ser beneficiós per a la salut comunitària, no pas perjudicial.

“És molt difícil estimular els ciutadans a deixar d’utilitzar el cotxe, perquè es concep com un dret adquirit i molt arrelat”

A banda de l’anella ciclista, què més es podria fer a Mataró per tenir un entorn més saludable?

Mataró és una ciutat on tots els nens i nenes haurien d’anar a l’escola caminant. Desgraciadament això no passa, i és un problema de salut pública, tant per la contaminació que generen els cotxes en els que viatgen com pel sedentarisme d’aquests infants. Una altra qüestió clau és treballar per la qualitat de l’habitatge. A Mataró hi ha barris on és urgent invertir en la rehabilitació de les llars; els residents de pisos sense eficiència energètica, mal aïllats o ventilats, on hi fa massa fred o massa calor, tenen més riscos per a la seva salut i han d’anar molt més al metge. Mataró ha de lluitar per ser una ciutat més equitativa. Hi ha zones on s’hi viu molt bé, però altres en les que no, el contrast és molt gran, i així és impossible generar un entorn urbà saludable. Mataró s’ha marcat com a objectiu ser una ciutat cuidadora, i per això ha de ser més igualitària. La solució per millorar la salut de tots els ciutadans no pot venir tan sols del sistema sanitari, és clau treballar la prevenció, perquè hi hagi menys gent fent ús d’hospitals i de CAPs. I per fer-ho, l’única via és intervenir en l’espai públic.

El benestar de la ciutadania i l’atenció als col·lectius més vulnerables és una prioritat a Mataró no tan sols sobre el paper, o en forma de debats, sinó que va molt més enllà. Un dels grans projectes de futur de la ciutat és el CareCityLab, un centre de recerca sobre noves tecnologies i mètodes per a l’atenció a les persones fràgils i vulnerables i a l’envelliment. Les obres del centre es van iniciar el 9 de maig passa al Passeig de la Marina 142 al sector del Rengle, i tindran un cost de 1,7 milions d’euros.

El projecte vol contribuir al benestar de la ciutadania i l’atenció als col·lectius més vulnerables

CareCityLab té tres objectius: innovació en polítiques públiques d’atenció a la gent gran, programació d’activitats relacionals i de capacitació digital per a persones grans i programa de suport a les persones cuidadores, tant professionals com no professionals. Hi ha diverses entitats involucrades, l’Ajuntament de Mataró, el Consorci Sanitari del Maresme, la Fundació Privada Hospital Sant Jaume i Santa Magdalena de Mataró: Innolab, Fundació TecnoCampus Mataró-Maresme, la Fundació Privada del Maresme Pro Persones amb Disminució Psíquica i la Fundació Eurecat.

Les característiques de l'equipament

L’organisme ocuparà part de la planta baixa, la totalitat de la planta primera i part de la planta segona de l’edifici amb una superfície total construïda de 1.298 m2. La reforma consisteix en adequar els diferents espais que configuren el nou centre de recerca.

La seu comptarà amb zones com ara l’espai de lleure per a ús no compartit format per una gran sala diàfana, una sala multi sensorial, i espais d’ús compartit que tenen diferents formats segons l’activitat a desenvolupar: sales grupals que a través de la disposició d’envans mòbils poden canviar de dimensions; espais de consulta individual o box de treball totalment equipats i un espai de formació/aula-taller equipat amb una cuina completa que funcionarà com a office-menjador. També hi haurà espais de simulació de consulta clínica, habitació i habitatge.

L’equipament s’emmarca dins del projecte PECT «Mataró-Maresme: ecosistema d’innovació per a les ciutats cuidadores» que té com a objectiu desenvolupar i implementar en el territori models i solucions innovadores d’acompanyament a l’envelliment actiu i a l’atenció a les persones en situació de fragilitat, dependència, cronicitat o discapacitat, mitjançant processos de recerca, desenvolupament tecnològic i generació i transferència de coneixement entre altres agents implicats, com a base per la creació d’ocupació i activitat econòmica d’alt valor afegit.