La responsabilitat social té premi a Mataró

 

Els projectes emprenedors no només han de permetre a qui els promouen guanyar-se la vida, sinó que també poden contribuir al desenvolupament socioeconòmic de l’entorn on s’inscriuen, a través de les bones pràctiques empresarials. En són un exemple immillorable les tres empreses guardonades a la tercera edició dels Premis MÉS Mataró-Empresa-Societat, que es van celebrar el mes de maig a la capital del Maresme. Ecoarrels, que gestiona menjadors escolars des de la qualitat i la proximitat; Bloc Cooperatiu, cooperativa en l’àmbit de l’habitatge; i Joan Riera, fuster especialista en reaprofitar materials; van ser els guanyadors d’uns guardons que volen donar suport a aquelles iniciatives empresarials que integren responsabilitat social a les seves iniciatives empresarials.

Els guardons es van lliurar el 15 de maig al Cafè Nou, en el marc de la Jornada anual del Consell Econòmic i Social, l’organisme municipal impulsor del premi. A la jornada hi van assistir representants del món sindical, empresarial, econòmic, polític i associatiu de la ciutat. L’acte va comptar amb Alberto Garzón, exministre de Consum. L’economista i expert en biofísica va protagonitzar la conferència ‘Consum conscient: cap a una societat més sostenible”.

Els Premis MÉS Mataró-Empresa-Societat estan dividits en un total de tres categories: grans i mitjanes empreses, petites empreses o microempreses i professionals autònoms. D’aquesta manera, es guardonen iniciatives emprenedores de diferent tipologia i mida, sempre i quan aquestes tinguin la responsabilitat social com a part integral del seu projecte i busquin el benefici col·lectiu a banda de l’individual, treballant amb persones en risc d’exclusió social, promovent bones pràctiques en àmbits com l’economia circular o implementant models organitzatius justos i redistributius. Els guanyadors han obtingut una dotació econòmica de 2.000€, el reconeixement per part del Consell Econòmic i Social i de l’Ajuntament de Mataró i, com a novetat d’aquesta edició, han rebut un trofeu dissenyat i produït des de ThinkIn 3D Mataró, l’acceleradora de fabricació additiva del TecnoCampus.

Ecoarrels va néixer l’any 2011 de la mà de Beatriz Varas i David Caballé. En David, cuiner de formació i professió, es va endinsar a la cuina de l’escola per preparar una xocolatada en una festa de l’AFA i va descobrir les condicions del menjar que s’oferia als nens. Va ser llavors quan van decidir crear aquest projecte “amb la idea que pitjor no es podria fer”, afirmen. “La qualitat dels menjadors escolars era deplorable. Encara que han millorat una mica amb el pas dels anys queda molt camí per recórrer” expliquen des d’Ecoarrels. Els seus impulsors lamenten que “durant molt de temps, s’han guanyat diners a costa de la salut dels nens, jugant amb conceptes com la cuina mediterrània o ecològica sense res al darrere, i a més amb poca transparència, ja que els pares no poden verificar què mengen els seus fills; només llegeixen el menú”. Tal i com asseguren, el dels menjadors escolars és “un sector ple d’intrusos sense coneixements alimentaris, que ho gestionen com si fos una licitació del servei de neteja, i que aprofiten la ignorància social gastronòmica”.

Els promotors volien donar un tomb a la “qualitat deplorable” de molts menús escolars

Després d’adquirir l’experiència necessària treballant a Ecomenja, una empresa pionera en alimentació ecològica als menjadors, la parella va  començar a gestionar algunes escoles al setembre de 2013. Quelcom que va suposar tot un desafiament a un sector on les empreses funcionen amb paràmetres molt diferents. “Omplir panxes no és alimentar”, sentencien. Per això Ecoarrels prioritza la qualitat de la matèria primera en els menús dels menjadors que gestiona, promovent els productes de proximitat, l’economia circular i el treball conjunt amb la comunitat educativa per desenvolupar-hi un projecte educatiu vinculat a l’alimentació.

Ecoarrels va començar gestionant cinc centres el primer any al Maresme i a Barcelona. Ara estan en 16 centres, amb 250 treballadors i 3.500 menús al dia. S’han fet grans però encara són petits comparat amb el que es mou en el seu sector. “Sempre hi ha una part de famílies conscients que lluiten pel canvi, però no ho tenen fàcil, ja que Ecoarrels no pot oferir preus com les multinacionals; paguem un preu just a canvi de menjar de qualitat” expliquen la Beatriz i en David. Això sí, asseguren que les escoles que fan el pas no tornen enrere.

En tot cas, a Ecoarrels fan un gran esforç per mantenir els costos “ni per sobre del preu públic, ni per sota”, com detallen. Quelcom que aconsegueixen reduint al mínim els marges de beneficis i també amb l’ajut d’agricultors i productors de proximitat, els seus proveïdors, amb els que fan una trobada anual per fer balanç i planificar el curs vinent amb un pacte de preus, sense intermediaris. “Sense ells res d’això seria possible”, asseguren.

L’accés al mercat de l’habitatge és un dels grans problemes socials que pateixen ciutats com Mataró. Per donar-hi resposta sorgeixen projectes com Bloc Cooperatiu,una cooperativa que vol transformar el mercat immobiliari a través de solucions comunitàries i cooperatives. A través de l’economia social i solidària, Bloc Cooperatiu vol oferir alternatives justes i sostenibles dins del sector, per garantir un fet tan obvi com és que disposar d’una llar sigui un dret bàsic.

Com funciona Bloc Cooperatiu? Es tracta, bàsicament, d’una cooperativa de llogaters i llogateres, pioner al món, on els membres que en formen part, fruit d’un treball participatiu que fa entendre els principis cooperatius i de treball conjunt, tenen l’oportunitat d’accedir als pisos de la cooperativa. El projecte gestiona actualment una seixantena de pisos en règim de lloguer a preus assequibles, destinats als membres de la cooperativa. Aquest model permet oferir habitatge a preus justos, alhora que es treballa per incrementar el nombre de pisos disponibles per satisfer la creixent demanda dels membres en espera. Per això el projecte està en cerca permanent de nous propietaris i propietàries que, a canvi de guanyar seguretat i confiança, estiguin disposats a ajustar el preu de lloguer. El Bloc els posa en contacte amb persones llogateres compromeses i assegura el pagament de cada mensualitat; això sí,  a un preu just. Pas a pas, es vol ampliar el parc d’habitatges de lloguer assequibles.

El projecte gestiona actualment una seixantena de pisos en règim de lloguer a preus assequibles  

Bloc Cooperatiu treballa amb altres eines i instruments per assolir un mercat de l’habitatge més just i solidari. Per exemple, proporciona recursos perquè els llogaters coneguin els seus drets i puguin establir relacions equitatives amb els propietaris, en un mercat de lloguer sovint hostil. Aquest enfocament inclou la formació i el suport per garantir una protecció efectiva de les lleis existents. A més, ofereix programes de capacitació que busquen millorar les habilitats i coneixements dels cooperativistes. D’igual manera, fomenta la creació de vincles entre els seus membres, que viuen en pisos dispersos, mitjançant activitats socials i grups de suport.

Bloc Cooperatiu, com a cooperativa de consum, també uneix forces per realitzar compres col·lectives de serveis provinents d’altres entitats de l’economia social i solidària. Quelcom que permet als seus membres accedir a serveis a preus més justos, fomentant una nova economia més equitativa i sostenible. La clau del projecte és la seva organització comunitària, amb un funcionament participatiu, amb ganes d’impulsar-ho a través de cooperatives similars a altres municipis del Maresme.

“Moments de Fusta” és una empresa de fusteria de Mataró fundada per Joan Riera Serra de Gayeta. Aquesta empresa es dedica al disseny i producció de complements, obsequis i mobiliari de fusta, utilitzant tant fustes reaprofitades com noves amb certificat de sostenibilitat forestal. El seu element diferenciador és la integració de la responsabilitat social en tot el seu cicle de treball, promovent l’emprenedoria social a través d’un projecte d’economia circular. L’empresa crea i construeix elements funcionals i decoratius amb fustes reaprofitades i sostenibles. Els col·laboradors són entitats que treballen amb col·lectius en risc d’exclusió, com majors de 45 anys en atur de llarga durada i persones amb discapacitat.

Joan Riera va començar en el món del teatre i posteriorment va participar en projectes de cooperació internacional, on es va dedicar a obrir centres cívics culturals en països en desenvolupament. “Aquests centres combinaven activitats culturals i de formació professional, oferint tallers de fusta, teatre, futbol i ocupacionals per a joves, amb l’objectiu de mantenir-los allunyats del carrer” explica Riera. Aquesta experiència va durar vuit anys i mig i incloïa treballar a diferents llocs com Àfrica, Filipines i el barri del Raval de Barcelona.

Moments de fusta té en el cor del seu projecte l’emprenedoria social i l’economia circular

Quan Riera va tornar a Mataró, va voler aplicar els seus coneixements a un projecte funcional i que pogués donar feina a persones en processos d’integració. “No era tan sols qüestió de guanyar-m’hi la vida, que també, sinó aportar quelcom més en base a la meva experiència prèvia”, destaca Riera.

A Moments de Fusta treballen amb tres fusters diferents i col·laboren amb dos col·lectius de persones amb discapacitat intel·lectual, com la Fundació Maresme, que treballa en la manipulació de 20.000 postals de fusta per a les botigues Natura que fan cada any, o la Fundació Icaria de Barcelona, que fa serigrafia per a aparadors de marques, expositors i blocs de fusta. La clientela també inclou hotels, que demanen fusta impresa, retallada i senyalització, així com particulars que encarreguen mobles i complements per a les seves llars.

L’empresa no manté estoc, produint a mida i prioritzant la simplicitat i els preus socials per facilitar la feina als col·lectius amb qui treballen. A més, “Moments de Fusta” també treballa amb fustes reciclades i certificades, com en el cas de la botiga d’alimentació Marieta a Argentona, on han fet tot el mobiliari amb fustes reciclades. Actualment, “Moments de Fusta” té 11 projectes en marxa i, després de deu anys des del seu inici, continua creixent i reforçant el seu compromís amb la responsabilitat social i l’economia circular.