Capgròs
Sant Andreu de Llavaneres, la mar de serena
Pau, tranquil·litat i vida de poble. El dia a dia a Llavaneres intenta allunyar-se del soroll i de les presses que acompanyen les rutines a les ciutats més populoses del país. Mar, però també muntanya, gastronomia i cultura.
‘Llavaneres encara és un poble’
Com presentaria el poble a algú que no el conegui?
Llavaneres encara és un poble i això és important. Som un poble obert, però mantenim aquesta essència. Cada matí els nens van sols a l’escola. No sé si en altres pobles encara ho poden fer. Tenim mar i muntanya i encants gastronòmics com la coca o el pèsol, que són trets diferencials importants. I aquest microclima del Maresme Centre... aquí s’hi viu bé.
Els pèsols i la coca de Llavaneres són productes populars arreu del país. Com es distingeixen?
Tenim una marca de garantia i fem uns controls de qualitat perquè la Coca de Llavaneres es faci tal com s’ha de fer. Al poble hi tenim dues pastisseries i tres restaurants que gaudeixen d’aquesta certificació. Amb el pèsol fem el mateix. També tenen aquesta marca de garantia que distingeix a les hortes que el produeixen.
El govern tira endavant una promoció de 75 pisos de lloguer social
Quin objectiu cerca la nova promoció de pisos de lloguer social?
Volem frenar l’especulació i que el jovent de Llavaneres no hagi de marxar si vol quedar-se al poble. Aquesta promoció de 75 pisos és una necessitat perquè els preus del lloguer són altíssims. Tenim marcat per la Generalitat que, en aquest cas, el preu serà de 7,5 euros per metre quadrat. Calculem que els més barats no arribaran a 400 euros al mes i que els més cars se situaran entre 450 i 600 euros. Si tot va bé, estaran enllestits l’any 2025. Hi podran optar menors de 35 anys i famílies monoparentals o amb necessitats socials, però també s’obriran a tothom. Apuntarem cadascú a la llista que correspongui.
Quina importància té pel poble el Port Balís?
És potser el port esportiu més important de Catalunya. Vam tenir dos olímpics a Tòquio i som presents a totes les competicions. A nivell econòmic també és atractiu per tota l’oferta gastronòmica que té. La idea és que El Balís encara s’obri molt més al poble. Nosaltres hem d’ajudar a la gent per tal que el vegi com un espai social més. Sempre ho parlem amb el seu president. Ens agradaria tenir un esportista nascut a Llavaneres, que surti del Balís i que arribés a ser olímpic. Tenim un conveni amb ells perquè els alumnes d’ESO facin cursos de vela.
Quina altra activitat econòmica destacaria de Llavaneres?
Tenim tres empreses de planta ornamental que són pioneres en aquest àmbit. Estan creixent moltíssim i, a més a més, treballen la innovació. És un valor afegit important que tenim al poble perquè són empreses amb uns 30 o 40 treballadors cada una.
Els reptes del municipi
Els punts d’interès de Sant Andreu de Llavaneres
Museu-Arxiu de Can Caralt
És un equipament cultural de referència a la comarca. L’Escola Municipal de Música té la seva seu allà però la intenció del consistori és traslladar-la a la Torre del capità general -que el municipi reclama- o, en el seu defecte, a l’Espai Labandària. Aleshores Can Caralt es podrà dedicar íntegrament a l’art. A més del Museu, s’hi podran obrir nous espais: restauració de quadres, tallers, etc. També seguirà sent l’arxiu històric municipal, que conté documentació des del segle XVI. El Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres és un emplaçament únic amb vistes privilegiades al mar i al poble. És una masia del segle XVIII, Can Cassany, transformada en casa senyorial per Josep de Caralt i Argila a la segona meitat del segle XIX. La pinacoteca ocupa tota la primera planta de l’edifici i conté obres de pintors relacionats amb Llavaneres com Antoni Tàpies, Joan Miró o Josep Guinovart. Des de maig del 2010 el museu disposa, a més, d’una sala dedicada a l’escultura.
Ruta del Modernisme
Llavaneres ofereix una ruta que ressegueix les diverses cases modernistes i noucentistes construïdes a començament del segle XX pels estiuejants. Destaquen Can Farnés (1911), obra de l’arquitecte Ramon M. Riudor, que ha sigut restaurada i que des de fa anys acull la residència dels Germans de la Creu Blanca, o La Torre del Sot (1910), de l’arquitecte Josep Coll i Vilaclara, que és actualment la seu d’El Casal de Llavaneres. Just davant hi ha una casa petita, però molt bonica: Ca l’Utzet (1907), obra de l’arquitecte Salvador Puiggròs. La Torre Gran (1909), també de l’arquitecte Josep Coll i Vilaclara, està situada dalt d’un petit turó i es pot veure des de diversos indrets de la població. Les torres bessones de Can Matas (1921 i 1923) són obra de l’arquitecte Joaquim Lloret Homs i continuen servint com a cases d’estiueig.
Rocs de Sant Magí
Una altra ruta interessant és la que, des de la Font de Llorita, i a través de diversos camins forestals, ens porta al turó de l’Oriola (404 metres), on trobem el poblat neolític dels Rocs de Sant Magí. Es tracta d’un jaciment format per grups de blocs granítics de magnitud considerable, recolzats els uns sobre els altres, que constitueixen petites coves i passadissos. A la part central del conjunt hi ha un corredor d’uns vuit metres de llargada per vuitanta centímetres d’amplària. Una de les característiques d’aquest jaciment és l’existència de fragments de paret que formen una mena de muralla. Aquest fet no és gaire habitual en jaciments d’aquest període. Una visita nocturna als rocs pot ser tan màgica com seductora.