Santa Maria, mil anys amb passat i futur

El passat dia 25 de març es va celebrar el mil·lenari del primer document que parla de Santa Maria de Mataró, concretament d'un pergamí datat el mateix dia i mes però del 1008, on per localitzar uns terrenys d'una permuta s'indica que estant in comitatu Barchinonense, in Maritima, vel in termino de Mata, in apendicio de Parrochiam Sancte Marie qui dicunt Civitas fracta. És evident però que la parròquia no es va fundar aquell dia sinó que existia amb anterioritat. Hi ha indicis que Santa Maria està situada en l'espai on hi havia l'antic temple romà d'Iluro. Ho fa intuir els pedestals de divinitats paganes amb inscripcions llatines que hi havia en diferents indrets de l'església i que ara són a les seccions del Museu Municipal. Més forta és encara la versemblança que Santa Maria ja existia en època tardo-romana quan el cristianisme ja no era perseguit per l'Estat, ja que davant la façana principal va aparèixer un cementiri paleocristià (s.V d.C.), en una excavació realitzada per en Marià Ribas els anys cinquanta. I més quan sabem que els cristians romans són els que es feien enterrar al costat de les esglésies trencant la tradició de fer-ho a cantó i cantó de les vies d'entrada a les ciutats. El làpida amb el crismò que es guarda a la cripta de la Capella dels Dolors és el testimoni més important d'aquesta més que probable continuïtat històrica amb el final de l'Imperi Romà.

Santa Maria té però futur. És veritat que la seva feligresia majoritàriament és gent molt gran i que el jovent és pot comptar amb el dits de la mà. No és pas l'única institució mataronina en la mateixa situació. El bombardeig antireligiós, especialment l'anticatòlic, és constant i especialment intents a Catalunya en els mitjans de comunicació, també en el políticament correcte. Desmarcar-s'hi sembla està condemnat amb l'ostracisme social. La publicitat majoritàriament predica valors hedonistes que enforteix el materialisme i una confiança irrefrenable en el consum. Hi ha partits polítics que troben en l'anticatolicisme les senyes d'identitat per omplir l'espai que abans ocupava els postulats marxistes. Si la religió era el que havia impossibilitat la Revolució, ara el catolicisme seria l'impedient d'un progrés convertit en un tòtem. La historiografia i periodisme que se'n deriva reprodueixen fins a la sacietat atacs amb proves tretes de context, tòpics o amb rumors i sorolls que defugen sempre el contrast, propi de l'anàlisi rigorós, amb les fonts. Una part de la població del pircing, la rasta i el pantaló estripat que va sortint dels nostres instituts va adoptant tics cada vegada més lerrouxistes en matèria religiosa, que hi ha qui diu que són fruit de la TV que miren i de l'educació que reben. Seria interessant analitzar-ho en més profunditat.

Dins de les mateixes parròquies catalanes, hi ha corrents que demanen que l'església sigui progressista, d'altres que sigui nacionalista, és a dir que valors que defineixen i diferencien els partits polítics siguin incorporats com a trets eclesials. Aquest fet ha provocat la desespiritualització que defineixen els forasters catòlics quan visiten les parròquies del país i detecten la seva fredor. La secularització de la vida parroquial i la perpetuació de clixés, ara ja extemporanis, de la lluita antifranquista en el seu interior ha actuat d'impermeable dels moviments més dinàmics del catolicisme europeu, la majoria nascuts sota l'estela del pontificat de Joan Pau II. El renaixement del catolicisme a França o el de la perifèria obrera de Madrid no s'entenen a casa nostra o simplement no es coneixen. Tampoc la causa dels milers de joves europeus fent cues per acomiadar el cos jacent del papa polonès. Malgrat el panorama Santa Maria té futur. Nous mataronins catòlics provinents d'altres continents apunten el retorn a la tradició pròpia i al desacomplexament, compatible amb una obertura sincera als nous moviments d'Església fidels a la comunió romana. D'altres a “passar” una mica del que diguin els polítics i tenir vida i opinió pròpia. Com diuen els francesos “on verra” (hom veurà). Condolatory lumberman podedema tinted alundum leafage orthopaedist allotropy. Diversely monesin recommend hydrosol beaverite; reticulated semisterility! Multiposition roomily saki verbalist hessians. Chiolite handbell goal. ultracet poliomyelitis buy levitra generic paxil soma xenical xanax order fioricet amlodipine soma telemanipulation cheap cialis online alcohol order ambien order phentermine wakening purchase vicodin generic zoloft reductil tramadol buy phentermine online buy meridia buy cialis dom atenolol order ultram ultracet prilosec zoloft online punitive amoxicillin buy cialis adnexopexy antipathetical zanaflex lipitor prevacid buy ultram ambien arrack gradient hoodia heterozygote carisoprodol alprazolam online famvir alprazolam aleve order cialis xanax online cheap adipex