Les Santes no es menyspreen

A un mes de la nostra festa major i en una situació de represa de l’activitat, molts mataronins estem assistint amb estupefacció a com el govern municipal de la ciutat ha decidit esborrar (literalment) del calendari Les Santes d’enguany.

Fa un parell de mesos, l’Alcalde de la ciutat deia exactament que “abans de cancel·lar la festa major s’ha d’intentar buscar l’equilibri entre l’exigència sanitària per la crisi de la covid-19 i la necessitat dels ciutadans, especialment dels infants, per gaudir d’una celebració que és en l’ADN dels mataronins”, i que “després de tants dies tancats sense veure els amics, tocar-se ni relacionar-se, em costa d’imaginar no poder donar-los una resposta”.

A més, emplaçava la ciutadania a participar en la decisió de com haurien de ser Les Santes d’aquest any. Una suposada participació que incloïa també la implicació de tot el consistori municipal (predisposats a sumar des del primer moment), les colles institucionals de la ciutat i les entitats i voluntaris habituals de la festa major.

Però a l’hora de la veritat, res de res. El govern del PSC i del Comuns (més difuminats que mai) en una nova gran dosi de populisme, ha decidit anul·lar unilateralment la Festa Major de Les Santes (sense la participació ni l’acord de la resta de forces polítiques, econòmiques, culturals i socials), evidenciant així una falta de respecte cap als impulsors i tots els voluntaris que durant anys han gestat la festa, i també vers la festivitat de caire més religiós.

Cap capacitat per consensuar entre tots els agents implicats com havia de ser la festa major d’aquest any, cap esforç d’imaginació i cap voluntat de trobar solucions emmarcades dins les mesures sanitàries.

La proposta: inventar-se un festival alternatiu amb nom (“Mataró s’enlaira”), imatge gràfica i pressupost propi (250.000 euros), distribuït en 3 dies i 8 punts de la ciutat.

Que les activitats culturals tinguin una major distribució territorial i que no només quedin concentrades al nucli antic és una bona notícia, sí, però no si això és en detriment i substitució del programa “clàssic” de Les Santes.

Tothom sabia des de l’inici de la pandèmia que aquest any hi hauria molts actes multitudinaris que no es podrien fer, és de calaix, però han quedat també tancats amb pany i clau multitud d’actes que també donen sentit a la nostra festa i que amb una mica d’inventiva i sobretot voluntat política, es podrien haver portat a terme (sempre complint les recomanacions sanitàries del moment).

Però no, el govern ha decidit prescindir de l’essència de la festa (cartell inclòs), que ha quedat relegada a “La Barram”, les “Matinades” i la “Missa” (que tot sigui dit de pas, no està organitzada per l’Ajuntament).

Però és que a banda d’haver-se “carregat” directament el programa de Les Santes amb tot el seu ritual (portal, crida, vigília, diada i epíleg), les figures festives de la ciutat no hi tindran cap presència, més que una simple exposició a Can Marfà, que és on dormen la resta de l’any.

Quan les poblacions de tot Catalunya (inclosa Barcelona) troben solucions a l’aparició, ni que sigui simbòlica, dels seus gegants, nans i bestiari festiu en general, Mataró (i sobretot, les criatures de qui parlava l’Alcalde) es quedarà sense veure la seva estimada família Robafaves, les diablesses, els dracs, les momerotes i tampoc l’Àliga, com a representant de la ciutat. Per més Inri, no se’ls dona ni l’oportunitat de passar els dies de Les Santes a la Casa Gran.

Tot plegat un autèntic despropòsit d’un govern mediocre, ignorant i maldestre que prefereix obviar la importància de la seva festa major (també dins el panorama festiu català) per por dels qui els puguin titllar d’irresponsables, inventant-se un nou festival perquè no se’ls pugui acusar de no reactivar l’activitat cultural, amb l’agreujant que, tal com està plantejat, no satisfarà els desitjos de gresca (sobretot dels més joves) amb les possibles problemàtiques que això pugui comportar.

Ho vulgui el govern de la ciutat o no (i sense oblidar tots els conciutadans que s’ho estiguin passant malament) segur que tots els qui vulguin viure i sentir la Festa Major, aquest any, trobaran alguna forma de celebrar Les Santes i fer que simbòlicament existeixin d’alguna manera. I que hi hagi campanes, olor de pólvora i soroll de morterets, i que es guarneixin els balcons i es llueixin les samarretes, i que a les cases es begui Juliana i la gent canti fins a 15 i salti a ritme del Bequetero. I que les figures hi siguin presents i que cridem ben fort que “No n’hi ha prou”, i, un cop més, Mataró se sentirà orgullosa d’acabar el sempre calorós juliol amb la festa dedicada a les seves patrones.

Perquè, per sort, Les Santes superen els governs i sobretot aquells qui les voldrien empetitides i irrisòries.

"Aquest indret cenyit de mar, turons, sènies i rieres, tornarà a fer diada principal, com fa tants anys, per voluntat del poble."

“Que tinguem tots bona festa major i que en siguem de nou protagonistes, al crit que més expressa el que sentim, que a Mataró és: Glòria a Les Santes!”