Capgròs
Aquests dies s’està debatent la proposta d’ampliació del centre comercial Mataró Parc. Sembla que a l’Ajuntament hi ha posicions diverses i dubtes sobre quina direcció cal agafar.
Per part de l’empresa promotora es publiquen els beneficis que aquesta ampliació suposaria per a la ciutat: una gran afluència de visitants i, sobretot, una considerable oferta de llocs de treball.
Aquestes dades, que de ben segur són irrefutables, no ens haurien d’amagar altres efectes que el centre comercial comporta.
En primer lloc, és fàcil deduir que si augmenta l’oferta comercial als afores, disminuirà en el centre de la ciutat i que, per tant, es creen uns llocs de treball però se’n destrueixen uns altres. És evident que persones enteses del sector econòmic poden fer els càlculs de la repercussió, però la simple observació dels efectes que ja ha tingut el centre comercial sobre el teixit comercial de la ciutat deixa un balanç evident.
En segon lloc, sobre l’afluència de visitants, cal dir que els milions de persones que visiten el centre comercial no significa que visitin Mataró, més aviat al contrari, ja que l’atracció d’aquest centre comercial als afores provoca la desertització dels carrers i places comercials de la ciutat. Hi ha una relació directa, com més gent va cap allà dalt, menys gent passeja pel centre o pels eixos comercials dels diversos barris. Al perjudici vers el comerç de proximitat s’hi han de sumar els efectes destructius sobre el que s’entén com a ciutat.
El nostre model de ciutat, la ciutat mediterrània, es basa en un conjunt de situacions que la distingeixen: entre altres coses, és un model basat en la barreja del teixit, on en els diferents carrers i places s’hi pot trobar l’oferta comercial, de restauració, de cultura, de lleure i d’oci; on els ciutadans passegem, consumim, participem en esdeveniments culturals i ens trobem i comuniquem entre nosaltres.
Els nostres carrers i places s’han anat configurant així al llarg dels segles i això ha anat contribuint a fer el nostre caràcter i la nostra manera de ser. És un model exitós que fa que les nostres ciutats siguin atractives, admirades i visitades. Aquesta estructura provoca, en els seus millors moments, l’existència de comerços singulars, de centres de trobada, de centres culturals i socials vius i, per tant, la ciutat contribueix a crear unes relacions humanes civilitzades i enriquidores.
Mataró és una ciutat d’aquest model, però està en una situació delicada, tenim un centre comercial petit i en recessió, uns eixos als barris que són molt fràgils, i ens hi manquen equipaments culturals potents que, si hi fossin, ajudarien a atreure visitants. Per tot això, si s’amplia el Mataró Parc, una nova sotregada podria provocar una crisi definitiva d’aquest fràgil teixit.
No són propis d’aquest model de ciutat els centres comercials a les perifèries, on és obligatori accedir-hi amb vehicle, fet que, a més a més de comportar problemes greus d’infraestructures i que ecològicament no és el millor exemple de sostenibilitat, sobretot, tracta el ciutadà com un ésser que només té la dimensió de consumidor.
Des del poder públic cal tenir en compte aspectes que sobrepassen els efectes econòmics immediats, cal pensar quin model de ciutat es vol, cal saber si volem un centre de la ciutat viu, amb una oferta diversificada que creï xarxa humana; on es pugui conviure i ens faci sentir orgull de la nostra ciutat; que es pugui convertir en pol d’atracció per a visitants o, pel contrari, que sigui una ciutat residencial buida de vida on calgui recórrer al cotxe per anar a comprar o per anar al cinema, tot per acabar trobant-hi una oferta comercial i cultural idèntica a la de qualsevol altre centre comercial de qualsevol altra perifèria.
Passejar per la ciutat ens enriqueix amb els diversos aspectes del que és ser ciutadans; el centre comercial, en tractar-nos només com a consumidors, ens empobreix. I tot això també s’hauria de tenir en compte.
Comentaris